Moscou i Pequín estrenyen llaços amb un nou gasoducte que proveirà la Xina

Amb molta pompa, prova de l’excel·lent estat que travessen les relacions entre els dos gegants del continent euroasiàtic. Els presidents de Rússia, Vladímir Putin, i la Xina, Xi Jinping, han inaugurat aquest dilluns, a través de videoconferència, el gasoducte ‘Força de Sibèria’, una enorme canonada que travessa bona part de la Federació Russa i s’endinsa en territori veí a l’altura de la població fronterera de Blagovésxensk, al centre del país. Es tracta d’un projecte rubricat fa cinc anys, enmig de les tensions generades per la guerra d’Ucraïna, amb què el Kremlin aspira a diversificar els seus mercats i a dependre menys dels seus clients europeus per exportar una de les seves principals fonts de divises.

Des del balneari de Sotxi, Putin va ser l’encarregat de conferir amb les seves paraules un punt de solemnitat al moment. «Això és un esdeveniment històric fonamental, no només per almercat de l’energia global, sinó també per a nosaltres, per a la Xina i per a Rússia», ha declarat el dirigent rus. «Aquest pas porta a la cooperació russoxinesa en l’energia a un nou nivell qualitatiu i ens acosta a l’objectiu establert conjuntament amb el líder xinès, Xi Jinping, d’arribar a un comerç bilateral de 200.000 milions de dòlars per a l’any 2024», ha continuat.

Després de destacar les dificultats orogràfiques i meteorològiques amb què han topat els constructors en aquest últim lustre, Xi ha posat l’accent en la «profunda integració i cooperació mútuament beneficiosa» que suposa la posada en marxa de la infraestructura. Una vegada pronunciats els discursos dels dos mandataris, un operari rus ha demanat permís al líder del Kremlin per girar l’aixeta que permetia per primera vegada l’accés del gas rus al mercat xinès.

Al costat del llac Baikal

La fase inaugurada aquest dilluns uneix els jaciments de gas de Koviktinskoe i Chayandinskoye, al costat del llac Baikal, al centre de Sibèria, amb la Xina, segons la pàgina web de Gazprom. En una fase posterior la xarxa s’estendrà a altres jaciments situats tant a l’oest com a l’est. La canonada, d’1,4 metres de diàmetre, aspira a transportar un total de 38.000 milions de metres cúbics de gas a l’any a partir de l’exercici del 2025 a una economia que, malgrat el seu alentiment dels últims anys, creix a taxes molt superiors a les d’Europa, el tradicional client de Rússia.

Notícies relacionades

Rússia i la Xina acusen els EUA de provocar una cursa armamentística després del seu últim assaig amb míssils

Les maniobres militars de Rússia i la Xina no assoleixen les expectatives

El projecte va veure la llum el maig del 2014, quan Gazprom, el gegant del gas rus, i la Corporació Nacional Xinesa del Petroli van firmar un contracte de tres dècades de validesa. Tot i que les dues parts ja feia temps que negociaven, la rúbrica final del pacte va ser bastant precipitada, donades les presses del Kremlin per donar contingut a l’anomenat «pivot a Orient», un canvi en l’orientació estratègica del país després dels desacords amb Europa i els EUA a causa de la revolució del Maidan i la guerra d’Ucraïna. De fet, un dels secrets més ben guardats és el preu final que la Xina pagarà pel gas, tot i que en el seu moment ja es va especular que els termes del pacte afavorien principalment Pequín.

En cas que es compleixin les expectatives, en un termini de cinc anys la Xina es convertirà en la segona destinació en importància de les exportacions de gas russes. En l’actualitat, Alemanya és el seu principal client, amb 58.500 milions de metres cúbics de gas. Després, ja a molta distància, es posicionen Turquia, amb 23.960 milions de metres cúbics, i Itàlia, amb 22.770 milions de metres cúbics. Dos gasoductes en construcció, Nord Stream 2 i Turk Stream, incrementaran en un futur proper la seva capacitat d’exportar gas a aquests països.