Aixequen la veu

Milers de persones a Xile protesten contra la violència masclista

Una multitud va sortir al carrer també per denunciar la violència de gènere i el seu impacte en la protesta

S'han reportat 79 casos d'agressió sexual perpetrada per la policia militaritzada

chile-violencia-machista-protestas

chile-violencia-machista-protestas

3
Es llegeix en minuts
Abel Gilbert

«I la culpa no era meva, ni on era, ni com vestia. El violador ets tu. Són els pacos [policies], els jutges, l’Estat, el President». A les manifestacions que es reparteixen per tot Xile des de fa un mes contra la desigualtat es van sumar aquest dilluns les que van denunciar la violència masclista. Aquest anys’han perpetrat 41 feminicidis, tot i que algunes organitzacions eleven el nombre a 58. L’esclat social que va esclatar el 18 d’octubre ha afegit una altra calamitat. D’acord amb l’últim report de l’Institut Nacional de Drets Humans (INDH), 478 uniformats han sigut querellats per les seves accions repressives, 369 d’aquests casos són per tortures i tractes cruels i 79 per violència sexual, la qual cosa inclou despullaments, amenaces, grapejos i quatre violacions.

Les accions d’aquest tipus comeses pels Carabineros ja formen part de les estadístiques d’un país on el 2018 es van cometre 28.132 delictes sexuals. «Per a les dones tots els dies hi ha toc de queda», va dir l’actriu Natalia Valdebenito durant la manifestació, a l’establir una analogia entre les agressions i l’estat d’emergència i excepció que va regir durant els primers dies de l’esclat social. Ella portava un cartell que deia: «Els molesta més el feminisme que el feminicidi».

En aquest context, milers de persones van recórrer diferents punts de Santiago al crit de «Ens continuen matant» i «Em cuiden les meves amigues, i no la policia». La concentració més multitudinària va tenir lloc a la plaça d’Itàlia, la rotonda que s’ha convertit en epicentre de les protestes més intenses des que Xile va recuperar la democràcia el 1990.

Denúncies contra el Govern

«Aquest Govern ha violat reiteradament els Drets Humans i el Ministeri de la Dona ha guardat un silenci còmplice davant de les milers de nenes i dones víctimes de la violència polític sexual per part d’agents de l’Estat», va dir María José Guerrero, presidenta de l’Observatori Contra l’Assetjament Xile (OCAC). «Com a organització feminista i defensora dels DDHH no podem treballar amb un Govern que no només no condemna, sinó que avala i és còmplice actiu d’aquestes expressions de violència contra les persones».

Segons Soledad Falabella, professora del Centre d’Estudis de Gènere i Cultura a l’Amèrica Llatina de l’estatal Universitat de Xile, les polítiques per erradicar la violència masclista han fracassat per l’escassa participació de les dones en la política i perquè la Constitució, heretada de la dictadura d’Augusto Pinochet (1973-1990), va establir un «Estat patriarcal amb un fort biaix de raça i de classe». Falabella va remarcar que la nova Carta Magna, que és objecte de disputa als carrers i el Congrés, ha de garantir «la igualtat i la protecció de les dones». 

Notícies relacionades

«És molt típic d’un Estat masclista dir a les dones que el carrer no és el seu espai i que han de tornar a casa i, ¿com ho fan? Amb agressions sexuals», va apuntar una de les joves que es van sumar a la marxa. «Hi ha moltes companyes caigudes en aquests 35 dies de lluita, moltes companyes fortament violentades, colpejades, despullades. No sortirem dels carrers», va afegir Claudia Fuentes, del col·lectiu Juntes Som Poderoses.

Els assenyalaments a l’administració del president Sebastián Piñera van dominar les manifestacions d’aquest dilluns. Una de les accions que més criden l’atenció va ser la intervenció artística ‘Un violador al teu camí, duta a terme pel col·lectiu feminista Lastesis. Van participar centenars de dones que, amb els ulls embenats, van cantar i van ballar una cançó en què es resumeix la problemàtica. «Dorm tranquil·la, nena innocent, sense preocupar-te del bandoler, que pels teus somnis dolç i somrient vetlla el teu amant Carabinero», assenyala la lletra en al·lusió directa a l’himne de la institució policial.