Crisi al país andí

Bolívia fa el primer pas per convocar eleccions el 2020

El Govern 'de facto' ha presentat el projecte de llei que permetrà celebrar els comicis i anul·lar els del passat 20 d'octubre

¡

zentauroepp50999524 mourners gather around the bodies of people killed during cl191120183416

zentauroepp50999524 mourners gather around the bodies of people killed during cl191120183416 / Natacha Pisarenko

1
Es llegeix en minuts
Abel Gilbert
Abel Gilbert

Corresponsal a Buenos Aires

ver +

La senadora Jeanine Añez, presidenta ‘de facto’ de Bolívia, va demanar la influència del cel per normalitzar la vida institucional d’aquest país. «Si Déu ho permet, en les pròximes hores llançarem la convocatòria eleccions com tots ho estan demandant», va dir. «Ho farem de manera responsable, ho farem en conjunt amb organismes internacionals i amb tots aquells que vulguin enriquir aquest projecte base». També una àmplia majoria de 26 països va aprovar en l’Organització d’Estats Americans (OEA) una resolució per demanar a les autoritats bolivianes que convoquin «urgentment» eleccions.

Poc després, el Govern ‘de facto’ va presentar el projecte de llei que obre les portes a celebrar eleccions generals el 2020 i que anul·la els comicis celebrats el passat 20 d’octubre. De fet, l’Executiu i Áñez no ha fet més que seguir les directrius de Luis Fernando Camacho, l’empresari de Santa Cruz, la regió més rica de Bolívia, i l’home que va liderar les protestes que van derivar en la dimissió d’Evo Morales. Camacho havia demanat a la mandatària autoproclamada celebrar eleccions el 19 de gener de 2020». A més, havia fixat «un termini fins dijous perquè puguem tenir tots un tribunal electoral que reflecteixi el sentiment del poble». La comunitat internacional també ha demanat una ràpida convocatòria als comicis presidencials.

Dirigent camperol

Notícies relacionades

D’altra banda, el ministre de Govern, Arturo Murillo, va presentar un àudio atribuït a Morales en què se’l sent coordinar amb un dirigent camperol elsbloquejos a les carreteresi el «setge» a les ciutats. Per Murillo, Morales «està fent terrorisme» i el Govern de facto es reserva la possibilitat d’iniciar demandes internacionals si el president renunciant continua «incitant».  El ministre ultraconservador va fer una crida als ciutadans a «no deixar-se utilitzar».

Les explicacions de les autoritats sorgides del cop sobre la violència que va acabar amb 33 vides no semblen convèncer la Comissió Interamericana de Drets Humans (CIDH). Després de les vuit morts que va causar el desbloqueig d’una ruta a la perifèria de La Paz, l’organisme va anunciar l’arribada d’urgència a Bolívia d’una comitiva el 22 de novembre. Però abans va denunciar el «risc d’impunitat per a les violacions als drets humans» i una repressió policial i militar que van qualificar d’«inadmissible».