Lluita contra l'evasió fiscal

Els xivatos del fisc italià

Una llei incentiva els contribuents italians a denunciar fraus fiscals

Els inspectors d'Hisenda espanyols fa anys que demanen premiar les persones que desemmascarin evasors

10604650 59

10604650 59

4
Es llegeix en minuts
Rossend Domènech
Rossend Domènech

Corresponsal a Roma

ver +

Francesco Menna, alcalde de Vasto, ciutat costanera de l’Adriàtic, es va imposar i va denunciar a la Hisenda italiana molts dels gairebé 50.000 habitants que no pagaven alguns impostos municipals. Ara per ara ha recuperat ja 318.000 euros i el seu exemple s’ha encomanat a centenars d’alcaldes de la península que des del portal informàtic dels seus ajuntaments permeten descarregar un imprès per denunciar els evasors fiscals. En un altre cas, després de diverses denúncies a Palerm (Sicília), el municipi i l’Agència Tributària van creuar les dades entre els morts de l’any amb les factures declarades per les funeràries. Després de la investigació, va recuperar un milió d’euros.

Aquests són dos dels centenars de casos que es produeixen a Itàlia des que el 2017 es va aprovar una llei sobre el que anomenen el ‘whistleblowing’ (denunciant). Només sis països de la Unió Europea compten amb lleis sobre la delació fiscal i la corrupció. Espanya no està entre ells i el Codi Penal ofereix només un primer pas en aquesta direcció.

L’abril d’aquest any, la Comissió Europea va aprovar una normativa per protegir el denunciant, ja que es produïen molts casos en els quals era objecte d’amenaces i intimidacions o, en l’àmbit laboral, de boicots a la seva carrera professional. Les multes per aquestes pràctiques poden arribar als 50.000 euros, seqüeles penals a part.

Frau fiscal de 120.000 milions

Des d’aquell 2017, la Hisenda italiana ha posat a disposició un número fàcil (117) a què es poden presentar denúncies. ¿El veí que fa la mateixa feina gaudeix de vivenda pròpia més un xalet al mar i cotxe d’alta gamma? Alguna cosa hi ha d’haver, és el pensament més habitual en aquests casos. ¿Un comerciant no et dona el rebut per un quilo de pomes o un simple cafè? El client pot denunciar-ho. L’evasió a Itàlia arriba als 120.000 milions d’euros anuals, 194.000 milions segons diversos economistes.

Als EUA, amb una evasió estimada en 450.000 milions de dòlars (xifres del 2018), hi ha una llei semblant a la italiana des dels anys 60. A partir del 2006, el Congrés va aprovar a més gratificar els denunciants amb un 30% dels impostos evadits pel denunciat i recuperats. Sense anar més lluny, l’any passat un sol denunciant es va emportar 100 milions de dòlars de premi per haver denunciat, amb proves, una multinacional. Les denúncies que més abunden són per tenir comptes en paradisos fiscals. Al Canadà, una llei idèntica premia el delator amb entre un 5% i un 15% de l’import evadit, però només si és superior a 100.000 dòlars.

A través de bufets d’advocats 

Una dotzena de portals d’internet italians, la majoria d’advocats, permeten fer denúncies anònimes que després són vehiculades a través del bufet. Un jove emprenedor ha fet una aplicació «només per dibuixar en un mapa les zones i llocs on l’evasió és més alta». ¿El del bar no t’ha donat cap rebut del que has pres o el que t’ha donat no és fiscal? Doncs envies la foto a aquest col·lectiu, que treballa a partir de la geolocalització del telèfon del denunciant i posa fil a l’agulla en favor de la «cultura de la legalitat». I el cert és que Hisenda consulta les seves indagacions.

El denunciador, això sí, no pot emparar-se amb l’anonimat davant Hisenda i tampoc amb el cas que el denunciat vagi a judici. No obstant, les denúncies anònimes no són excloses per principi, sinó que poden prosperar, tot i que no existeix cap garantia que passi.

L’últim informe del 2019 de l’Autoritat Anticorrupció (ANAC) especifica que rep dues denúncies per dia. La mateixa quantitat que el 2018. El 2017, any d’estrena de la llei, va ser una per dia. No es tracta només de denúncies per evasió fiscal, sinó també per corrupció, tant en les empreses privades com en l’Administració. De les que arriben directament a ANAC, el 30% són venjances i es descarten. Sobre les efectuades a través del 117, no se sap.

Menys diners en efectiu

Notícies relacionades

Des que existeix la llei, gràcies a les denúncies arribades a ANAC han sigut detingudes 117 persones, de les quals 43 eren polítics, entre els quals, 20 alcaldes. En el 75% dels casos es tractava d’evasió i corrupció en les licitacions públiques. Atès que pagar en metàl·lic i en negre resulta cada vegada més dificil –«els diners van a la baixa», escriu ANAC–, amb freqüència es paga amb llocs de treball, gasolina, dinars, nits d’hotel, vacances, reformes a la vivenda i altres prebendes. Un de cada dos denunciadors és un funcionari o empleat d’un proveïdor de l’Administració i ara comencen a moure’s també els militars, el 4,2% de les gairebé 500 denúncies des de començament d’any.

«Els municipis són els ens que presenten més riscos d’evasió i corrupció», diuen fonts de l’ANAC, tot i que de vegades s’han produït casos singulars: l’any d’estrena de la llei italiana, la policia va agafar un home que forcejava amb una prostituta pretenent, després de la prestació del servei, un rebut fiscal. «La cultura de la denúncia està entrant», va dir Raffaele Cantone, president d’ANAC, tot i que no es referia a l’exemple citat.

Premiar el xivato

L’Agència Tributària espanyola també rep milers de ‘xivatades’ o denúncies de contribuents que veuen pràctiques fraudulentes. Només el 2017 van ser gairebé 13.000 demandes, que van permetre a Hisenda incoar expedients per valor de 116 milions d’euros, segons aquest mateix organisme.