CRISI XILENA

El Govern i l'oposició pacten una consulta sobre una nova Constitució a Xile

El pacte vol contribuir a una sortida de la crisi que va començar fa un mes amb l'esclat social

chile / periodico

2
Es llegeix en minuts
Abel Gilbert

La Constitució de 1980 que el dictador Augusto Pinochet va fer al seu gust comença a escriure el seu epitafi. A aquesta conclusió van arribar bona part dels mitjans de premsa xilens després que el Govern de dretes i l’oposició, de centre a sectors d’esquerra, van acordar convocar a una consulta popular amb l’horitzó de redactar un nou text fonamental. «Xile inicia un històric procés polític per a un nou pacte social», va dir el portal El Mostrador.

El consens va ser fruitd’àrdues discussions al Congrés al llarg de més de dos dies. Els legisladors van deliberar acaloradament amb la pressió del carrer de rerefons, gairebé un mes després que esclatés el país, morissin 22 persones  i altres milers fossin ferides o arrestades. La protesta contra la pujada de preu del bitllet del metro va acabar sent el símptoma d’un reclam més important que troba en la Carta Magna un dels temes medul·lars. La repressió de la policia militaritzada (Carrabiners) va irrompre davant la multitud com l’altra «herència» del règim militar que es vol deixar enrere.

«Aquesta nit és històrica per a Xile, som responsables, efectivament, de moltes de les injustícies que els xilens ens han assenyalat», va dir el president del Senat, Jaime Quintana, a l’anunciar que gran part dels actors polítics tradicionals havien trobat la clau de la «sortida pacífica i democràtica de la crisi».

Però per al dirigent aquesta entesa no és només conseqüència de discussions entre bambolines o amb el beneplàcit del president Sebastián Piñera, sinó «una victòria de tota la ciutadania». La sortida institucional, va subratllar, busca aconseguir «la pau i la justícia social» que Piñera no va poder aconseguir amb els seus anuncis precedents de lleus millores econòmiques.

El plebiscit, que s’hauria de celebrar el primer quadrimestre del 2020, servirà perquè els xilens es pronunciïn a favor o en contra d’una nova Constitució. Els analistes descompten que passarà primer. La població, a més, haurà de resoldre a través del vot el mecanisme que conduirà a la Nova Carta Magna: una «convenció mixta constitucional», composta per parlamentaris i ciutadans electes, o una «convenció constitucional» amb integrants que sorgiran després de les eleccions de l’any que ve. Un cop elaborada la nova Carta Magna, serà sotmesa a ratificació en una altra consulta obligatòria.

El profund malestar col·lectiu va obrar el miracle polític d’asseure en una taula, amb un objectiu compartit, la ultradretana Unió Demòcrata Independent (UDI) i l’esquerrà Front Ampli. 

Resposta dels mercats

Notícies relacionades

Al principi, les forces conservadores es van resistir a discutir una reforma tan important. Després van voler fer prevaler els articles de la Constitució pinochetista que no assolissin dos terços dels constituents per ser erradicats. Tampoc van poder imposar aquest criteri. El mandat de les mobilitzacions havia sigut clar: tot regust del passat ha de ser superat.

 Una vegada coneguda la novetat, el preu del dòlar va baixar de manera significativa. El peso xilè havia caigut massa durant les protestes i davant de la incertesa política. Els mercats van rebre l’acord amb alleujament.

Temes:

Xile