03 d’abr 2020

Anar al contingut

CRISI A XILE

Sebastián Piñera, al seu laberint

La protesta contra el model econòmic i institucional es radicalitza i el president no troba la manera de normalitzar el país

Abel Gilbert

Sebastián Piñera, al seu laberint

CLAUDIO REYES

L’esclat social xilè ja no clama només per millores de conjuntura sinó que s’ha acarnissat amb la religió del mercat i la Constitució llegada pel general Augusto Pincohet.  El president Sebastián Piñera s’ha vist forçat a dur a terme una reforma de la Carta Magna en nom de la pau social, tot i que no sembla que la mesura aturi una protesta en què els manifestants resignifiquen símbols, canvien noms de carrers, enderroquen estàtues, remouen bustos.

Gestos espontanis i iracunds que mostren el calat de l’enuig col·lectiu. No es vol viure més en un país on l’1% de les llars de més ingressos acapara més d’una quarta part de la riquesa i el 50% de les famílies menys afavorides, el 2,1%.

Deutes crediticis

Un país on el 26% de les persones carreguen amb deutes crediticis, les pensions són de 205 dòlars, les universitats públiques costen a l’any 7.654 dòlars i es consumeixen els medicaments més cars de la regió.

Temes: Xile