26 febr 2020

Anar al contingut

FENOMEN FREQÜENT

Venècia, inundada per la pitjor 'acqua alta' des de 1966

La marea arriba als 1,87 metres i nega palaus, comerços, hotels i fins i tot la basílica de Sant Marc

El sistema de dics mòbils que va començar a construir-se el 2003 encara no està a punt, però sí corroït

Rossend Domènech

Els venecians estan acostumats a l’’acqua alta’, l’aigua alta, la marea, però dimarts a la nit no esperaven que la ciutat patís la segona més alta de la seva història: 187 centímetres. Per ahir s’esperava una altra marea important, però va ser només d’1,50 metres. La més gran registrada fins ara es va produir el 1966: va ser d’1,94 metres. Va tenir lloc en el mateix moment en què Florència va patir la famosa inundació que va destruir part del seu patrimoni.

Dimarts es va inundar el 88% de la capital del Vèneto, i ahir, el 70%. L’aigua va entrar en cases, botigues, restaurants, hospitals, edificis públics i palauets, i va obligar els turistes a deixar els hotels amb les maletes sobre el cap. Tots els pobles de la costa del Vèneto han patit danys i les platges han sigut escombrades pel mar. A més, s’han registrat dos morts, un d’electrocutat quan intentava retornar la llum a la seva vivenda i un altre d’un infart.

El teatre de Ca’ Pesaro va patir ahir un incendi, tot i que els danys més grans es localitzen dins de la basílica de Sant Marc, la cripta de la qual està inundada.  L’aigua, plena de salabrós, restes de petroli i contaminants, corroeix els mosaics medievals dels sòcols i embeu la fusta. «És un desastre anunciat», va afirmar desconsolat l’alcalde, Luigi Brugnaro, que va detallar que 10 centímetres més o menys de marea suposen una gran diferència per a una ciutat artificial, construïda sobre palafits que han resistit segles.
 

Inundats els petits carrerons de Venècia / . EFE / EPA / ANDREA MEROLA

Xoc de corrents 

En previsió de l’‘acqua alta’ anunciada des de feia dies, els vaixells de més calat ja havien sigut allunyats. Tot i així, es van enfonsar dos ‘vaporetti’ aparcats a l’hangar i nombroses embarcacions més petites es van despertar fora de l’aigua després de ser llançades amb violència sobre terraplens i carrers. Els venecians estan tancats a casa seva.

Els meteoròlegs expliquen que en aquesta ocasió s’ha produït un xoc entre un corrent ciclònic procedent d’Islàndia i un altre d’aire calent arribat del sud, la qual cosa ha fet pujar tot el mar Adriàtic fins a Venècia. I els Alps queden molt lluny per poder interrompre el xoc, per la qual cosa l’aigua cau al mar davant la ciutat. El fenomen podria durar fins a final de mes. Els climatòlegs són més dràstics: si el mar continua pujant a causa del canvi climàtic, en menys de 100 anys Venècia estarà negada permanentment i desapareixeran vuit ports de l’Adriàtic.

El 1972 es va fixar a la Punta de la Salut, gairebé al costat de Sant Marc, el punt zero sobre el nivell del mar com a referència per als càlculs. Des d’aleshores, l’aigua alta ha pujat 35 centímetres. La ciutat està acostumada i disposa d’una xarxa de sirenes per avisar la població. L’any passat hi va haver 56 episodis de menor envergadura, malgrat que són suficients marees de 70 centímetres perquè la plaça de Sant Marc s’inundi (268 vegades el 2018).

Un home fotografia la catedral de Sant Marc. / EFE / EPA / ANDREA MEROLA

Una solució que va amb retard

La solució, almenys teòrica, ja existeix. Es diu Mose i és un artefacte construït dins del mar davant les boques per les quals l’aigua de l’Adriàtic entra a la llacuna. Consisteix en una sèrie de gegantines mampares o dics que pugen o baixen, segons convingui que entri més o menys aigua. Presentat el 2003 pel llavors president, Silvio Berlusconi, encara no està acabat, mentre algunes parts comencen a corroir-se. Hi ha hagut denúncies, arrestos per corrupció, processos... i s’han gastat  ja entre 5.000 milions i 7.000 milions. Falten només el 10% dels treballs, però el Mose «ja està malmès abans de funcionar», assegura Luca Zaia, president regional.
Sense un futur clar

L’aigua és tan important a Venècia que des de 1501 la ciutat compta amb un Magistrat per a les Aigües, gràcies al qual es coneix tot el seu passat. «Però no sabem res sobre el seu futur», apunta Gianni Riotta, exdirector de diaris i programes de tele que afegeix que el problema és que els italians són incapaços de «construir una unitat nacional». «És l’aparell del país el que no funciona», afegeix Pietro Senaldi, director del conservador ‘Libero’, i tem que es faci realitat el títol de l’obra més famosa de Thomas Mann, ‘Mort a Venècia’. 

Temes: Inundacions