L'opositora Áñez, nova presidenta interina de Bolívia

Tot li passa de manera vertiginosa a la senadora Jeanine Áñez. Dimarts a la nit es va autoproclamar sense quòrum parlamentari presidenta interina i buscarà portar Bolívia a noves eleccions en 90 dies. Com ella, els seus col·laboradors immediatsprovenen de la dreta.  Áñez va rebre immediatament la benedicció del mateixTribunal Constitucional, que, el 2017, havia avalat la reelecció indefinida del renunciant Evo Morales. Els jutges van trobar un article a la Carta Magna que salvava els papers dels conjurats. «El funcionament de l’òrgan executiu no s’ha de veure suspès de manera integral», va dictaminar. Davant la dimissió de Morales i tota la línia de successió natural, només era possible que la segona vicepresidenta del Senat es postulés a si mateixa per girar full.

Canviar de bàndol no és una prerrogativa dels integrants del Suprem. El general Williams Kaliman, comandant de les Forces Armades, va deixar de considerar-se un«soldat» d’Evo en un no res. En la seva primera aparició pública després dels fets de diumenge que el van tenir com a protagonista decisiu al «recomanar» a Morales que abandonés el poder, va passar de les paraules als fets:  va ser l’encarregat de posar la banda presidencial a Áñez. Aquest va ser el seu últim acte com a autoritat castrense. El va substituir en el càrrec el general Carlos Rorellana Centallas. «Insto la població a la calma. Els demano deposar actituds intransigents», va dir Rorellana Centellas.

 La presidenta interina no va deixar d’enviar gestos simbòlics des que va ocupar el Palacio Quemado. El primer que va fer éssortir al balcó amb una Bíbliai al costat de l’empresari ‘cruceño’ Luis Fernando Camacho, que després se’n va anar a celebrar-ho davant elCrist Redemptorde la regió de Santa Cruz i molt abans que s’accelerés la conspiració havia augurat el retorn de les pregàries i els rosaris al Govern.

«¡La Bíblia torna al Palau!».

Després del cop a Bolívia. Estremidor.

(via @brunosgarzini) pic.twitter.com/bPN727wEyv

— Ángel Munárriz (@angel_munarriz) November 13, 2019

La presència de Camacho i Áñez en aquest balcó és a la seva manera un triomf de la regió més rica del país que el 2007 va intentar una aventura separatista i va acabar a la seva manera aconseguint els objectius de la seva elit per altres mitjans. Áñez no és ‘cruceña’. Prové del Beni, l’altre departament del nord-est que va rebutjar Evo Morales amb més èmfasi. No obstant, pertany al molt conservadorMoviment Demòcrata Socialque té les seves arrels a la regió veïna.

Ja reconeguda pels EUA i el Brasil com a presidenta legítima, la senadora va començar a armar el seu equip i la seguretat personal, encomanada aquesta vegada a la policia i no a les Forces Armades, potser com a premi per haver encapçalat els motins contra el llavors president.«Subordinació i constància», els va exigir Áñez als uniformats i en aquest encàrrec també va voler deixar clar el canvi d’època a Bolívia. Militars i policies juraven amb el lema‘pàtria o mort’que Fidel Castro va fer públic el 1960 després d’un atemptat al port de l’Havana. Morales, un admirador incondicional i acrític del castrisme, se’l va apropiar en els seus cerimonials d’Estat.

Notícies relacionades

Bolívia, en els llimbs legals després de la dimissió de Morales

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

El Govern provisional és conscient de la seva fragilitat i les protestes que s’acosten. No en va Camacho va oblidar per un moment els seus discursos sobre la superioritat de la raça blanca i va fer flamejar al balcó del Palau de Govern una ‘wiphala’. Camacho va voler donar a entendre que la crema de la bandera dels pobles andins per part dels uniformats havia sigut un malentès. La revolta conservadora no vol donar-li la raó a Morales quanels acusa de racistes.

Morales acusa l’OEA 

Des de Mèxic, Morales ha començat a organitzar la resistència. Ara per ara malparla a través de Twitter. «Camacho,la Bíblia no s’utilitza per fer matar boliviansi la constitució política de l’Estat no és per cremar institucions. Prou de destruir Bolívia», va escriure. L’exlíder cocaler i expresident bolivià va acusar l’Organització d’Estats Americans (OEA) d’haver sigut una baula essencial en el procés que va conduir a la seva dimissió.«Lamentablement l’OEA s’ha afegit a aquest cop d’Estat». El seu secretari general, l’uruguaià Luis Almagro, havia considerat dimarts que Morales havia cavat la seva fossa al propiciar l’alteració de les actes electorals que el van donar vencedor en primera volta. «Als nous polítics de l’Amèrica Llatina: Compte amb l’OEA. L’OEA és neocolpista», li va respondre des del seu inesperat exili.