Anar al contingut

CRISI POLÍTICA

Bolívia, en els llimbs legals després de la dimissió de Morales

El ja expresident bolivià accepta l'oferta d'asil feta per Mèxic

Les institucions no han pogut avançar en el nomenament de les autoritats executives interines

Abel Gilbert

Bolívia, en els llimbs legals després de la dimissió de Morales

STRINGER

Bolívia és en l’aire i no només perquè La Paz, la seva capital política, es troba gairebé 3.700 metres sobre el nivell del mar. Evo Morales ja no és president i amb ell se’n van anar el vicepresident Álvaro García Linera i la línia de successió natural al Congrés. Al tancament d’aquesta edició, no existeix una autoritat executiva. L’Assemblea Legislativa tampoc ha aprovat, de moment, la dimissió de Morales, tot i que els integrants de l’oficialisme, que són majoria absoluta, van rebre una carta de l’exmandatari en la qual explica una altra vegada les raons de l’abandonament del poder i, alhora, insinua un full de ruta a curt o mitjà termini.

D’una banda, assenyala que com a «president indígena» es va veure obligat a «evitar que els colpistes continuïn perseguint» els defensors del seu Govern i que imperi la violència. Alhora, assegura que «demà serà el moment de la reorganització i el pas endavant en aquesta lluita que no acaba amb aquests tristos successos». En els fragments coneguts de la missiva no queda clar a quan es refereix quan parla de «demà». Evo, finalment, ha acceptat l’oferta d’asil feta pel Govern de Mèxic, segons va anunciar el ministre d’Exteriors mexicà, Marcelo Ebrard. «Els informo que fa uns moments he rebut una trucada del president Evo Morales mitjançant la qual ha respost a la nostra invitació i ha sol·licitat verbalment i formalment l’asil al nostre país». 

En aquest context, l’oposició empeny perquè Jeanine Añez (dretes), la segona vicepresidenta del Senat, assumeixi el càrrec com a presidenta interina. «Em correspon fer-ho amb l’únic objectiu de cridar a noves eleccions», va dir. L’Organització d’Estats Americans (OEA) va instar el Congrés a resoldre aviat aquesta qüestió per «assegurar el funcionament institucional». Mentre no passi, la vida política boliviana estarà en els llimbs. El Moviment al Socialisme (MAS), el partit que fins fa hores governava, no sembla gaire entusiasmat per accelerar els canvis.

En aquest context, gairebé res funciona a Bolívia. Els comerços estan majoritàriament tancats. Alguns carrers deixen veure les cicatrius de la violència del cap de setmana, que ha causat 20 ferits. Morales va demanar als treballadors públics, metges i mestres, «ja no com a president, sinó en la meva condició d’ésser humà», que tornin a prestar serveis en hospitals i escoles. La cúpula policial va ser rellevada i no es descarten canvis en els comandaments de les Forces Armades, les més obseqüents amb el president fins a la seva dimissió.

El problema opositor

Els protagonistes del que Morales va qualificar de «cop civicopolicial» s’han trobat amb un molt escàs reconeixement internacional. Espanya va condemnar que el procés obert cap a una nova convocatòria electoral que havia fet Morales «s’hagi vist distorsionat per la intervenció de les Forces Armades i la Policia» al «suggerir-li» que presenti la seva renúncia. «Aquesta intervenció retrotreu a moments ja passats de la història llatinoamericana». La UE va expressar el desig que «totes les parts del país exerceixin contenció i responsabilitat» i condueixin de manera «pacífica» Bolívia cap a nous comicis.

Les imatges del saqueig de la casa de Morales que van circular en les xarxes socials donen compte que el perill del revengisme polític és real. La quantitat d’asilats en algunes ambaixades llatinoamericanes creix amb el pas de les hores. No es tracta només de figures públiques de primer ordre, sinó de referents del MAS que han rebut amenaces de mort.

«Alliberem un poble»

Luis Fernando Camacho, l’empresari que ha emergit com el líder principal del moviment conspirador, es va filmar a si mateix per explicar «al món», com si fos una autoritat constituïda, que Morales no va ser «tombat» per cívics i uniformats. «Alliberem un poble. Només es va emportar una Bíblia al palau. Va renunciar sense una bala, va renunciar per la nostra fe posada en Déu». Camacho va demanar a la comunitat interncional que «recolzin la sobirania del poble».

El «palau» a què va fer al·lusió es coneix des del 1875 com a Palacio Quemado perquè els opositors al president Tomás Frías van llançar torxes enceses contra la seu de l’Executiu. L’incendi es va incorporar com a mètode per resoldre les diferències polítiques. Després de Frías, 36 de 83 governs no van durar més d’un any, 37 van ser de facto i la quantitat d’alçaments castrenses és tan gran que els historiadors no coincideixen en la xifra exacta. Amb Morales es pensava que aquest cicle d’inestabilitat congènita havia acabat per sempre.