28 maig 2020

Anar al contingut

Eleccions argentines

L'ocàs de Mauricio Macri

El seu adversari, Alberto Fernández, favorit en la contesa, el considera el pitjor president de l'era republicana

El dirigent va arribar al Govern proposant prosperitat i acaba el mandat amb cinc milions més de pobres

Abel Gilbert

L'ocàs de Mauricio Macri

RONALDO SCHEMIDT

«En uns anys, quan et preguntin els teus fills on eres, ¿què diràs?», li va preguntar Mauricio Macri a un nen durant l’últim tram d’una campanya electoral que va plantejar com un renéixer des de les cendres. El president esperava una resposta de rivets èpics que algun dia, en un futur, expliqués la seva gesta política quan ningú donava ni cinc per ell. «Al lavabo», va respondre el nen davant milers de persones, i la seva idea d’inflamar els cors dels indecisos se’n va anar per l’aigüera. Si les enquestes aquesta vegada no fallen quedarà com el gran derrotat dels comicis que se celebren aquest diumenge i que el 2017 havia imaginat com un simple tràmit administratiu de renovació del seu mandat.

En dos anys l’economia del país se n’ha anat en orris i ha deixat els seus somnis sota la runa de la realitat. Quan l’agost passat va perdre les primàries davant el peronista Alberto Fernández per més de 15 punts, l’horitzó es va ennegrir. El preu del dòlar va pujar i Macri va responsabilitzar els votants de les seves decisions a les urnes. Després es va disculpar a mitges. La culpa de tot, va insistir, l’havia tingut el kirchnerisme que, va dir, li havia deixat un país en ruïnes. «És com si li dones l’administració de casa teva a la teva dona, i ella, en comptes de pagar els comptes, fa servir la targeta [de crèdit]. Fa servir la targeta, fa servir la targeta i un dia et venen a hipotecar la casa», va dir, i una altra vegada va haver de demanar perdó.

Havia arribat al poder el 2015 amb la promesa d’una «revolució de l’alegria». Va assegurar que de la mà de la coalició de dretes Canviem, els argentins recuperarien la seva prosperitat. En aquests anys, el salari va caure gairebé un 25%, la inflació del 2019 serà del 65%. Han tancat 20.000 empreses. La recessió és tan profunda que fins i tot ha rebut el sexe. Després de set dècades va deixar de funcionar Cidal, el primer fabricant de preservatius de làtex. El Govern ha rebut el préstec més gran del Fons Monetari Internacional (FMI) de la història de l’organisme (57.000 milions de dòlars), però s’ha declarat incapaç d’afrontar els venciments amb els creditors privats. El deute extern es va incrementar en 187.000 milions de dòlars i arriba en l’actualitat a 283.567 milions. El passiu representa el 97,7% del PIB.

Pobresa incessant

Macri va demanar que la seva gestió fos avaluada per l’eficàcia en el combat contra la pobresa. Amb la crisi hi ha 15 milions de pobres, cinc milions més que en l’era kirchnerista. La meitat dels nens passen gana. Aquests números expliquen les enormes opcions electorals de Fernández. El president va reconèixer que havia pecat d’un optimisme incorregible i que, atesa la seva condició d’empresari i fill d’una de les grans fortunes nacionals acumulada com a contractista de l’Estat, qualsevol resta d’inequitat seria «fàcil» de solucionar.  La diputada Elisa Carrio, la seva principal aliada, predica ara una resignació pietosa: «La lluita contra l’adversitat és el goig més gran per a l’esperit de Déu».

En la recta final de la campanya, Macri va desembeinar durant el debat televisiu l’espasa de la transparència i va assenyalar el kirchnerisme com el mal més gran. «¿I vostè, dins el clan Macri, no va veure la corrupció de l’obra pública, president?», li va contestar Fernández. «Després ens va explicar, quan el seu pare va morir, que ell n’era el responsable», va afegir el seu rival. Macri es va enfurismar. «És de molt mal gust citar una persona que ja no és en aquest món», va respondre.

El seu pare, l’italià Franco, fundador de l’imperi amb el seu cognom, havia mort al març. Dies després de les exèquies, el fill va dir a un programa televisiu: «El que va fer el meu pare és un delicte, ell era part d’un sistema extorsionador». Per llavors havia començat a circular a les llibreries de Buenos Aires El lado oculto de la Famiglia Macri, el llibre compilat per Daniel Cieza i Jorge Beinstein en què s’expliquen entre altres coses les relacions que ja tenia l’avi Giorgio amb la Itàlia feixista, la P2 i la màfia calabresa.

A l’espera d’un miracle

A la dècada dels noranta Macri va ser absolt pel Tribunal Suprem en una causa de contraban. El desembre del 2015, va rebre el mateix benefici en una causa d’escoltes telefòniques il·legals. Segons l’escriptor i comentarista polític Jorge Asís, si el candidat de Canviem perd a la primera volta, als tribunals l’esperen 92 causes. Macri encara espera un miracle: passar a la segona ronda com sigui. «Espero guanyar-me el cel en vida», afirma.