La crisi xilena
'Evadir', el nou verb de la protesta social a Xile
El que va començar un grup d'estudiants de secundària ha obert les comportes de l'esclat col·lectiu més gran en democràcia
zentauroepp50508963 a man cleans the street in santiago chile on october 21 20191021183400 /
«Evadir, no pagar / una altra forma de lluitar». La consigna d’un grup d’estudiants de secundària contra l’alça de 13 centaus de dòlar en el preu del bitllet de metro s’ha convertit en una profecia autorealitzada. L’‘evasió’ va començar sota terra. Primer, en algunes estacions, fins a fer col·lapsar el sistema de transport més modern de la capital xilena. Després va sortir a la superfície per fer tremolar el país que el president Sebastián Piñera confonia amb un oasi enmig de la turbulència llatinoamericana i que en realitat amagava el seu volcà social darrere la màscara de la prosperitat segmentada. «Aquest foc ens està permetent veure una cosa que no volíem veure», va destacar l’escriptor Patricio Fernández a l’observar les barricades.
El desafiament adolescent ha arribat als universitaris, a la classe mitjana i després a les poblacions de la perifèria abans d’estendre’s cap a altres regions. «El ‘santiagazo’ ho ha desbordat tot», assenyala Ascanio Cavallo, un dels periodistes que a finals dels 80 va retratar amb sagacitat el trànsit de la dictadura pinochetista a la democràcia. Al mig d’una ciutat novament militaritzada, Cavallo medita sobre les noves significacions d’un verb que posa en perill el Govern. «Evadir», assegura, ha deixat de ser «un acte reprotxable». Les autoritats han fracassat en l’esforç de convertir-lo en una imputació. Ha canviat en «l’eslògan inicial d’una insurrecció col·lectiva recolzada per una causa justa».
«El poble autoconvocat»
Els partits polítics són ara per ara espectadors. «És el poble autoconvocat, fastiguejat per un model de societat amb què ja no concorden», recalca un altre escriptor, Jorge Baradit. El cansament s’expressa en números: l’1% més acabalat de Xile s’apropia del 26,5% de la riquesa produïda al país, mentre que el 50% de les llars on es percep el salari mínim (entre 400 i 500 euros) arriba al 2,1%. Els homes i dones d’escassos recursos destinen fins al 30% del que guanyen per traslladar-se de la feina a casa. El preu del bitllet ha irromput, al seu torn, com a símptoma de problemes majors. Abans del ‘santiagazo’, el malestar es va expressar als carrers per repudiar un injust sistema de pensions forjat durant la dictadura per José Piñera, el germà de l’actual mandatari, les tarifes i la política ambiental. Les cassolades presagien ara nous estremiments.
