Piñera decreta l'estat d'emergència a Santiago en vista de l'onada de protestes per l'augment del preu del metro

«Els militars controlen Santiago com als 80», ha assenyalat el portal xilè ‘El mostrador’ després que els uniformats hagin tornat als carrers amb tots els records a flor de pell de la dictadura del general Augusto Pinochet (1973-90). La presència dels uniformats respon a l’ordre del president, Sebastián Piñera, que divendres a la nit va decretar l’estat d’emergència per enfrontar la crisi social més intensa i inesperada del Govern de dretes perl’augment del preu del bitllet de metro.

Els incidents van deixar 41 estacions de metro amb destrosses i 308 detinguts, a més de danys a la seu de la central elèctrica Enel, bancs, supermercats i fins i tot universitats. Les restriccions al dret de llibertat de reunió i moviment en l’espai públic han tingut la benedicció dels partits conservadors i un sector de l’oposició. Malgrat el control castrense, la capital no ha recuperat la seva calma completa. Les cassolades han sigut eixordadores al migdia. La protesta, ha dit ‘El Mostrador’, contradiu la lògica del Govern, que ha insistit a vincular la crisi a un problema de «violència» propi de «grups organitzats i vàndals».

La segona gestió de Piñera torna a enfrontar-se amb el carrer. Fa vuit anys van ser els estudiants que van guanyar l’espai púbic per reclamar la gratuïtat de l’educació. Aquesta vegada el detonador d’un malestar essencialment juvenil i sense orientació partidària està relacionat amb el cost del mitjà de transport més eficaç i ponderat de Santiago. En els últims 12 anys, el bitllet ha augmentat 20 vegades de manera gradual. L’increment que ha encès la metxa de la protesta social és de quatre centaus de dòlar. Des de fa dos dies, el bitllet costa 1,17 dòlars.

«Un Xile de tots»

Piñera va reconèixer les «carències que afecten a molts», però va dir que no li quedava cap altra sortida a partir de l’augment del preu internacional del petroli i l’apreciació del dòlar. «Farem tots els esforços per alleujar la situació». El president ha convocat un «diàleg transversal» per buscar solucions. De moment, assenyalen alguns analistes, Piñera evita anar al fons d’un conflicte relacionat no només amb l’increment de les tarifes sinó amb un problema latent a Xile que és la desigualtat.

Claudio Bravo, exporter del Barça i de la selecció xilena, ho va explicar al món d’una manera contundent: «Van vendre als privats la nostra aigua, llum, gas, educació, salut, jubilació, medicaments, camins, boscos, el salar d’Atacama, les glaceres i ara el transport. No volem un Xile d’alguns pocs, en volem un que sigui de tots».

 

Vandalisme organitzat

Santiago compta amb set línies de metro gestionades per una empresa mixta. En les dues últimes dècades han alleujat el trasllat de les persones que venen a treballar des de la perifèria a la capital. Cada dia viatgen sota terra uns tres milions de persones. La indignació dels usuaris no ha sigut només una qüestió de preus. Les declaracions del ministre d’Economia, Juan Andrés Fontaine, que va instar els passatgers a matinar per aprofitar la tarifa baixa que regeix entre les sis i les set del matí, van provocar un fort enuig a les xarxes socials. Els incidents a les estacions i la suspensió del servei han convertit Santiago en una ciutat intransitable. «Tota la xarxa de metro va cremar», va dir Karla Rubilar, l’alcalde de Santiago de Xile. «Hi va haver un atac mai vist abans a la ciutat».

Ni l’analista més avesat esperava un conflicte d’aquesta naturalesa. Tot va començar quan dies enrere un grup d’estudiants de l’Institut Nacional va organitzar la primera allau humana al metro per tal de no pagar el bitllet. Les imatges del que es va començar a conèixer com les «evasions» van circular immediatament per Instagrami Facebook. Els adolescents que van promoure la protesta van reconèixer al setmanari ‘The Clinic’ que mai van suposar que un gest de disconformitat, l’evasió, desemboqués en un esclat.  «Això es va massificar d’una manera increïble», va dir un dels estudiants. «Va començar com una cosa del liceu i va acabar sent una cosa més gran, i això alegra», va afirmar un altre dels testimonis. «Les nostres famílies són les que ens han de pagar el bitllet. A mi me’l paga la meva mare i també ha de pagar-se el bitllet a si mateixa, que va pujar considerablement. Llavors, és una qüestió que pesa a la butxaca», va dir un tercer.

Un Govern desconcertat

Notícies relacionades

Llarga vida a l’OTAN

Reconèixer Palestina

La magnitud de l’esclat sembla deixar al descobert problemes que excedeixen la qüestió tarifària i els fets vandàlics. Piñera, que té una desaprovació d’un 53%, va decidir «apagar el foc amb benzina», d’acord amb ‘The Clinic’. «Ha arribat el moment de prendre definicions i faig una crida als xilens i xilenes per unir-nos contra la violència i actuar en conjunt contra els violents», va dir el ministre de l’Interior, Andrés Chadwick.

Camila Vallejo, que el 2011 va ser una de les líders estudiantils que va posar Piñeira en perill i des del 2013 és diputada comunista, va considerar que al declarar l’estat d’emergència el Govern «no sap respondre davant de demandes ciutadanes legítimes si no és amb repressió i restricció de drets quan es necessita diàleg». El general Javier Iturriaga va descartar de moment que es decreti el toc de queda, una mesura que va ser usual durant la dictadura pinochetista. «Ara per ara no restringirem cap llibertat personal», va afirmar.