Piñera ha convocat els partits polítics a buscar solucions conjuntes per desactivar l'esclat social

Les protestes s’han enverinat a XileXile, després delquart dia de disturbis, incendis i saquejos, mentre l’estat d’emergència i el toc de queda s’estenen de nord a sud. La xifra de morts ascendeix a 15.

Amb el pas dels dies, les manifestacions s’han estès des de Santiago cap a gairebé totes les regions de XileSantiagoXile en un esclat social que es va iniciar amb l’alça en el preu dels bitllets de metro a la capital xilena, la gota que va fer vessar el vas de la paciència dels ciutadans. El president, Sebastián Piñera, va parlar de «guerra» per després suavitzar el seu discurs.

«Sé que de vegades he parlat dur, comprenguin-me, m’indigna veure el mal, i la democràcia té l’obligació de defensar-se».  Piñera va formular un penediment a mitges per haver assegurat que a Xile hi té lloc una «guerra». Aquesta vegada va dir que els responsables de les destrosses a les xarxes de transport i edificis públics han sigut «petits grups» molt «organitzats» i que han provocat pèrdues per «800 milions de dòlars».

Oportunitat al diàleg

Enmig deltoc de quedaque ja regia a les principals ciutats, el president va proposar a la seva coalició i els partits opositors un pacte políticque desactivi el conflicte. A les 20.30 (hora local), quan va acabar la seva al·locució televisiva, no havien cessat per complet les protestes i cassolades que van desafiar l’estat d’emergència. També van tenir lloc alguns saquejos i incendis. Durant el seu breu missatge, Piñera va cridar a «obrir els camins del diàleg, la col·laboració i els acords» per «explorar i tant de bo avançar amb rapidesa, eficàcia i responsabilitat».

Elmagnatva proposar discutir amb aliats i adversaris com garantir «millors solucions per a la classe mitjana i els sectors més vulnerables», una «millora de les pensions», la gran pedra a la sabata del model econòmic xilè, «abaixar el preu de medicaments, millorar la qualitat de salut, reduir llistes d’espera als hospitals, millorar salaris i llocs de treball i regular les alces del preu de l’electricitat i peatges».

El president es va acomiadar amb un gest d’optimisme. «Espero que puguin tornar tranquils a casa seva, cuidin-se», va demanar als xilens que, en rigor, ja estaven als seus domicilis pel toc de queda, tret dels que continuaven protestant o encenien barricades. Dilluns va acabar amb fortes mobilitzacions als grans centres urbans controlats per la policia i l’Exèrcit.

Labonhomia presidencialcontrastava amb les imatges televisives que van mostrar militars amb armes amb mira telescòpica en sostres d’Escola Militar fins on havia arribat una de les manifestacions. La protesta ha deixat fins al moment 11 morts i cinc persones en una situació d’«alt risc vital», uns 40 ferits i més de 2.200 detinguts.

Neguit de l’oposició

«Amb agenda ràpida el palau de La Moneda busca una sortida d’emergència a la crisi», va dir Radio BioBio de Santiago. El president del Senat, Jaime Quintana, del Partit per la Democràcia (PPD, socialdemòcrata) va expressar cert neguit amb les paraules de Piñera. «Esperava vies concretes». Quintana s’havia reunit amb el mandatari abans del seu discurs. Llavors li va demanar «fer-se càrrec d’una indignació que no és exclusivitat de l’actual Govern. Es tracta del model neoliberal». No obstant, Quintana creu que Piñera no ha tret cap conclusió positiva de les protestes estudiantils que van posar en perill el seu primer mandat, el 2011.

Mario Desbordes, president del’oficialista Renovació Nacional, va considerar que el Govern «ha reaccionat segons el que ha anat passant» i va assumir una «autocrítica». Per la seva part, l’alcalde de Santiago, Felipe Alessandri, de la mateixa formació, li va reclamar a Piñera un «gabinet d’unitat amb altres forces polítiques». Els ministres actuals «han de posar a disposició els seus càrrecs». Amb el córrer de les hores, van assenyalar diferents analistes, es podrà saber si l’exhortació del cap d’Estat haurà ajudat a reduir la tensió als carrers i encarrilar una disputa que ha superat el malestar amb el bitllet del metro.

Preocupació 

El grau d’alarma és tal que Andrónico Luksic, propietari d’un dels conglomerats industrials i financers més importants de Xile, ha demanat a «la classe política» resoldre el tema de les pensions, l’educació, la salut i el transport públic per evitar el pitjor. «És ara quan hem d’actuar. Avui. No demà. Molts compatriotes ja no poden esperar. I els que podem haurem de pagar el compte. En això no hi ha màgia». 

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

La inquietud superava el món empresarial, polític i cultural. Fins i tot els futbolistes més reconeguts de Xile es van veure cridats a opinar. Van parlar primer Claudio Bravo i Arturo Vidal. Gary Medel, va coincidir en el seu diagnòstic amb els seus companys de selecció: «Una guerra necessita dos bàndols i aquí som un sol poble que vol igualtat.  No volem més violència. Necessitem que les autoritats diguin que canviaran per resoldre els problemes socials. Parlen de delictes i no de solucions al problema de fons». Alexis Sánchez va «acceptar» els reclams, però «de manera pacífica i sense destruir els béns que tots necessitem». 

Por dels robatoris

Al fer-se fosc, a les grans ciutats no només circula el malestar polític sota la forma de les cassolades o l’escaramussa amb uniformats. També se sent la por de ser robat o saquejat que ha portat grups de veïns a organitzar-se amb bats de beisbol i fins i tot armes. Alguns analistes creuen que són víctimes d’un estat de paranoia estimulat per les imatges televisives o a les xarxes dels supermercats que han sigut saquejats. La presidenta de l’Escola de Periodistes, Margarita Pastene, va parlar d’un «setge informatiu» que estimula l’«estupor» i potencia la percepció d’un desordre social i la necessitat de tornar a l’status quo, és a dir, bloqueja i impedeix veure l’origen del conflicte, i ennuvoleix la perspectiva».