Borrell rep el vistiplau dels eurodiputats per ser cap de la diplomàcia UE

El ministre espanyol d’Afers Exteriors en funcions, Josep Borrell, ha rebut el vistiplau dels eurodiputats per convertir-se en el pròxim alt representant de la Unió Europea (UE) per a Afers Exteriors, càrrec que ocuparà a partir de l’1 de novembre.

El polític ha aconseguit el recolzament dels coordinadors que representen dos terços dels parlamentaris de la Comissió d’Exteriors del Parlament Europeu (PE), després de sotmetre’s a l’audiència davant d’ells dilluns passat. Fonts parlamentàries han confirmat que només l’ultradretà Identitat i Democràcia (ID) ha votat en contra de Borrell.

Dilluns a l’Eurocambra, Borrell va assegurar que intentaria imprimir a la política exterior del club comunitari més ambició per convertir-lo en un actor global si era confirmat com a alt representant i vicepresident de la Comissió Europea. «L’alt representant ha de tenir una actitud propositiva [...] Aniré més enllà del mínim comú denominador», va dir Borrell.

El ministre va mostrar així la seva ambició de portar la UE a resoldre els seus problemes d’«identitat, posicionament i mètodes» per convertir-se en un veritable actor global, al nivell dels Estats Units o la Xina, comptant sempre amb el recolzament de les capitals.

Relacions amb els EUA

Ja des del seu discurs inicial va deixar clar que «restaurar» les relacions de la UE amb els EUA seria una de les seves prioritats en un moment de tensions comercials o en àrees clau com el canvi climàtic, però també elaborar una nova estratègia política amb Àsia, amb especial atenció a les interconnexions, els estàndards de la qual «definiran la governança mundial».

Igualment, va assegurar que dirigirà la seva atenció a les reformes i processos d’integració  dels Balcans occidentals, i en concret va anunciar que el seu primer viatge de feina seria a Pristina.

Va reconèixer, així mateix, que Rússia «és un país amb el qual haurem de tractar en el futur» i que «no tot es pot resoldre a cop de sancions» a Moscou.

Borrell també es va referir a la tensió a l’estret d’Ormuz que enfronta els EUA i l’Iran i a l’acord nuclear amb Teheran, la continuïtat del qual la UE continuarà defensant en un moment en què «estem entrant en una època d’inestabilitat nuclear» amb la supressió de tractats de no proliferació.

Preguntat per la situació a Veneçuela, es va mostrar a favor de les sancions que la UE aplica selectivament a autoritats i que no afecten la població civil.