Borrell surt airós del seu examen a l'Eurocambra

La prudència s’imposa en l’entorn de Josep Borrell. El resultat del seu examen com a candidat a vicepresident de la Comissió Europea i nou cap de la diplomàcia europea no es coneixerà fins aquest dimarts al matí, però el ministre d’Exteriors en funcions ha aconseguit sortir airós del llarg interrogatori de tres hores al qual ha sigut sotmès en la comissió d’exteriors del Parlament Europeu, que l’ha acomiadat amb aplaudiments després d’una intervenció preparada, controlada i sense derrapades per part del polític espanyol.

Borrell, que ha presumit de dots lingüístics intervenint en anglès, francès, espanyol i italià, sabia per endavant que hauria de respondre a preguntes sobre Catalunya, Kosovo, l’ús d’informació privilegiada per la venda d’accions d’Abengoa i la multa que li va imposar la CNMV, o les seves polèmiques declaracions sobre els «quatre indis americans morts». I així ha sigut des de la primera pregunta que li ha llançat el popular espanyol Antonio López Istúriz però un interrogatori molt menys difícil del que es podia esperar.

«Sap perfectament que comparteixo la seva preocupació», ha respost Borrell, però «no diré res sobre el problema intern d’un país tot i que sigui el meu», ha conclòs qüestionat sobre quina serà la seva posició sobre Catalunya. Igual de contundent ha sigut al ser interrogat sobre el ’cas Abengoa’. Ha negat que disposés d’informació privilegiada i ha deixat clar que si la tenia «era estúpid» perquè només va vendre el 7% de la seva cartera d’accions i va mantenir el 93% amb pèrdues de 300.000 euros.

Extensament

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

La façana de l’antiga Borsa de Copenhaguen cau després de l’incendi

Però més enllà d’aquests problemes, el candidat a succeir la italiana Federica Mogherini ha contestat llargament a tot el que li han preguntat. Ha fet pinya amb les sancions a Rússia, mentre el Kremlin no canviï d’actitud a Ucraïna; ha donat suport a les sancions individuals al règim de Nicolás Maduro, sempre que no afectin el poble veneçolà, la necessitat de recolzar l’acord de desnuclearització de l’Iran, l’estratègia de Mogherini en relació amb Cuba i la recerca d’un acord entre Sèrbia i Kosovo, territori autodeclarat independent el 2008 i que Espanya no reconeix. Un fet que no li impedirà, segons ha anunciat, que sigui la destinació del seu primer viatge oficial.

Més enllà de respondre a les preguntes dels eurodiputats, l’audiència ha servit per mostrar una pinzellada del tipus de diplomàcia que vol exercir durant els pròxims cinc anys per respondre als tres grans problemes que identifica –identitat, posicionament i mètode– i consolidar la Unió Europea com a actor global, capaç de reaccionar amb més rapidesa i amb un valor afegit. «La UE ha d’aprendre a utilitzar el llenguatge del poder», ha reivindicat. Per aconseguir l’aprovat necessitarà aquest dimarts el recolzament de dos terços dels vots en la reunió de coordinadors d’exteriors. «No prejutjaré la decisió però ben fet, molt bé», ha valorat el president de la comissió d’exteriors, el conservador alemany David McAllister.