La fragmentació de partits marca les eleccions legislatives a Tunísia

Els tunisians han tornat a les urnes després d’un llarg procés democràtic que va començar a la primera volta de les presidencials el 15 de setembre passat i finalitzarà diumenge que ve amb l’elecció d’un nou president de la Repúblicapresidencials 15 de setembrepresident . Ahir, els tunisians van votar tímidament en uns comicis legislatius per escollir els 217 diputats que conformaran el Parlament. Una tasca difícil vuit anys després de la Revolució dels Gessamins que va desintegrar el règim repressor de Ben Alí. La dificultat resideix principalment en la balcanització en formacions, coalicions i candidats independents que han trencat amb la polaritat entre els liberals i els islamistes, que se sotmeten a un examen electoral enmig d’un clima de desil·lusió general. 

La desafecció política, agreujada per les males condicions de vida, es va notar als col·legis electorals des de la primera hora d’ahir. Els votants arribaven amb comptagotes a les urnes amb el sentiment constret per una realitat econòmica dramàtica: el dinar, la moneda local, ha caigut en picat; l’atur  s’ha disparat, en especial, entre els joves; l’absència de la indústria local que permeti que Tunísia agafi embranzida, limitant la seva economia nacional a les exportacions i importacions i, finalment, l’asfíxia provocada per les mesures imposades pelFons Monetari Internacional (FMI).

 «¿Quina ha sigut la nostra revolució?   

Llavors, «¿quina ha sigut la nostra revolució?», es pregunten els més pessimistes que van castigar les elits polítiques de Tunísia abstenint-se. A les regions «rebels» de la revolució, Kasserine, Gafsa o Sidi Bouzid, amb prou feines es va assolir el 20% de participació.  

Davant aquesta posició descoratjadora, van sorgir veus més positives que entenen el procés revolucionari com un període de transició llarg que necessita temps després de més de dues dècades de dictadura. I ressalten la construcció de les primeres bases d’una cultura política amb eleccions lliures i transparents.

Notícies relacionades

Un jurista i un magnat a la presó es disputen la presidència de Tunísia

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

«Precisament la continuïtat dels problemes socials i econòmics ha fet que joves com jo decideixin votar a favor de candidats independents disposats a trencar els acords amb França des de la independència d’aquest país», va assegurar a Riad l’Aissaoui, membre del’associació Mourakiboun, amb categoria d’observadora electoral.

A l’espera dels resultats definitius, els sondejos a peu d’urna col·locaven en les primeres posicions elsislamistes d’Ennahda, la recent formació de l’home de negocis Nabil Karoui (Cor de Tunísia) en presó preventiva per blanqueig de diners i candidat per a la segona volta de les presidencials i les noves coalicions independentsque recolzen l’altre rival de les eleccions de diumenge que ve, el professor universitari Kaïs Said.