Portugal, lliure d'ultres

Les convulsions polítiques que han sacsejat l’Europa de l’austeritat amb l’auge de forces populistes i d’ultradreta han passat per alt Portugal, que diumenge es disposa a votar a les eleccions legislatives i a renovar la seva confiança en el Partit Socialista que ha governat en minoria els últims quatre anys. En contra de la tendència global, el tauler polític a penes s’ha mogut en aquest petit país que va ser rescatat per la troica a canvi d’un ajustament dur. Si a Espanya Podem va collir els fruits del moviment dels Indignats del 15-M en els moments àlgids de la crisi (2011), la seva formació germana a Portugal, el Bloc d’Esquerra (BE) ha complert ja 20 anys, i mentre que Vox aconseguia el 10,26% dels vots en les últimes legislatives, les forces ultres portugueses són molt residuals.

I en aquest oasi, ha sigut l’empenta que està prenent el PAN (Partit de les Persones, els Animals i la Natura) el més nou de la campanya, el fenomen de què tothom parla a Lisboa. Amb un únic diputat des del 2015 –el líder de la formació, André Silva–, les enquestes li donen ara fins a quatre escons en el nou Parlament, cosa que ha fet somiar aquesta formació –que Nadie Mueller, una de les seves portaveus, defineix per a aquest diari com a «animalista, ecologista i humanista» – amb ser el «company verd d’un Govern rosa», en el cas que el PS s’acosti a la majoria absoluta però necessiti el seu recolzament per forjar noves aliances.

Joves urbanites

El vot que recull no és un vot de ràbia i protesta, sinó un vot urbà i jove, com el de l’Ana, qui davant la Facultat de Geografia de la Ciutat Universitària de Lisboa, afirma que votarà el PAN perquè és l’«únic que realment es preocupa del futur d’aquest país i del planeta».  I als molts que retreuen al partit «ser més animalista que ecologista», el PAN contesta amb un ampli ventall de propostes electorals que van des de permetre el vot als 16 anys i crear tribunals especialitzats en delictes de corrupció i violència masclista fins a deduccions impositives per la compra biològica i reducció de la jornada laboral a 35 hores setmanals.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

I davant aquest discurs que cada vegada té més predicament, el de la ultradreta continua sense arrelar, sent Portugal una de les cinc excepcions europees on aquestes forces no tenen representació parlamentària, juntament amb el Regne Unit, Irlanda, Malta i Luxemburg. Al ja existent Partit de la Renovació Nacional (PNR) s’hi va sumar l’any passat una altra força ultra, Chega (Prou), però junts no arriben ni al 2% dels vots, segons les enquestes.

«Aquí no funciona el discurs de l’euroescepticisme, ni contra la immigració –Portugal escapa al fenomen de les arribades massives des del nord de l’Àfrica– ni el de la corrupció», explica Antonio Costa, politòleg i professor de l’Institut de Ciències Socials de la Universitat de Lisboa. Tot i que també admet que «hi ha bosses de vot ultradretà que cap dirigent polític ha aconseguit activar encara». Per a a l’activista Jonathan Ferreira da Costa, «és només qüestió de temps». Segons la seva opinió, «Portugal no és immune» al fenomen, tot i que de moment surfeja l’onada.