Ucraïna, on comencen i continuen els problemes de Trump

Ironies del destí. El país on va arrencar la trama russa, la campanya d’ingerència del Kremlin en les passades eleccions presidencials nord-americanes en benefici de Donald Trump, pot ser ara el detonador d’un procés que podria acabar amb la destitució del líder de la Casa Blanca.

A Trump li agrada tractar amb els líders de grans potències; parlar amb dirigents de països com Ucraïna mai ha sigut una de les seves prioritats, una cosa que va demostrar el novembre passat, quan es negava a agafar el telèfon a Petró Poroixenko, l’antecessor de Volodímir Zelenski, durant la crisi desencadenada per la presa al’estret de Kertx  de barcos militars ucraïnesos per patrulleres de Rússia.

Ucraïna, a més, es troba en l’origen dels problemes del líder nord-americà relacionats amb la denominada ’trama russa’, una cosa que sembla tenir molt present des que va accedir a la Casa Blanca.

Manafort i els seus vincles amb Ucraïna

Va ser precisament el passat de Paul Manafort, el cap de campanya de Trump a l’estiu del 2016, el que va atreure en primer lloc l’atenció delsinvestigadors  i la premsa sobre la possible influència de Rússia en el candidat del Partit Republicà, una formació que des dels temps de la guerra freda havia sigut partidària de la més gran de les fermeses davant del Kremlin. El lobbista havia treballat durant anys com a assessor de Víktor Ianukóvitx, el president prorús d’Ucraïna que va fugir del país durant la revolució de Maidan. 

Manafort va haver de dimitir al cap poc de ser anomenat per Trump quan van sortir a la llum les primeres revelacions sobre els seus vincles amb mandataris prorussos d’Ucraïna i polítics de Rússia. Es troba ara a la presó després de ser condemnat per diversos delictes diversos delictes relacionats amb les seves activitats al país eslau, i no s’espera que trepitgi el carrer abans del desembre del 2024.

El magnat novaiorquès sembla ara haver volgut tornar el cop als seus rivals polítics davant de les presidencials de l’any que ve. Joe Biden, vicepresident dels EUA durant el mandat de Barack Obama i principal favorit a les files demòcrates, era l’encarregat de supervisar les actuacions del Govern d’Ucraïna per lluitar contra la corrupció després de l’expulsió del poder del president Ianukóvitx.

I tal com el mateix Biden va admetre públicament l’any passat, durant una visita a Kíev que va tenir lloc el 2016, va pressionar les autoritats ucraïneses perquè destituïssinVíktor Shokin, fiscal general, a qui acusava de fer els ulls grossos davant de la corrupció, sota l’amenaça de no desemborsar un préstec pendent de 1.000 milions de dòlars. «Els vaig mirar i els vaig dir: ’me’n vaig (de Kíev) en sis hores; si aleshores el fiscal no és destituït, vostès no tindran els diners’», va recapitular l’aspirant demòcrata durant un debat que va tenir lloc fa uns mesos en el Council of Foreign Relations, un influent laboratori d’idees de Nova York.

El fill de Biden a Kíev

Les acusacions que agita Trump parteixen del fet que Hunter Biden, segon fill de l’exvicepresident nord-americà, va ser membre entre el 2014 i el 2019 del Consell d’Administració de Burisma Holding, una de les principals companyies privades productores de gas d’Ucraïna, que alhora havia sigut investigada per Shokin. El magnat novaiorquès afirma que Biden va actuar en defensa del seu fill i no amb l’objecte de l’interès general de lluitar contra la corrupció a l’amenaçar el lideratge ucraïnès i demanar el relleu de Shokin.

Tot i que molts experts afirmen que el fill de Biden mai hauria d’haver acceptat aquesta feina ja que sorgia un conflicte d’interessos amb el seu pare, cap revelació fins ara recolza la tesi de Trump que Biden va actuar per protegir Hunter. De fet, la destitució de Shokin era un clamor generalitzat entre les institucions financeres que prestaven diners a Ucraïna i els líders occidentals. El curs dels esdeveniments tampoc recolza les acusacions del magnat novaiorkès. Tal com ha declarat recentment a Bloomberg Vitaly Kasko, un dels ajudants de Shokin, la investigació sobre Burisma es trobava en un calaix des de dos anys abans del viatge de Biden a Ucraïna el 2016.

El segon punt d’interès de Trump a Ucraïna també implica un rival polític, en aquest cas a Hillary Clinton, a qui va derrotar en les presidencials de fa tres anys. El magnat pensa que els milers d’’emails’ del seu compte personal que van ser esborrats pel seu equip i pels quals va ser investigada es troben amagats en un servidor establert a Ucraïna, una creença qualificada de «teoria de la conspiració» per diverses informacions periodístiques.                 

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells