Cinc anys d'impunitat per la desaparició dels 43 estudiants d'Ayotzinapa

«Un, dos, tres, quatre...», així fins a 43. Els 43 estudiants d’Ayotzinapa (sud de Mèxic) desapareguts fa avui cinc anys. Un càntic aspre que els joves del’escola rural tornen a entonar aquesta vegada en un míting a Chilpancingo –capital de l’estat de Guerrero–, en cada homenatge, en cada protesta per clamar justícia. Un lustre de desídia judicial, entrel’esperança  il’abatiment  de les famílies.

No obstant, el relleu presidencial ha donat una glopada d’esperança. Andrés Manuel López Obrador es va comprometre des de l’inici del seu mandat, l’1 de desembre del 2018, a reprendre la investigació i ha impulsat la creació d’una comissió de la veritat.

«És desesperant passar cinc anys de mentides del Govern, sense saber dels nostres fills, tractats, a més, de criminals», assegura a EL PERIÓDICO Cristina Bautista, que sosté un cartell amb una foto del seu fill Benjamín. La mateixa foto que penja d’un dels 43 pupitres buits a la humil escola rural, on desenes de grafitis a les parets exigeixen saber-ne la veritat.

La nit del 26 de setembre del 2014 un centenar de normalistes –alumnes de l’escola rural– d’Ayotzinapa, al sud de Mèxic, va agafar diversos autobusos per acudir a una protesta a Iguala, el municipi limítrof. Part de la caravana va ser interceptada per la policia i atacada a trets per grups armats. Almenys sis estudiants van ser assassinats, 27 van resultar ferits i 43 van quedar desapareguts en un assalt que va durar fins a la matinada.

Investigació negligent

Dues setmanes després, la Procuradoria General de la República emetia la seva versió dels fets: el crim organitzat havia calcinat els joves en una deixalleria propera i després es va desfer les restes. És la coneguda com a «veritat històrica» amb què l’anterior Govern de Enrique Peña Nieto va voler arxivar el cas i en què els familiars mai van confiar.

La principal hipòtesi oficial és que, sense que els normalistes ho sabessin, aquests autobusos transportaven droga i el càrtel del narcotràfic Guerreros Unidos, avalat per les autoritats, els van atacar per recuperar la mercaderia, segons el Grup d’Experts Independents conformat per analitzar el cas.

Durant quatre anys de laxitud en la investigació, diversos organismes autònoms van obtenir proves i arguments per demostrar que s’havien perdut i contaminat proves, s’havia ocultat informació i s’havia utilitzat la tortura per configurar una versió oficial. Les autoritats van arribar a empresonar durant 10 mesos un mestre per confondre’l amb un sicari.

El novembre de l’any passat, la Comissió Nacional de Drets Humans acusava de negligent el Govern de Peña Nieto en un informe de 2.000 pàgines en què va destacar que es van cometre greus violacions delsdrets humans en una cadena de responsabilitat que anava des del policia local fins al president, que va acabar el seu mandat donant l’esquena a les víctimes davant del cas més polèmic en la història de Mèxic.

«Se’ls van emportat vius, els volem vius»

Amb la seva arribada al poder, López Obrador va prendre com a bandera la recerca de justícia per la desaparició massiva. «Aquest és un assumpte d’Estat [...]. No hi haurà obstacles per arribar a la veritat, saber tot el que va passar», va prometre el president en un acte on va convidar al Palau Nacional les mares dels estudiants, que van col·locar a la taula presidencial les seves pancartes: «Se’ls van emportar vius, els volem vius».

No obstant, aquesta eloqüència i voluntat política no han sigut suficients. Al juny es van revelar diversos vídeos de tortures contra alguns dels detinguts, cosa que desmuntava la ‘veritat històrica’ de l’anterior Govern, però al seu torn servia de detonador per invalidar els processos judicials.

A causa de les ingents irregularitats processals en les últimes setmanes es van alliberar en diverses tandes a 77 dels 142 imputats i la majoria dels implicats encara en presó estan a un pas d’obtenir la llibertat. S’havia documentat que 66 uniformats de diversos cossos policials havien actuat en connivència amb el crim organitzat.

Davant d’aquest daltabaix als tribunals, l’Executiu de López Obrador va anunciar que reconstruirà la investigació «des de zero» i perseguirà penalment els encarregats anteriors a qui culpen per l’enfonsament de les indagacions.

«Amb els alliberaments perdem fonts primàries d’informació, però no només basarem la nova investigació en aquests testimonis, sinó en l’anàlisi científica de desenes d’escoltes telefòniques», apunta el secretari tècnic de la Comissió de la Veritat, Félix Santana, que va avançar a aquest diari que, gràcies a la intervenció de converses, s’ha començat una recerca dels cossos en un terreny a prop d’Iguala. EL PERIÓDICO va comprovar presència militar a la deixalleria de Tepecoacuilco, a uns 10 minuts d’on van desaparèixer els joves.

Frenar els alliberaments

La nova Fiscalia General de la República –òrgan independent creat per la nova Administració– va presentar sense èxit noves acusacions per frenar els alliberaments. «Esperem que la Fiscalia executi ordres d’aprehensió i emeti noves ordres contra policies locals i federals. Hi ha un compromís al més alt nivell, però encara esperem accions concretes per valorar aquest abast», assegura Luis Tapia, coordinador del Centre Prodh, l’oenagé que ha encapçalat el seguiment al cas.

Notícies relacionades

Putin declara una «treva» unilateral per la Pasqua fins dilluns a la mitjanit

El Suprem dels EUA ordena suspendre les deportacions a El Salvador

«No només està en joc el procés d’Ayotzinapa, sinó la legitimitat de Mèxic com a Estat de dret», indica Tapia sobre un cas que ha evidenciat l’enorme impunitat judicial per a més del 90% dels crims i ha encarnat la lluita per la justícia en un país amb més de 40.000 desapareguts.

Un lustre després, les famílies delsnormalistes  continuen aferrades a qualsevol indici d’una investigació atrapada en un carreró sense sortida. «Tot va més lent del que voldríem, però la nostra esperança creix pel tracte que ens ha donat el nou president. Almenys ara ha quedat enterrada la mentida oficial i això permetrà avançar», considera Cristina entre un estrepitós càlcul que no es debilita: «...quaranta-un, quaranta-dos, quaranta-tres. Justíciaaa».