L'Església argentina demana, sense èxit, declarar l'emergència alimentària

Enfonsat en la dura crisi econòmica, agreujada després de reconèixer que no pot complir amb els creditors externs, el Govern argentí va guardar silenci davant la petició de l’Església  de declararl’estat d’emergència alimentària. Milers de persones van ocupar dimecres passat el centre de la ciutat de Buenos Aires com a part de la "marxa contra la gana".

La Comissió Episcopal de la Pastoral Social va enviar divendres un missatge dramàtic. Els seus integrants van assenyalar que davant l'"augment sever de la indigència, la pobresa, la desocupació i l’augment indiscriminat del preu dels aliments de la cistella bàsica", el president Mauricio Macri ha d’actuar de “de forma urgent”. La Pastoral Social reconeix que "l’Estat està assistint amb més ajuda alimentària". No obstant, va avisar que "no serà suficient per pal·liar les deficiències actuals".

Notícies relacionades

Argentina: El preu de viure lligats al dòlar

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

L’Argentina té 44 milions d’habitants i produeix aliments per proveir gairebé 440 milions. És el tercer productor mundial de mel, soja, all i llimones; el quart de carn, blat de moro i peres; el cinquè de pomes i el setè de blat i olis. No obstant, un informe recent de la Universitat Catòlica a petició de la Defensoria del Poble de la província de Buenos Aires assegura que un de cada tres nens pateix gana.

Com era d’esperar, el tema s’ha colat amb força a la campanya electoral més anòmala de la història institucional. Tret d’un miracle portentós, Macri no té cap possibilitat de ser reelegit el 27 d’octubre. El peronista Alberto Fernández li va treure més de quatre milions de vots d’avantatge a les primàries de l’11 d’agost que han funcionat com una radiografia de l’humor social. Després de la derrota, el preu del dòlar es va disparar més d’un 30% amb el seu efecte inflacionari que impacta més sobre els que menys tenen. Van caure les accions i els bons. La por que la crisi acabi com el 2001 és a flor de pell fins al punt que Fernández va dir que tot el que passa és un 'dèjá vu' d’aquesta explosió.