El judici contra els cervells dels atemptats de l'11-S començarà l'11 de gener del 2021

El judici contra els principals acusats de perpetrar els atemptats terroristes de l’11-S començarà l’11 de gener del 2021, dues dècades després d’aquella infàmia que va canviar el món. Així ho ha anunciat aquest divendres un jutge castrense de la base militar de Guantánamo (Cuba), on es jutjarà Khalid Shaikh Mohammed i els altres quatre homes acusats de planejar els atacs que van matar 2.769 persones a Nova York, Washington i Pennsilvània. Tots ells s’enfronten a la pena de mort i seran jutjats per un tribunal de guerra, després que fracassessin al llarg dels anys diversos intents per traslladar-los als Estats Units i sotmetre’ls a la justícia civil ordinària, on es dirimeixen la majoria de casos per terrorisme. 

Al capdavant del tribunal hi haurà el jutge W. Shane Cohen, coronel de la Força Aèria, el tercer magistrat castrense que es fa càrrec del cas contra Mohammed, Walid bin Attash, Ramzi bin Al-Shibh, Mustafa Al-Hawsawi i Amar Al-Baluchi. La previsió és que en la data anunciada comenci a seleccionar-se el jurat, tot i que pocs esperen una resolució ràpida per a un procés que s’ha eternitzat per la infinitat de deficiències formals que l’han acompanyat. Part del problema es deriva de les circumstàncies en què es van obtenir les confessions dels acusats, començant per Mohammed, assenyalat com el principal cervell dels atacs contra les Torres Bessones i el Pentàgon. 

Abans de recalar a Guantánamo, el pakistanès afiliat a Al-Qaida va passar tres anys a les presons secretes de la CIA, on va ser rutinàriament torturat amb ofegaments simulats, privació del son o abusos rectals, segons ha quedat àmpliament documentat. Per això la seva defensa ha reclamat la nul·litat del testimoni obtingut. Els seus advocats també esgrimeixen que el judici estarà basat en nombroses proves secretes. Segons va publicar recentment 'The New York Times', el cas s’ha construït sobre una muntanya de més de 23.000 pàgines de transcripcions, moltes d’aquestes ocultades a la defensa per motius de seguretat nacional, el que posa seriosament en qüestió la justícia del procés.