Putin ofereix a Erdogan un model d'avió furtiu que els EUA li neguen

"¿L’avió ja vola, es pot comprar?", va preguntar el president turc. "Sí, sí que es pot", va respondre després d’un llarg silenci el líder rus, a la qual cosa van seguir rialles de complicitat. Vladímir Putin i Recep Tayyip Erdogan van escenificar ahir alSaló Internacional de l’Aviació i l’Espai de Moscou la seva bona sintonia actual. El mateix dia que el membre euroasiàtic de l’OTAN rebia la seva segona bateria antiaèria S-400 russa, la qual cosa ha provocat un dur enfrontament amb els EUA, els dos mandataris van parlard’ampliar la seva col·laboració en programes armamentístics.

"Des del punt de vista militar, sí, parlem de cooperació amb el Su-57", va confirmar Putin. El caça furtiu de cinquena generació de la casa Sukhoi és el successor dels veterans Mig-29 i Su-27, i l’alternativa russa al nord-americà F-35. Precisament, la Casa Blanca va anunciar al juliol que suspenia la venda d’aquests avions a Turquia per haver adquirit sistemes antiaeris S-400 en comptes delsPatriot  nord-americans, la qual cosa per a Washington és incompatible amb el desplegament de l’OTAN i soscava el compromís dels aliats de no adquirir armes russes.

Nova fase en les danyades relacions

Els EUA van descartar en aquella ocasió imposar sancions al Govern d’Erdogan, però la compra de Su-57 podria suposar una nova fase en les seves danyades relacions. De fet, el president turc també es va interessar durant la fira per altres aparells com l’helicòpter de transport Mi-38. Per la seva banda, Moscou trobaria un soci important per a aquest projecte després de la renúncia el 2018 de l’Índia pels seus sobrecostos.

L’acostament entre Rússia i Turquia en els últims anys ha sigut propiciat en gran part per l’evolució del conflicte sirià. Lluny queda el 2015, quan Putin va acusar Erdogan d’haver "apunyalat per l’esquena" el seu país amb la demolició d’un avió de combat rus. En la trobada d’aquest dimarts tots dos van remarcar la seva col·laboració aquests anys, juntament amb l’Iran, per afavorir les trobades d’Astanà entrel’oposició  i el Govern de Bashar al-Assad, i Erdogan va anunciar una nova cimera entre els tres països observadors a mitjans de setembre a Istanbul.

Una de les preocupacions que va transmetre Erdogan a Putin és frenar les onades "de centenars de milers de refugiats" que van a Turquia per l’ofensiva del Govern sirià a la província d’Idlib. El líder turc va denunciar que els bombardejos han matat més de 2.000 civils, la qual cosa ha provocat una nova crisi humanitària, i va recordar que "ja són vuit anys de guerra" amb el seu país com a receptor de milions d’exiliats.

El Govern de Bashar al-Assad va iniciar la setmana passada l’assalt a aquesta província. Allà hi havia a finals de l’any passat entre 20.000 i 30.000 combatents d’una de les milícies de Jabhat al-Nusra, el braç d’Al-Qaida al país àrab, segons va reconèixer el cap d’Estat Major Conjunt dels EUA. Durant la seva ofensiva, les forces de Damasc van prendre la localitat de Khan Shaykhun i van assetjar un lloc militar turc amb uns 200 efectius.

Zona de seguretat per a Turquia

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Rússia adverteix a Polònia que no aculli armes nuclears

En la seva reunió d’ahir, Putin va recolzar la proposta d’Erdogan de crear una "zona de seguretat per a la República de Turquia a la seva frontera sud". "Serà una bona condició per garantir la integritat territorial siriana", va afegir el líder rus, que va recalcar que Moscou donarà suport "a qualsevol iniciativa destinada a reduir l’escalada bèl·lica a la zona”.

D’altra banda, abans d’acudir a la seva trobada amb el seu homòleg rus, el president turc va anunciar que l’ofensiva al nord-est contra les Unitats de Protecció Popular (YPG) kurd-sirianes començarà "molt aviat". Aquestes milícies són el motiu pel qual els EUA han retardat la seva retirada del país, ja que formen part de les Forces Democràtiques Sirianes opositores. Vinculades a les kurd-turques del PKK, considerat terrorista per Occident, l’atac podria suposar un clau més en el taüt de les relacions amb Washington.