ALIANÇA QÜESTIONADA

El Kremlin aspira a allunyar Turquia de l'OTAN

Les vendes de míssils o d'avions russos a Ankara pretenen obrir una bretxa entre l'Aliança Atlàntica i el seu únic aliat al Pròxim Orient

Els observadors sospiten que en l'actual context geopolític, Putin fins i tot disposa d'"eines" per "fer" xantatge a Erdogan

undefined49585475 zhukovsky  russian federation   26 08 2019   russian preside190827165646

undefined49585475 zhukovsky russian federation 26 08 2019 russian preside190827165646 / ALEXEY NIKOLSKY SPUTNIK KREM

2
Es llegeix en minuts
Marc Marginedas
Marc Marginedas

Periodista

Especialista en països de l'antiga Unió soviètica i el món àrab-islàmic.

ver +

Obrir una bretxa a l’OTAN i allunyar Turquia, l’aliat d’Occident al Pròxim Orient, de l’òrbita de Washington i Brussel·les. El Kremlin mai ha fet cap esforç d’ocultar els rèdits polítics que espera obtenir amb la venda de les bateries antiaèries S-400 o de qualsevol altre material militar addicional en el futur al Govern de Recep Tayyip Erdogan, segons es dedueix de les declaracions fetes per diversos responsable russos en els últims mesos.

"No hi ha gaires països que actuïn de forma independent; Rússia i Turquia són aquests països... donem la benvinguda a l’actitud sense concessions adoptada pel president [Recep Tayyip] Erdogan", va afirmar satisfet l’abril passat el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, al comprovar que la venda seguia endavant malgrat les enormes pressions exercides des de Washington.

"Vendre míssils a un país que és alhora un membre de l’OTAN i un actor principal al Pròxim Orient és una gran victòria per a l’estratègia a llarg termini de Rússia i una benedicció per a les seves vendes militars, el seu prestigi internacional i la seva autoritat a la regió", valora per a EL PERIÓDICO Kerim Has, especialista en les relacions entre els dos països basat en Moscou. "Els esforços de Putin tenen per objectiu allunyar Washington dels seus aliats a l’OTAN i al Pròxim Orient per contrarestar el que Moscou percep com a desafiaments a la seva influència" a la regió, confirma James Philips, de The Heritage Fundation.

Constatació d’intencions

Després de la constatació de les intencions de Moscou, sorgeixen els primers dubtes, en particular sobre les raons que pugui tenir Erdogan, el país del qual mai ha sigut un aliat naturalde Rússia i amb qui fa tan sols uns anys va estar a punt d’enfrontar-se en una guerra després de la demolició d’un avió rusdemolició a Síria, per mantenir l’adquisició de material militar rus. L’analista Has recorda que el pacte sobre les bateries S-400 "no inclou la transferència de tecnologia per part de Rússia, ni tampoc la producció conjunta de l’arma", la qual cosa fa que l’operació manqui encara més de sentit.

Notícies relacionades

Has considera, a més, que a causa de la situació actual de crisi política i econòmica alpaís otomà, amb un Govern acusat de "pràctiques autoritàries corruptes", el Kremlin disposa "d’eines per exercir el 'xantatge' sobre les actuals autoritats turques. La venda dels S-400 va ser pactada "després del cop del 2016", durant el qual Rússia es va alinear amb el president turc, i li va proporcionar fins i tot informació prèvia. "Una investigació objectiva en profunditat de l’així anomenat cop aclariria per què Erdogan ha firmat el controvertit pacte", demanda.   

Les prediccions de Karim Has i dels analistes sobre les relacions russoturques apunten que, a partir d’ara, Ankara s’acostarà "encara més" a Moscou, adquirint "noves armes" russes, després d’haver sigut aïllat a l’OTAN. I no s’ha de descartar, a mig o a llarg termini, una sortida del país de l’Aliança Atlàntica, tot i que el més probable és que Erdogan s’hi resisteixi fins a l’últim moment. Però "no és impossible", puntualitza Has.

Temes:

Rússia Turquia