final d'una etapa

ENA, escola d'elit dels presidents francesos

EL PERIÓDICO visita la prestigiosa Escola Nacional d'Administració (ENA) que Emmanuel Macron vol suprimir per afavorir una mobilitat social més gran

El president francès, exalumne del centre, va anunciar la mesura després del debat nacional organitzat per canalitzar la crisi dels 'armilles grogues'

zentauroepp49241396 french president emmanuel macron reacts in his car as he lea190803165011

zentauroepp49241396 french president emmanuel macron reacts in his car as he lea190803165011 / GERARD JULIEN

4
Es llegeix en minuts
Eva Cantón

Un motllo de pensament únic, una bombolla endogàmica, l’avantsala del poder polític, el centre de formació d’uns quants per perpetuar els seus privilegis, una fàbrica d’elits desconnectades de la realitat... Elsretrets que es fan a la famosa Escola Nacional d’Administració(ENA), en la qual, des de la seva fundació el 1945, han estudiat vuit primers ministres i quatre presidents de la V República francesa (inclòs l’actual), són antics.

Ara han ressorgit al caliu de la crisi delsarmilles grogues, perquè al finalitzar el gran debat nacional organitzat per respondre a les protestes,Emmanuel Macronen va anunciar la supressió el 25 d’abril passat. Unadecisió controvertidaque no figurava en el seu programa electoral i amb què el president francès vol afavorir una mobilitat social més gran. 

Actualment,el 68% dels alumnes de l’ENA són fills de quadros superiorsi els fills dels obrers no arriben al 5%. La paritat és també una tasca pendent perquè només el 39% són dones. A poc a poc l’Escola s’obre a les classes més modestes i aquest any hi ha un 25% d’alumnes amb beca, però la duresa de l’examen d’ingrés la fa inaccessible als qui no tenen temps ni diners per preparar-lo.

És el que l’expert en organitzacions i professor de la Tolosa Business School Alain Klarsfeld anomena “discriminació indirecta” . “El període de preparació és molt llarg i només gent amb recursos personals o familiars pot allargar els seus estudis fins als 25 o 26 anys”, argumenta. Klarsfeld no creu, en canvi, que la solució sigui suprimir l’ENA, sinó revisar a fons el procés de selecció per fer-la accessible a un altre tipus de població.

“Som conscients dels retrets i és important reflexionar sobre el programa educatiu i la selecció d’alumnes perquè totes les categories socials hi estiguin més ben representades”, admetFlorian de Filippoa la petita cafeteria de l’escola situada al fons de l’ampli vestíbul d’entrada on pengen les fotos d’antics ‘enarques’. Alguns d’il·lustres, com Giscard d’Estaing, Jacques Chirac, François Hollande o Emmanuel Macron

De Filippo, un diplomat en Comerç de 26 anys, forma part dels 81 alumnes de la promoció Molière –és un ritual que a l’entrar a l’ENA els estudiants triïn per consens el nom del seu curs–, que aviat finalitzaran els seus dos anys d’estudis per convertir-se en funcionaris de ple dret. Els alumnes són funcionaris en pràctiques que cobren 1.600 euros al mes.

Formació sobre el terreny

Abans han passat 11 mesos de pràctiques –4 en una ambaixada francesa, 5 en una prefectura de províncies i 2 en una empresa–, per això De Filippo veu injustificada l’acusació que viuen d’esquena a la realitat. “Passem molt temps sobre el terreny i intentant respondre als problemes de la gent”, es defensa.

“Pot ser que la desconnexió vingui després de deixar l’Escola. Per això caldria facilitar una carrera amb més mobilitat entre llocs operatius i estratègics”, reflexionaAudrey Lauze, una parisenca nascuda a Barcelona fa 25 anys, diplomada en Ciències Polítiques i companya de promoció de De Filippo.

Lauze recorda que en contra de la creença generalitzada, la majoria dels funcionarisno estan en els gabinets ministerials. Les xifres li donen la raó, perquè el 96% treballa a l’administració. No obstant, entre l’opinió pública ha calat la idea que l’ENA controla la vida política perquè quatre presidents han passat per les seves aules.

“Els francesos creuen que l’ENA és l’escola de formació dels polítics. Això és completament fals”, diu el seu director, Patrick Gérard, que rep El Periódico en un lluminós despatx amb vista al riu Ill. Des que el 1991 va traslladar la seva seu de París a Estrasburg, l’ENA ocupa l’antiga presó de Santa Margarita, un edifici del segle XVI en què la pedra antiga conviu amb altres espais més moderns.

Creada per De Gaulle

Tot i que amb el temps per a molts francesos s’ha convertit en el símbol d’una elit governant aliena a la França popular, l’ENA va ser creada pel general De Gaulle després de la segona guerra mundial precisament per democratitzar l’accés a la funció pública, professionalitzar els alts càrrecs i evitar el nepotisme i els excessos comesos en l’Administració durant l’ocupació nazi.

 “Ser una elit no és un pecat. Els grans països necessiten elits econòmiques, científiques, esportives o artístiques. El que fa falta és que no siguin tancades perquè llavors es converteixen en una casta i això és espantós”, explica Gérard, que atribueix les crítiques a una complexa relació entre el ciutadà i l’estat.

“Els ‘armilles grogues’ reivindicaven més serveis públics i, alhora, menys impostos. Tots els francesos són així”, resumeix. L’escola va començar a canviar el 2018 a l’incorporar nous mètodes pedagògics i noves matèries, però encara és lluny de reflectir una gran diversitat social i, segons l’opinió de Gérard, això té el seu origen en un sistema educatiu poc igualitari. “Nosaltres som al final d’un cicle que és profundament selectiu”. Un diagnòstic que comparteixen els alumnes.

“Em considero una persona privilegiada, però no per ser a l’ENA, sinó perquè mai em va faltar res. Un no té les mateixes perspectives si neix en una família benestant d’una gran ciutat o en una família modesta de províncies”, apunta Lauze.

Notícies relacionades

A més de sorpresa, la decisió de suprimir l’ENA ha provocat les crítiques dels que, com Jean Louis Debré, antic membre del Consell d’Estat i fill del cofundador de l’escola, creuen que Macron fa de la institució unboc expiatori.

Un ‘enarca’, antic membre del Consell d’Estat i de la Lliga de Futbol Professional, Frédéric Thiriez té ara la missió de reflexionar sobre el futur de l’ENA perquè als alts càrrecs de l’Administració arribin els joves pels seus propis mèrits i no només pel seu origen familiar. “Sempre hi haurà una escola d’Administració”, conclou el director.

Temes:

França