La justícia colombiana ordena la captura de l'exlíder de les FARC, Jesús Santrich

El Tribunal Suprem de Justícia colombiana va emetre una ordre de captura contra el congressista i exlíder de les FARC, Seuxis Paucias Hernández, àlies ‘Jesús Santrich’.  Davant de la "inassistència injustificada"  de l’exguerriller i un dels negociadors de l’acord de pau, la Sala Especial d’Instrucció del màxim tribunal, que esperava la seva declaració en una causa per presumpte delicte de narcotràfic, va decidir demanar a la Interpol que el capturi dins o fora del país. "Santrich se n’ha anat per no tornar. Aquesta és la conclusió d’aquesta jornada en la qual va faltar a la seva cita judicial", va assenyalar el portal de la revista de Bogotà ‘Semana’.

El procés contra Santrich es va obrir per suposades accions relacionades amb el negoci dels estupefaents que haurien sigut comeses després de l’1 de desembre del 2016, quan va entrar en vigor l’acord de pau firmat pel Govern i les FARC el 24 de novembre d’aquell any. La justícia dels Estats Units n’ha demanat l’extradicció. No obstant, la Jurisdicció Especial per a la Pau (JEP) es va oposar al·legant que el Departament de Justícia nord-americà "no va remetre les evidències sol·licitades". Santrich, que estava sota arrest, va ser alliberat. La seva sortida de la presó va provocar una sacsejada en la justícia colombiana.

L’exguerriller va assumir el passat 11 de juny com a representant a la Cambra. Al prendre possessió de la seva banca es va comprometre a complir i defensar la Constitució i les lleis. Però 19 dies després de juramentar amb la mà esquerra en alt va deixar plantada la seva seguretat durant una visita a l’Espai Territorial de Capacitació i Reincorporació (ETCR) de Terra Grata, situat al departament del Cesar (nord). Des d’aleshores, el seu parador és "desconegut". La seva desbandada va provocar tensions al Tribunal Constitucional i la JEP, que havia frenat l’extradició. 

Abans d’esfumar-se, per a disgust de propis i estranys, Santrich insistia que la causa en contra seu havia sigut armada per la DEA a Colòmbia i que el vídeo incriminatori havia sigut manipulat. ¿On es troba ara? Segons ‘Semana’, "per a ningú és un secret que s’oculta en algun punt del costat veneçolà de la frontera i molt segurament al costat del seu company d’armes Iván Márquez", l’altre comandant que va negociar la pau i va abandonar les files de Força Alternativa Revolucionària del Común (FARC), el partit hereu de la insurgència. "Per materialitzar la seva detenció Colòmbia no comptarà amb el règim de Nicolás Maduro".

Decepció i desconcert a les FARC

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Amnistia Internacional recrimina a Espanya la seva política migratòria

L’agrupació política que reinvindica el llegat de l’antiga guerrilla té un nou problema amb la fugida de Santrich. Durant mesos va reclamar la seva llibertat i ho va considerar un "pres polític". A l’abandonar les seves responsabilitats, el legislador no només va cometre "un greu incompliment a l’Acord de Pau" sinó també "un incompliment als milers de guerrillers que sí que estan compromesos amb la construcció de la pau". Santrich, va afegir, "no només és un militant del nostre partit, sinó que fa part de la seva direcció i ocupa una curul a la Cambra de Representants a nom de nosaltres. Té responsabilitats polítiques molt serioses amb tots els que confiem en ell". El que va fer "ens decep i danya profundament".

El Consell Nacional de l’organització va assegurar que mantindrà, no obstant, la seva paraula de complir tots els punts del pacte subscrit a l’Havana malgrat els incompliments del Poder Executiu que encapçala  Iván Duque. Almenys 134 exinsurgents van ser assassinats en els últims dos anys per grups paramilitars. L’acord firmat el 2016 és "una fita històrica de singular transcendència per al futur del país" i "un compromís sagrat que adquirim amb l’Estat, el poble colombià i la comunitat internacional". Va lamentar, al seu torn, que Santrich li hagi donat arguments als sectors dretans que qüestionen els termes en els quals es va produir l’acabament d’un conflicte armat de més de mig segle.