Grècia contra Macedònia del Nord

Va ser, vist desd’Europa  i des del món, un èxit rotund de la diplomàcia internacional. Els va valer, per als signants i impulsors —els primers ministres grec i macedoni, Alexis Tsipras i Zoran Zaev–, una nominació al Premi Nobel de la pau.

Ha triomfat a l’exterior, però l’acord per al canvi de nom de Macedònia del Nord, ratificat aquest gener passat entre un esbronc enorme, ha causat moltíssims problemes a casa. I Costas Douzinas, parlamentari de Syriza –el partit de Tsipras– i president de la Comissió d’Afers Exteriors del Parlament hel·lè, les ha viscut. La tensió va durar diversos dies. La va patir com pocs ho han fet.

“En privat, membres d’altres partits em deien que l’acord estava bé. Que el text solucionaria el problema. Però en públic, durant el debat parlamentari, vaig rebre insults i assetjament constantassetjament ”, explica el diputat, que torna a presentar-se a les eleccions però no ho veu gaire clar. “Pot ser que tot això m’hagi costat la meva reelecció. Pot ser que no surti elegit. Però no em penedeixo de res. Estic orgullós del que hem fet”.

La majoria, no obstant, no ho veu així. Gairebé el 70% dels ciutadans grecs creuen que aquest acord, amb el qual se soluciona una disputa que ha durat dues dècades i mitja, és un error històric. S’han pronunciat, a Grècia, diverses ofensives: que Tsipras és un traïdor a la pàtria i que Macedònia del Nord aprofitarà el nou nom per envair i reclamar per a si la província grega de Macedònia, que té Salònicacom a capital.

“Crim històric”

“Aquest acord és la raó principal per la qual Tsipras perdrà les eleccions d’aquest diumenge. En les manifestacions que organitzem van acudir tres milions de persones. Macedònia és grega i no es pot permetre l’ús d’aquest nom a un país eslau. L’acord és un crim històric”, diu Georgios Tatsios, president de la Federació Grega d’Associacions Culturals Macedònies. Tatsios demana fer l’entrevista telefònica perquè, com diu, no viu a Atenes sinó a la “Macedònia real”, la de veritat, l’única, la irrepetible: el nord de Grècia.

El problema, per tant, és purament nacionalista. Els dos països –Grècia i Macedònia del Nord– reclamen per el llegat històric d’Alexandre el Gran, que va construir el seu imperi, que va arribar fins a Egipte i l’Índiades d’aquesta regió del sud dels Balcans, ara dividida en aquests dos estats. I els mites fundacionals, és clar, no es poden compartir amb el veí.

Revocar o modificar

“Que els lectors ho pensin d’aquesta manera: que s’imaginin que ara ve França i diu que els seus ciutadans són espanyols i que volen el territori d’Espanya. I que també volen la seva història i el seu passat. Evidentment, la gent protestaria”, resumeix Tatsios, que demana al nou govern que sorgeixi de les eleccions, que destrueixi per complet el pacte.

Ho tindrà difícil, perquè Nova Democràcia (ND), el partit favorit en els sondejos, ja ha dit que no ho farà. “No podem trencar l’acord, però lluitarem per millorar-lo –diu Haris Theoharis, candidat al parlament per a ND. Va ser terrible i negociarem per canviar-lo. I serem extremadament durs i severs. Però el canvi de nom a Macedònia del Nord es respectarà”.

ND vol aconseguir que l’idioma de Macedònia del Nord no es digui macedoni, que els habitants de Macedònia del Nord no es diguin macedonis.

Notícies relacionades

Alexis Tsipras: presentar-se per perdre

La Grècia abandonada

L’acord, no obstant, és celebrat per molts perquè permetrà que Macedònia del Nord pugui, per fi, després de 28 anys d’independència, tenir accés al’OTAN  i la UE. Però també li podria acabar costant el lloc a Alexis Tsipras.

“Si un líder no pren riscos, llavors no és un líder –resumeix Costas Douzinas, membre de Syriza. El problema entre els dos països ens ha costat penes a tots dos. Pot ser que perdem diumenge, però aquest acord el recordaré com l’èxit polític més gran de tota la meva vida”.