Menjar acompanyat millora l’absorció de nutrients i redueix el risc d’obesitat

Són conclusions de l’estudi ‘La ciència del que es cou a la cuina’ presentat avui per IKEA, la Societat Espanyola de Neurologia (SEN), la Universitat Rei Joan Carles (URJC) i el Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa de Fisiopatologia de l’Obesitat i Nutrició (CIBEROBN) de l’Institut de Salut Carles III. L’estudi és fruit de dues investigacions complementàries que s’han fet de manera simultània entre l’agost i desembre del 2025.

Un dels treballs, titulat, ‘Identificant les emocions en els hàbits culinaris amb IA i equips biomètrics’, elaborat per la SEN i la URJC, indica que cuinar acompanyat triplica l’emoció d’alegria al nostre cervell, que augmenta en un 232%, respecte a fer-ho sol. D’altra banda, segons aquesta investigació, menjar acompanyat redueix el sentiment de rebuig en un 23,5%. La companyia trenca «la neutralitat funcional de la tasca, que deixa de veure’s com un tràmit i la converteix en una experiència positiva».

Qualitat emocional

En realitat, aquesta investigació diuen els seus autors, demostra «científicament» que la qualitat emocional de la nostra alimentació depèn menys del que hi ha al plat i molt més de la persona amb qui compartim el menjar, de la desconnexió digital i de viure el moment present. Estar acompanyat millora l’absorció de nutrients (es menja més a poc a poc) i redueix el risc d’obesitat al facilitar la sacietat conscient, s’assenyala.

En contrast, segons el mateix estudi, l’ús del telèfon mòbil i altres dispositius electrònics durant els àpats exerceix un efecte negatiu: no provoca tristesa de manera directa, però aplana les emocions positives, fins a reduir l’alegria en un 32%. Els continguts digitals, a l’activar un estat d’alerta i fragmentar l’atenció, dificulten la degustació conscient i deterioren la percepció sensorial dels aliments.

Impacte de la digitalització

Com i amb qui mengem són claus segons l’altre estudi –‘Impacte de la Digitalització en els Hàbits Alimentaris’–, elaborat pel CIBEROBN de l’ Institut de Salut Carles III. Segons el treball, la comunicació humana és un factor protector de la salut alimentària. Així, xerrar a la taula s’associa a patrons d’ingesta més saludables: fomenta una relació més conscient i menys impulsiva amb els aliments.

Aquest hàbit, conclouen els investigadors, contribueix a disminuir la ingesta emocional, en la qual s’utilitza el menjar com a resposta a estats emocionals negatius i també limita la ingesta externa, aquella que no respon als senyals interns de gana i sacietat. Al contrari del que passa amb l’ús de les pantalles, la interacció social ajuda a mantenir l’atenció en un context social saludable.

Les pantalles

L’estudi remarca també un patró clar de vulnerabilitat: l’adolescència i els perfils clínics són els que mengen sols amb més freqüència: 7 vegades més entre setmana i 18 vegades més els caps de setmana en comparació amb el grup no clínic. Aquests col·lectius presenten «un ús digital significativament superior i un risc psicosocial més elevat». Menjar sol, s’apunta, apareix com un marcador de risc que s’ha d’abordar en la intervenció terapèutica, atès el seu impacte en la salut mental i en la conducta alimentària.

Notícies relacionades

Una setmana sense xarxes socials pot reduir símptomes d'anisetat en els joves

Miguel Mamajón, psiquiatre: «Els adolescents ja parlen dels seus problemes amb avatars d’IA i poden rebre mals consells»

Segons aquesta investigació de CIBEROBN, la digitalització ha transformat per complet l’acte de menjar, i ha convertit la presència de pantalles en un element habitual a la taula. El 98% de les persones mengen amb dispositius, cosa que evidencia que la tecnologia ha ocupat un espai abans reservat a la convivència i el diàleg. Aquest canvi, segons es desprèn d’aquesta investigació, afavoreix «entorns més solitaris» i afecta directament el benestar psicològic, especialment en poblacions vulnerables, com aquests adolescents, que utilitzen les pantalles com a refugi davant l’aïllament.

Els resultats mostren que el mòbil és el dispositiu dominant durant els àpats i que el seu ús està associat a estils d’ingesta menys conscients, guiats per estímuls externs i no per senyals interns de gana o sacietat. Aquesta distracció digital genera un estat d’alerta que dificulta la degustació, fomenta menjar de manera impulsiva i dificulta la relació social. A més, el temps i moment d’exposició a xarxes socials augmenta la dependència emocional d’aquestes plataformes, i crea una il·lusió de connexió que, a la pràctica, «aprofundeix la soledat, i influeix negativament en el descans i hores de son».