El 'somni truncat' de l'Óscar i la Valeria, el pare i la filla ofegats al riu Bravo

El dia 3 d’abril, Óscar Martínez, la seva dona Tania Ávalos i la seva filla Angie Valeria, de 23 mesos, van abandonar el seu país –El Salvador– sense visat ni maletes, amb l’objectiu d’un futur als Estats Units, lluny de la violència i la pobresa. Els joves pares –com els altres 200 salvadorencs que van deixar les seves llars aquell mateix dia– estaven cansats de la misèria i les bandes criminals que terroritzaven el seu veïnat. El salvadorenc va deixar la seva feina com a cuiner en una pizzeria de San Salvador, "tenia el somni americà d’aconseguir una vida millor", relata la seva mare, Rosa Ramírez. Mai van arribar a la seva destinació. Després d’un viatge de 3.200 quilòmetres, les perilloses aigües de riu Bravoriu Bravo –frontera natural entre Mèxic i els EUA– van truncar les seves esperances. 

Tania o 'Sequito', de 21 anys, com l’anomenava afectuosament l’Óscar, va presenciar com la força de l’aigua de riu Bravo arrossegava diumenge passat el seu marit i el seu nadó. La mare de la nena va narrar al diari mexicà La Jornada com l’Óscar va travessar el riu carregant la Valeria, després de deixar-la a la vora va tornar per ajudar-la, però en aquell moment la nena es va llançar jugant a l’aigua i el seu pare va tornar a subjectar-la, però el corrent els va arrossegar.

Els seus cossos van ser trobats el dilluns 24 a la vora del riu, a uns quilòmetres del pont internacional de Matamoros que uneix la ciutat mexicana amb Brownsville (Texas). La imatge és colpidora. El pare jeu de cap per avall i sota de la seva samarreta negra s’amaga la seva filla Valeria, que li passa el seu petit braç pel coll, com si estiguessin abraçant-se per protegir-se del corrent i el llot. La fotografia s’ha convertit en un símbol de la tragèdia de la migració il·legal als EUA. Un drama diari que pateixen milers de migrants centreamericans que fugen dels seus països arriscant les seves vides i acaben –en la majoria dels casos– topant amb els murs de la burocràcia.

"La nena era el seu món"

"Des de la primera vegada que ell em va fer el comentari que se’n volien anar, jo els deia que no marxessin, que no prenguessin aquesta decisió," lamenta l’àvia de la nena, que asegura que tenia un "pressentiment lleig" del viatge que estava emprenent el seu fill. Però les seves súpliques no van frenar els plans del pizzer, que estava decidit en donar-li una vida millor a la Valeria ,"elseu món".  "El meu fill em deia que somiava que la Valeria creixés als EUA, lluny de la pobresa, volia comprar una casa per a la seva família”, ha dit la Rosa a l’agència AFP, des de casa seva en una perillosa colònia a la perifèria de la capital salvadorenca, on vivia tota la família. 

Dos mesos esperant l’asil

Les polítiques de fronteres cada vegada més dures del president nord-americà, Donald Trump, contra la immigració ha fet que cada vegada més migrants decideixin arriscar les seves vides prenent rutes més perilloses. Les setmanes d’espera per aconseguir l’asil provoquen la desesperació dels migrants que acaben travessant el riu Bravo en precàries barques o nedant. Com la família Martínez, que va passar dos mesos esperant l’oportunitat d’aconseguir els papers davant de les autoritats nord-americanes.

La jove família va creuar primer Guatemala fins a arribar al riu Suchiate, que delimita la frontera amb Mèxic. Es van quedar a prop de diverses setmanes en una localitat a prop de Tapachula a Chiapas, al sud del país, esperant el moment de reclamar un permís migratori. Segons la vídua i mare de la Valeria, havien aconseguit obtenir un visat humanitari per ser a Mèxic fins a aconseguir el visat d’asil nord-americà. Amb els papers a la butxaca, la família va decidir recórrer els 1.800 quilòmetres  fins a la frontera amb els EUA. Allà volien sol·licitar l’asil, però l’oficina estava tancada i es van trobar amb més de 200 persones en la seva mateixa situació. Després de menjar i superar la fatiga del periple, aclaparats per l’espera i les altes temeraturas, van decidir travessar el riu il·legalment. 

Carlos Alberto, el germà gran de l’Óscar que viu als EUA, esperava donar-los la benvinguda i ajudar-los a la seva arribada. "No corris el risc de creuar el riu amb una nena, és molt perillós, aquest riu és mortal", recorda dir-li al seu germà i lamenta que no escoltés els seus consells de seguir la ruta legal i demanar asil. "Ells deien que tenien por per com s’estava posant la situació amb els migrants davant de les pressions de Trump", ha dit la germana de l’Óscar, que va parlar amb el seu germà un dia abans de la seva mort a través de Facebook,  al diari Animal Político. 

Frontera inhumana

Si bé elriu Bravo sembla tranquil i a penes té dos metres i mig de profunditat, els corrents "són molt perillosos i hi ha molts remolins en el fons i moltes branques", ha explicat Humerto Salazar, cap de protecció civil de la zona. 

El  2018, almenys 283 migrants van morir al llarg de la frontera, 96 persones van morir en el seu pas pel riu, segons l’Oficina de Duanes i Protecció Fronterera. Una crisi humanitària que s’agreuja cada dia. La ministra salvadorenca d’Afers Exteriors, Alexandra Hill, ha demanat als ciutadans del país que no arrisquin les seves vides: "com a mare, com a funcionària i especialment com a salvadorenca jo li voldria implorar a tots i cadascun dels nostres germans que estan pensant a migrar irregularment que no ho facin”. 

Notícies relacionades

La foto del drama: mort d'un pare i la seva filla immigrants al riu Bravo

Mort al riu

Davant de la falta de recursos, el cosí de l’Óscar, Enrique Gómez, va sol·licitar ajuda a Twitter per repatriar els seus cossos. Després de la petició, el president d’El Salvador, Nayib Bukele, ha informat que pagarà totes les despeses de repatriació del cadàver del jove i la seva filla.  

Señor presidente @nayibbukele
por este medio le quiero pedir de favor, que nos ayude a repatriar el cuerpo de mi primo Oscar Alberto Martinez y de nuestra pequeña Angie Valeria M. que por motivos de escasos recursos, decidieron emprender camino hacia EEUU.

— Enrique Gomez (@KGKikeGomez) 24 de junio de 2019

Cada dia centenars de centreamericans abandonen les seves llars i s’aventuren a realitzar el viatge fins a la frontera nord-americana. "Les seves morts representen un fracàs en la resposta a la violència i la desesperació que empeny les persones a emprendre viatges perillosos a la recerca d’una vida digna i segura", ha denunciat Filippo Grandi, Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR). Això es complica per "l’absència de vies segures perquè les persones busquen protecció, deixant-les sense una altra opció que arriscar les seves vides," ha agregat Grandi.