La reforma de l'atur enfronta el Govern francès amb patronal i sindicats

El primer ministre francès, Edouard Philippe, acompanyat de la titular de Treball, Muriel Pénicaud, ha presentat aquest dimarts l’últim, i potencialment explosiu, capítol de les reformes destinades a liberalitzar el mercat laboral, la que afectarà les prestacions d’atur.

El Govern persegueix quatre objectius, en paraules de Philippe: acabar ambl’ús abusiu dels contractes de curta durada, que un treballador cobri més treballant que estant a l’atur, igualar el règim d’indemnització al dels veïns europeus i recolzar amb més eficàcia els aturats perquè trobin feina.

Intentant donar-ne una de freda i una de calenta, hi ha mesures orientades a incentivar l’estabilitat en l’ocupació, com la penalització a les empreses que abusin dels anomenats contractes escombraria i altres que retallen drets dels treballadors.

Abaixar la despesa pública

El canvi fonamental, amb el qual el Govern pretén reduir més la despesa pública, ésl’enduriment de les condicions per cobrar l’atur. Fins ara, un aturat ha d’haver treballat almenys quatre dels 28 mesos anteriors al seu acomiadament, un sistema aprovat fa 10 anys per mirar de frenar l’onada d’acomiadaments generada per la gran recessió.

Però al considerar que el context ara és diferent –l’atur registrat al maig va ser del 8,7%, el més baix en una dècada– el Govern opta per ser més estricte i, quan la reforma entri en vigor, tindran dret a l’atur els que hagin treballat 6 mesos durant un període de 24.

Una altra novetat és la que afectarà les prestacions dels treballadors que més guanyen. Els qui abans de veure’s al carrer tinguin un sou brut de més de 4.500 euros al mes, veuran la prestació retallada en un 30% a partir del setè mes, tot i que en cap cas la subvenció podrà ser inferior al mínim establert de 2.261 euros nets al mes.

La mesura, que no s’aplicarà als més grans de 57 anys, afectarà el 10% delstreballadors més ben remunerats, segons els càlculs del Ministeri de Treball. Fins ara la prestació no era degresiva sinó que era limitada a 7.700 euros bruts al mes.

Nou model de càlcul

El Govern també revisa el sistema per calcular el subsidi amb la finalitat d’evitar que guanyi més sense treballar que estant ocupat, situació en què es trobaria el 20% dels que tenen dret a prestació, tot i que ni els sindicats ni molts investigadors estan d’acord amb aquesta xifra.

Hi ha igualment novetats per a les empreses, perquè s’establirà un sistema que penalitza sectors on la mà d’obra és poc estable i incentiva els que fugen dels contractes escombraria. Set sectors es veuran afectats en una primera fase, entre aquests la restauració i la indústria agroalimentària, que representen un terç dels contractes temporals i afecta 2,4 milions de treballadors.

L’Executiu espera que d’aquí al final de la legislatura (2022) es reduirà entre 150.000 i 250.000 el nombre d’aturats i s’estalviaran uns 3.400 milions d’euros en el període 2019-21. “França conserva un dels règims més favorables de l’OCDE”, ha assegurat Philippe.

Injusta i dura

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

Els sindicats consideren la reforma “profundament injusta” perquè afectarà el cent per cent dels aturats i serà “especialment dura” per als més precaris, aquells que alternen períodes de treball amb mesos a l’atur. Les centrals sindicals són unànimes al denunciar el nou sistema que endureix les condicions per cobrar la prestació.

Al terreny polític, socialistes, comunistes i l’esquerra de la França Insubmisa també han criticat els plans del Govern, que acusen de voler estalviar a costa dels aturats. Tampoc en la patronal aplaudeixen la política punitiva cap als contractes temporals. “Una mesura ineficaç que desincentivarà l’ocupació”, segons el president de Medef, Geoffroy Roux de Bézieux.