Colòmbia aprova el controvertit ascens d'un general involucrat en assassinats extrajudicials

El Senat colombià va aprovar aquest dimecres l’ascens al grau de general de quatre sols del comandant de l’Exèrcit Nicacio de Jesús Martínez. La votació no va estar exempta de controvèrsies i denúncies. Fa quinze anys, Martínez era el responsable d’una brigada que operava als departaments de La Guajira i del Cesar i que, segons la Fiscalia, està involucrada en desenes de presumptes casos de "falsos positius". D’aquesta forma es coneixen en aquest país les execucions extrajudicials de civils als quals se’ls feia passar per guerrillers. Les revelacions periodístiques i la sol·licitud de Human Rights Watch i tres senadors nord-americans de frenar la promoció no van tenir ressò en la legislatura. 58 senadors li van donar el sí a l’ascens i 19 el van rebutjar. Els integrants de l’Aliança Verda, el Pol Democràtic i Decents es van retirar del recinte enmig de crits d’indignació.

El bloc oficialista i els seus aliats circumstancials van exaltar en canvi el perfil del nou general de quatre estrelles. "Hem estudiat el full de vida del general Martínez amb molt rigor i hem de dir que l’oficial té tots els mèrits militars i acadèmics", va dir el senador liberal Jaime Durán Barrera. No hi van faltar els que van acusar l’ex membre de les FARC d’intentar d’entorpir la carrera de Martínez.

 El tema dels “falsos positius” és un dels més foscos del conflicte armat que es va iniciar el 1964 i va posar el seu punt final amb l’acord de pau subscrit entre el Govern de Juan Manuel Santos i les FARC, a finals del 2016.  Les primeres denúncies de pes es van conèixer precisament quan Santos era ministre de Defensa del president Álvaro Uribe. D’acord amb organismes defensors dels drets humans, la coneguda com a “política de seguretat democràtica” d’Uribe entre el 2002 i el 2010 va constituir la plataforma per a aquestes accions dissimulades en el marc de l’estratègia contrainsurgent.

Un informe de la Fiscalia conegut fa dies és eloqüent: es van dur a terme almenys 2.248 execucions extrajudicials entre el 1998 i el 2014. Però el 97% dels casos van tenir lloc mentre va governar Uribe. Els organismes humanitaris eleven la xifra de “falsos positius” a 4.000 persones. L’actual mandatari i delfí d’Uribe, Iván Duque, va prometre “conformar una comissió presidencial independent” per analitzar “amb profunditat” els procediments i els protocols militars d’aquells anys. Però aquest va dir que de moment no modificaria la seva voluntat de protegir el general Martínez.

Investigació i càstig

En aquest context, el Govern va rebutjar "de forma emfàtica" un informe d’experts en drets humans de l’ONU sobre l’assassinat d’exguerrillers de les FARC perpetrats després del fnal del conflicte armat. La Casa de Nariño va recalcar a través d’un comunicat que "no ha incitat a la violència contra cap agent de les FARC i que ha fet un esforç enorme per complir les garanties que se’ls van atorgar en l’Acord Final".

Els membres del Grup de Treball de l’ONU sobre Desaparicions Forçades havien condemnat prèviament a Ginebra "el recent assassinat i intent de desaparició forçada" de Dimar Torres Arévalo, desmobilitzat de les FARC, ocorreguda el passat 22 d’abril en una zona rural del departament de Norte de Santander i del qual es responsabilitza alguns militars. "Aquest atemptat és un desafiament per al procés, ja que no compleix amb l’Acord Final que exigeix el respecte a la vida de tots els excombatents que deposen les armes." 

Notícies relacionades

L'exlíder de les FARC acusa de cocaïnòmans els seus enemics polítics

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Per a les autoritats colombianes, "és totalment inacceptable l’afirmació que hi ha un 'aparent menyspreu d’aquestes garanties a escala estatal’, així com el suggeriment que el Govern no està prenent mesures per implementar els acords". En aquest sentit, el Govern va recordar que el cap de la Missió de Verificació de les Nacions Unides, Carlos Ruiz Massieu, ha reconegut el seu esforç per investigar i castigar "el lamentable i condemnable fet que va involucrar Dimar Torres Arévalo". Afegeix que un presumpte responsable del crim, un cap de l’Exèrcit, "està reclòs preventivament mentre avança la investigació" a la qual també va estar vinculat el coronel Jorge Armando Pérez Amézquita "per un presumpte delicte d’encobriment".

El passat 15 de maig, el senador Carlos Antonio Lozada, del partit Força Alternativa Revolucionària del Comú, hereu de l’antiga insurgència, va afirmar que des de la firma de pau i fins aquesta data, 114 exguerrillers i 31 dels seus familiars havien sigut assassinats.