Cas polèmic

L'exlíder de les FARC acusa de cocaïnòmans els seus enemics polítics

Després de recuperar la seva llibertat, Jesús Santrich va dir que hi ha "més possibilitats" que hagi passat la droga "pels nassos" dels qui l'acusen de narcotraficant "que no pas que hagi passat per les meves mans"

L'exguerriller gaudeix de fur legislatiu, i això el protegeix de l'extradició als EUA

Former commander of Colombia s Marxist Revolutionary Alternative Force of the Common  FARC  Jesus Santrich greets people from the balcony of FARC s headquarters in Bogota  Colombia May 30  2019  REUTERS Andres Torres Galeano NO RESALES  NO ARCHIVES

Former commander of Colombia s Marxist Revolutionary Alternative Force of the Common FARC Jesus Santrich greets people from the balcony of FARC s headquarters in Bogota Colombia May 30 2019 REUTERS Andres Torres Galeano NO RESALES NO ARCHIVES / STRINGER (REUTERS)

3
Es llegeix en minuts
Abel Gilbert

Seuxis Paucias Hernández, conegut com "Jesús Santrich, va recuperar la llibertat per un dictamen de la fiscalia després que el Tribunal Suprem de Justícia colombià considerés que l’excomandant de les FARC gaudeix de "fur" per haver sigut designat congressista en virtut dels acords de pau. Si bé va triar el camí de la moderació en el seu primer contacte periodístic, Santrich no es va privar d’assenyalar els enemics del pacte format amb la guerrilla per finalitzar el conflicte armat com els responsables del seu empresonament en el marc d’una investigació pel presumpte delicte de narcotràfic. "Hi ha més possibilitats que hagi passatcocaïna pels nassos de molts dels que dubten de mi, que no pas que hagi passat per les meves mans", va dir. 

Santrich va estar detingut a la seu de la fiscalia a Bogotà. La seva primera acció pública va ser anar a la seu de Força Alternativa Revolucionària del Comú (FARC), el partit hereu de la insurgència, saludar des d’un balcó als seus simpatitzants i proclamar després en roda de premsa el seu “compromís amb les altes corts per aclarir qualsevol dubte” que hi hagués sobre el seu comportament.

Acusat de narcotràfic

L’havien arrestat el 9 d’abril de 2018 partint d’una circular vermella de la Interpol i a petició dels EUA, que l’acusa de tenir un acord per exportar cinc tones de cocaïna a aquest país. Amb la suposada comissió d’aquest delicte després que les FARC firmessin l’acord de pau amb el Govern de Juan Manuel Santos, l’exguerriller perdia els beneficis de la justícia transicional i el seu cas passava a la justícia ordinària. No obstant, el 15 de maig passat la Justícia Especial per a la Pau (JEP) li va concedir la garantia de no extradició i va ordenar a la fiscalia la seva llibertat immediata. Però, dos dies després, quan Santrich sortia de la presó de Bogotà de La Picota en una cadira de rodes, agents del Cos Tècnic d’Investigació (CTI) de la fiscalia el van arrestar adduint que comptaven amb noves evidències en contra seu. El cas va fer un nou gir amb la intervenció del Tribunal Suprem. La màxima autoritat judicial va reconèixer el fur parlamentari de Santrich, tot i que mai ho va poder assumir com a membre de la Cambra de Representants.

Santrich va indicar que el seu "afany de lluita és dins o fora de la curul", ja que la decisiód’assumir l’escó "necessita que es completin totes les formalitats de llei i és un moment que queda en mans del partit FARC". És la seva agrupació la que ara "ha de definir en quin moment" assumirà la banca. 

Esquerdes a la FARC

Notícies relacionades

L’exinsurgent va fer una crida al’"optimisme i d’esperança" als seus camarades enfront "una pau que sembla esquiva però que es col·loca com un imperatiu".  La seva tornada a l’activitat política troba a la FARC immersa en una polèmica insospitada mesos enrere. Iván Márquez, un dels negociadors de l’acord de l’Havana va abandonar el partit amb parador desconegut. Márquez va fer, a més, una autocrítica per la decisió de la guerrilla d’entregar les armes sense totes les garanties polítiques corresponents. Des d’aleshores, va recordar, han sigut assassinats 128 dels seus exintegrants.

Rodrigo Londoño, l’excap militar de les FARC, més conegut com a‘Timotxenko’, va respondre a Márquez a través d’una carta pública. "Iván no va percebre la dimensió del lloc que la nostra llarga lluita el va portar a ocupar. Se’n va anar, sense cap tipus d’explicació, i es va negar a ocupar el seu curul al Senat, deixant acèfala la nostra representació parlamentària en el moment que més requeria la seva presència”, li va retreure. Un dels principals retrets formulats per Londoño a Márquez està directament relacionat amb l’episodi que va enviar Santrich a la presó.  "Timotxenko", el principal referent del partit FARC recorda a l’excomandant el "mal" que va fer a la pau el seu nebot Marlon Marín i l’"estranya i perillosa relació" que manté amb ell.  Marín no ha fet més que "enfangar la nostra feina política".  El nebot de Márquez acaba d’entregar a fiscals colombians que van viatjar als EUA proves que, assenyala la premsa de Bogotà, podrien contribuir a la recaptura de Santrich i que estarien relacionades amb la data en què va iniciar les negociacions amb un cartell mexicà per a l’entrega de la cocaïna. Seuxis Paucias Hernández assegura que tot es tracta d’una invenció.