ITÀLIA

El primer ministre italià amenaça de dimitir si la Lliga i l'M5S continuen barallant-se

El gran triomf de Salvini en les eleccions europees ha desencadenat la tensió entre les dues formacions de govern

zentauroepp48461308 italian prime minister giuseppe conte gestures as he speaks 190603193230

zentauroepp48461308 italian prime minister giuseppe conte gestures as he speaks 190603193230 / ALBERTO PIZZOLI

3
Es llegeix en minuts
Irene Savio
Irene Savio

Periodista

ver +

Giuseppe Conte és un primer ministre a la corda fluixa. Gairebé no passa un dia sense que la premsa italiana al·ludeixi al fet que pugui dimitir o que acabi acomiadat enmig de les incessants baralles polítiques entre els dos bel·licosos socis del Govern , la ultradretana Lliga i el populista Moviment 5 Estrelles (M5S). De manera que, aquest dilluns, ha sigut Conte qui ho ha dit obertament. “Ja estic preparat per dimitir”, ha afirmat al llançar el seu ultimàtum als dos partits perquè posin fi a la constant confrontació que mantenen.

Els partits polítics italians han “de ser conscients de les seves responsabilitats”, per la qual cosa si “els compromisos no són coherents, posaré el meu càrrec en mans del president de la República”, ha explicat. “Seguirem endavant si tots mantenen la paraula donada. No tenim temps a perdre”, ha sigut la resposta immediata de Matteo Salvini, el cap polític de la Lliga. 

Conte, un jurista de 54 anys, ha acabat en els últims mesos en la mira de la Lliga pels seus intents de conciliació amb Brussel·les sobre assumptes com les polítiques pressupostàries d’Itàlia i la migració. “Conte no és imparcial. Això no és una acusació, és un fet”, ha arribat a dir Giancarlo Giorgetti, el braç dret de Salvini, amb referència a la vinculació del primer ministre amb l’M5S.

Provocació i polèmica

Per això aquest ha sigut precisament un dels temes que el mandatari va assenyalar en la seva amenaça. “Si el ministre d’Economia [Giovanni Tria] i el primer ministre estan dialogant amb les institucions europees per evitar un procediment d’infracció”, els ministres del Govern “no poden intervenir amb provocacions i generant polèmica”, ha criticat, després que el mateix Salvini digués que Brussel·les no pot enviar “cartetes” a Itàlia.

L’insòlit pols va sortir a la llum pública poc abans de l’última cita electoral europea, però venia forjant-se des de finals de l’any passat. Llavors, després de mesos mantenir un perfil baix i discret –alguns havien arribat a qualificar-lo de ‘titella’ dels dos vicepresidents, Luigi Di Maio i Matteo Salvini, els líders de l’M5S i la Lliga–, Conte va passar inesperadament al contraatac.

Impulsat per l’hàbil maquinària de comunicació de l’M5S, va multiplicar les entrevistes a la premsa i les intervencions en les cadenes de televisió. “Creiem que s’ha d’enrobustir la seva credibilitat davant de les institucions europees i internacionals”, explicava en aquells dies una font pròxima a l’M5S.

Reformes aparcades

Amb això també es van aparcar algunes reformes patrocinades per la Lliga, com el projecte de llei per atorgar un autogovern més gran a tres regions del ric nord italià –el Vèneto, la Llombardia i l'Emília-Romanya–, i a d’altres per facilitar la concessió de contractes públics a constructores, així com mesures per tornar a posar en discussió l’actual llei de divorci. “Així no podem seguir endavant. El Govern està paralitzat”, li va tornar a dir Giorgetti, considerat l’eminència grisa de la Lliga.

Notícies relacionades

No obstant, el gran triomf electoral de Salvini en les eleccions europees ha precipitat la tensió entre les dues formacions governamentals. Després d’obtenir la Lliga el 34% dels vots i relegar l’M5S en tercera posició –darrere dels progressistes del Partit Democràtic–, Salvini ha deixat clar que vol que els equilibris interns que s’havien establert anteriorment siguin posats en discussió. “Seguretat i [abaixar] els impostos. Això serà el primer”, ho va dir la setmana passada el líder de la Lliga.

A tot s’ha sumat ara també la Comissió Europea, que en aquests dies ha tornat a demanar a Itàlia explicacions sobre les seves despeses pressupostàries i l’augment del ja alt deute públic italià (131% del PIB, segons Eurostat). Una cosa que deixa obertes totes les hipòtesis sobre el futur del Govern italià, tot i que els analistes apunten majorment a una remodelació de l’equip de ministres.

Temes:

Itàlia