Anar al contingut

CRISI A ALEMANYA

Dimiteix la líder dels socialdemòcrates alemanys després de la desfeta europea

La renúncia total d'Andrea Nahles posa encara més en dubte el govern de Gran Coalició amb la cancellera Angela Merkel

Carles Planas Bou

Dimiteix la líder dels socialdemòcrates alemanys després de la desfeta europea

OMER MESSINGER

Els desastres electorals han tornat a cobrar-se el cap més preuat dels socialdemòcrates alemanys. Una setmana després d’aconseguir el pitjor resultat de la història de l’SPD a les eleccions europees, la seva presidenta, Andrea Nahles, ha anunciat aquest diumenge que dimiteix de tots els seus càrrecs. La renúncia de la també líder parlamentària del partit deixa un buit i escenifica una greu crisi interna que pot fer trontollar els fonaments del govern de Berlín.

Nahles dura així tan sols 13 mesos al capdavant d’un partit sotjat des de fa anys per una profunda depressió. El seu antecessor, Martin Schulz, va durar 11 mesos. La primera dona en agafar les regnes de la socialdemocràcia alemanya no ha pogut aguantar les dures crítiques després de la doble patacada de diumenge passat. D’una banda, l’SPD va obtenir únicament un 15,8% dels vots en els comicis europeus mentre que en els regionals de Bremen, un dels seus feus, van ser superats pels conservadors de la CDU per primera vegada en més de 70 anys.

El pas enrere de Nahles deixa molts interrogants. ¿Què passarà ara amb la Gran Coalició? Malgrat que aquesta renúncia obre un període de reflexió que pot tornar a qüestionar el govern, els democristians de la cancellera Angela Merkel continuen advocant per mantenir “per responsabilitat” l’executiu que van formar tan sols fa un any i nou mesos. Durant la tarda de diumenge les direccions dels dos partits es reuniran per separat per analitzar una situació que es pot complicar.

Crisi perpètua

Dins les files socialdemòcrates les coses no estan tan clares. Ja diumenge passat rellevants membres de la formació van demanar una renovació completa i van fixar el setembre del 2021 la data de caducitat de l’aliança de govern. La renúncia de Nahles pot precipitar-ho tot i més tenint en compte que a la tardor se celebren tres importants eleccions regionals a Brandenburg, Saxònia i Turíngia, a l’est del país.

I és que la Gran Coalició ha suposat una profunda ferida per a l’SPD. El 2005 el partit va accedir a governar amb Merkel com a excepció, però des d’aleshores aquesta fórmula s’ha repetit en tres ocasions, desgastant uns socialdemòcrates que s’han enfonsat més de 20 punts a les enquestes mentre la cancellera ha sabut capitalitzar algunes victòries i esquivar la desfeta. “L’elogien per mesures que l’SPD ha impulsat”, lamentava el vicepresident socialdemòcrata, Ralf Stegner. Nahles ha sigut una de les més fèrries defensores d’aquesta aliança amb els conservadors.

Malgrat aquesta enèsima crisi, la premsa alemanya assenyalava la setmana passada que res semblava apuntar a un canvi en el lideratge de l’SPD. No perquè Nahles fos criticada per la seva gestió, sinó perquè cap dels pesos pesants del partit semblava voler postular-se per ocupar un càrrec que sembla maleït. Ara hauran de decidir en un congrés quins són els següents passos per intentar treure el partit socialdemòcrata més antic del continent d’una crisi perpètua que, cada vegada més, li assenyala el camí de la irrellevància política. El seu exlíder, Sigmar Gabriel, sembla tenir clar el que més necessita el partit: “Desintoxicació”.