L'agenda proteccionista i populista de Trump marca el seu vuitè viatge a Europa

Des que Donald Trump va arribar a la presidència dels Estats Units les relacions transatlàntiques estan definides principalment per un adjectiu: complicades. I en aquest teló de fons, tot i que amb alguns elements alterats per les seves accions més recents en qüestions com l’agreujada guerra comercial amb la Xina o l’escalada de tensió amb l’Iran, s’emmarca el viatge que el mandatari inicia aquest dilluns a Europa, la vuitena ocasió en què trepitja el vell continent, i que aquesta vegada inclou visites al Regne Unit i Irlanda i la participació a França en els actes del 75è aniversari del desembarcament de Normandia.

“Els europeus tenen poques il·lusions que el president Trump canviï d’opinió. Ara es tracta de gestionar la relació més que d’intentar millorar-la els pròxims dos anys”, reflexiona en una entrevista telefònica Erik Brattberg, expert en la relació transatlàntica i en política europea al laboratori d’idees Carnegie Endowment for International Peace de Washington.

Tensions pel pla de Defensa europeu

Es dona per segur que en el primer lloc de l’agenda de Trump hi ha la ja tensa relació comercial i les pressions sobre les relacions europees amb la Xina i l’Iran, a banda del seu suport al Regne Unit a l’agenda del 'brexit' i, de forma més general, el recolzament als populismes europeus. I tot i que les habituals reclamacions als aliats europeus sobre la despesa militar i les contribucions a l’OTAN prometien diluir-se una mica, en aquesta ocasió al visitar Trump, justament, dos països que compleixen el seu objectiu de destinar el 2% del PIB a Defensa, les tensions s’han disparat l’últim mes per les exigències de Washington d’influir en el pla de defensa europeu.

Aquesta pressió inclou amenaces de deixar de vendre armament i tecnologia militar a Europa si no es canvia el llenguatge legislatiu inclòs tant en el proposat Fons Europeu de Defensa, que estaria dotat amb 14.000 milions de dòlars, com en els programes de Cooperació Permanent Estructurada, dos projectes que Europa podria votar aquest mes. Els EUA veuen algunes de les provisions dels esborranys com a "píndoles enverinades" destinades a "excloure efectivament qualsevol companyia que utilitza tecnologia d’origen nord-americà" i han amenaçat d’imposar "restriccions recíproques".

La meta econòmica

“La meta última de Trump a Europa és econòmica”, explica Brattberg. “Vol el que veu com una relació més equitativa i busca que els països europeus facin front a algunes de les seves preocupacions, com els superàvits comercials o impulsar més inversió als EUA”. A més, l’expert augura que es discutiran els aranzels potencials sobre els cotxes, la imposició dels quals de moment Trump ha decidit ajornar. I també dona per fet que des del costat nord-americà hi haurà pressions sobre una França escèptica d’obrir negociacions a la Unió Europea que incloguin l’agricultura, “una cosa que és important per a Donald Trump a nivell electoral als EUA perquè necessita els estats agrícoles i busca més accés als seus productes a Europa”.

La guerra intensificada amb la Xina també juga un paper clau en la visita. Amb un món més polaritzat en l’àmbit econòmic i el tecnològic, una Europa que depèn del comerç i les exportacions pot donar per garantides les pressions de Trump per empènyer-los que no triïn Huawei  per a la seva xarxa 5G, pressions que el secretari d’Estat, Mike Pompeo ja va avançar divendres a Berlín. La batalla aranzelària amb el gegant asiàtic, a més, és recordatori de fins on està disposat a arribar Trump, que diverses vegades ha dit que veu Europa com a “tan dolenta o pitjor que la Xina” en el que considera ofenses comercials.

Els elements de confrontació i discrepàncies són molts més, incloent les pressions de Trump a Europa perquè deixi de fer negocis amb l’Iran, un país amb el qual va decidir trencar l’acord nuclear de forma unilateral i que ara fa planar l’ombra d’una escalada militar a tota la regió del Pròxim Orient. I n’hi ha més. “Tenim un president dels Estats Units que està alterant els equilibris geoestratègics; que està denunciant els grans acords internacionals de caràcter global, des del canvi climàtic fins a l’acord d’armes nuclears d’abast mitjà; que està plantejant contínuament a Veneçuela la possibilitat d’una intervenció militar”, criticava fa unes setmanes el ministre espanyol d’Afers Exteriors, Josep Borrell.

Recolzament al 'brexit' dur

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Rússia adverteix a Polònia que no aculli armes nuclears

El pas de Trump pel Regne Unit també servirà per ratificar el seu recolzament al 'brexit' dur però el resultat de les últimes eleccions europees, en què les forces populistes a les quals ha donat suport obertament han aconseguit èxits aïllats però no han aconseguit una conquesta definitiva, li envien també el que Brattberg veu com “un missatge mixt”.

La complicada relació transatlàntica es pot llegir, a més, en clau nacional als EUA. “Trump i altres conservadors veuen la Unió Europea com un projecte elitista, massa progressista, massa establishment, que recolza la immigració i volen veure-hi més populisme”, un eco dels temes amb què Trump va fer campanya. Però alhora, entre els demòcrates està pujant el recolzament a l’OTAN i a Europa i, com recorda Brattberg, els sondejos apunten que cada vegada més nord-americans consideren que “tenir amics i aliats és bo davant l’ascens global de la Xina i Rússia”.