Anar al contingut

eleccions a l'eurocambra

Europa conté l'onada ultra i populista

La participació a les eleccions europees es dispara i supera la barrera del 50% per primera vegada en 20 anys

Populars i socialdemòcrates perden l'hegemonia a l'Eurocambra i necessitaran nous aliats per governar

Silvia Martinez

Europa conté l'onada ultra i populista

YVES HERMAN

El Partit Popular Europeu (PPE) ha tornat a guanyar, per cinquena vegada consecutiva, les eleccions europees, segons els resultats provisionals difosos pel Parlament Europeu, per davant dels Socialdemòcrates (S&D), que queden relegats una vegada més a la segona posició. No obstant, les dues formacions perdran, per primera vegada en la història, l’hegemonia a l’hemicicle i no aconseguiran sumar la majoria. La projecció confirma també l’avenç de liberals i verds i una lleugera pujada de les forces ultradretanes, euroescèptiques i populistes, tot i que l’onada ultra quedarà curta i el seu repunt serà insuficient per paralitzar el funcionament del Parlament Europeu.

La nova fotografia provisional que emergeix de les eleccions celebrades entre el 23 i 26 de maig, i actualitzada aquest dimarts, atorga 179 escons al PPE (217 el 2014), davant els 150 que obtindrien els socialistes (187 el 2014). Es tracta d’una xifra insuficient per assolir la majoria de la cambra, situada en 376 escons, fet que significa que les aliances seran imprescindibles per governar en una cambra molt més fragmentada. La gran sorpresa en aquest sentit arriba de la mà de l’Aliança dels Liberals i Demòcrates (ALDE), un dels grans vencedors de la nit amb 107 escons (68 el 2014) i que tindrà la clau per construir qualsevol majoria. 

El seu fort repunt s’explica sobretot per la incorporació al grup d’En Marxa, la formació que lidera el president francès, Emmanuel Macron que, tot i que ha sigut derrotat pel partit de Marine Le Pen, sumarà els seus escons a la família en la qual se sentin també Ciutadans i el PNB. “Per primera vegada en 40 anys des de les primeres eleccions els dos partits clàssics no poden tenir una majoria. No serà possible una majoria proeuropea sòlida sense l’ajuda ni la participació del nostre grup. Està clar que hi haurà un nou equilibri de poder al Parlament Europeu”, ha valorat el cap de files a l’Eurocambra, Guy Verfhostadt

Auge dels Verds

També pugen de forma important els Verds/Aliança Lliure Europea que es convertirien en la quarta força de la cambra amb 70 escons (52 el 2014). Es tracta d’un fort reconeixement per a aquest grup que podria ser clau també per garantir la governabilitat de l’Eurocambra. “Amb l’alça dels moviments populistes per aconseguir una majoria estable al Parlament Europeu Verds seran necessaris”, ha avisat el seu copresident, Philip Lamberts. Els resultats són molt menys encoratjadors per a l’Esquerra Unitària Europea (IUE), on s’asseuen Unides Podem, que cauen fins als 38 escons (52 el 2014). “No hem pogut defensar tots els escons, però tenim contactes i negociacions amb nous partits i independents i gràcies a això reforçarem el nostre grup”, va assegurar la cap de files del grup a la Cambra, l’alemanya Gabrielle Zimmer.

La presència dels tres grups euroescèptics, euròfobs i populistes continuarà sent important. Els Conservadors i Reformistes Europeus (ECR), on comparteixen grup els tories britànics, l’ultraconservador polonès de Llei Justícia (PIS) i els nacionalistes flamencs, n’obtindrien 58 (76 el 2014). El grup en què s’asseuen la ultradretana francesa Marine Le Pen i la Lliga Nord italiana de Matteo Salvini, vencedors a França i Itàlia, respectivament, obtindria 58 escons (37 fins ara), mentre que el grup euroescèptic obtindria 56 escons (41 el 2014) i un clar vencedor al Regne Unit, el Partit del Brexit de Nigel Farage. Això significa que si s’alien aquests tres grups obtindrien 172 representants, tot i que no arribarien al 23% dels escons, la qual cosa significa que tampoc compliran el seu objectiu de sumar una minoria de prou bloqueig capaç de paralitzar el funcionament del Parlament Europeu. Quedarien, però, per assignar 28 escons més entre els quals figuren, per exemple, els obtinguts per Vox.

Participació per sobre del 50%

Els resultats deixen altres titulars importants. Per exemple, el fort repunt de la participació que arriba al 50,5%, vuit punts més que fa cinc anys (42,9%) i un percentatge que no es registrava des que fa 20 anys (el 1994) quan va anar a votar el 56,7% de la població. La campanya mediàtica sense precedents organitzada per la mateixa Eurocambra per frenar la desafecció i implicar la ciutadania europea hauria sigut clau per contenir la sagnia de votants i revertir la situació. “Mostra que els ciutadans europeus s’adonen que la UE és part de la seva realitat i el seu futur”, ha celebrat el director de comunicació de l’Eurocambra, Jaume Duch.

Els resultats d’aquesta cita amb les urnes seran ara determinants per a la direcció política de la Unió Europea en els pròxims cinc anys i el repartiment d’alts càrrecs, entre els quals, el nou president de la Comissió Europea que haurà de substituir Jean-Claude Juncker i que per tirar endavant necessitarà aconseguir el recolzament d’almenys 376 diputats. Els populars aspiren a reeditar una coalició proeuropea de centre i col·locar el seu candidat, l’alemany Manfred Weber, al capdavant de l’Executiu comunitari però els socialistes, amb el seu candidat Frans Timmermans al capdavant, podrien intentar desafiar la seva posició buscant una aliança alternativa progressista amb ecologistes, liberals i esquerra. Les primeres projeccions apunten que quedarien curtes, amb 366, però molt a prop del nombre d’escons necessaris.

Les negociacions començaran en les pròximes hores. Els caps dels principals grups polítics tenen previst reunir-se aquest dimarts al matí per intentar tancar el nom d’un candidat abans que els caps d’Estat i de govern de la UE posin fil a l’agulla en la cimera extraordinària convocada pel president Donald Tusk dimarts a la nit. 

S’enfonsa la coalició a Alemanya

Més enllà del final del bipartidisme, la fragmentació i l’alta participació, les eleccions deixen altres titulars cridaners. Per exemple, l’enfonsament a Alemanya de la coalició de govern formada per la CDU-CSU i els Socialdemòcrates i l’auge dels Verds, que es converteixen en el segon partit més votat. A més, la ultradreta d’Alternativa per Alemanya continuarà sent present però no creix. També s’enfonsa a Grècia la formació d’esquerra radical Syriza, del primer ministre Alexis Tsipras, superat pels conservadors de Nova Democràcia, mentre que a Holanda s’imposen els socialistes del comissari i candidat a presidir la pròxima Comissió Europea, Frans Timmermans, que vencerien amb el 18,1% dels vots i cinc escons. Arriba amb força, no obstant, l’ultradretà Fòrum per la Democràcia, amb ‘sorpasso’ al Partit per la Llibertat de Geert Wilders, que s’enfonsaria i passaria de quatre a un sol escó.

França, mentrestant, venç amb escàs marge Reagrupament Nacional de Marine Le Pen, mentre que a Itàlia es consolida com el gran líder de la ultradreta Matteo Salvini, en detriment del Moviment 5 Estrelles que cau per sota del Partit Socialista. Tampoc hi ha hagut sorpreses a Hongria, on el Fidesz de Viktor Orbán s’ha imposat amb una aclaparadora majoria. També surt reforçat el primer ministre d’Àustria, Sebastian Kurz, i el Partit del Brexit de Farage que, tal com estava previst, ha arrasat en els comicis celebrats al Regne Unit, i disposarà de 28 eurodiputats a Estrasburg, gairebé el doble que els liberals (15), i molts més que els laboristes (10), els verds) i els ‘tories’ (3) que s’enfonsen i es converteixen en els grans derrotats.