Anar al contingut

el futur d'europa

Les set assignatures pendents del nou curs legislatiu europeu

La negociació del pressupost o la reforma de la política d'asil quedaran aparcades almenys fins a la tardor

Silvia Martinez

Les set assignatures pendents del nou curs legislatiu europeu

Handout

La vuitena legislatura del Parlament Europeu abaixarà la persiana aquest diumenge amb un bagatge nombrós de propostes aprovades o acordades però també una llista llarga d’expedients legislatius bloquejats per la falta d’acord amb els governs europeus. Les negociacions, no obstant, quedaran en un punt mort fins a la tardor ja que l’Eurocambra no estarà en disposició de començar a negociar amb el Consell almenys fins després de l’aturada d’estiu. Aquests són els assumptes més difícils que han quedat oberts.

El nou pressupost 2021-2027

La Comissió Europea va presentar el maig de l’any passat la seva proposta, que advoca per destinar un de cada quatre euros a mesures contra el canvi climàtic i duplicar el finançament destinat a la joventut, com el programa Erasmus. El pla, el primer pressupost dissenyat pels Vint-i-set, també proposa augmentar les partides dedicades a investigació, immigració, política de seguretat i defensa, i reduir la despesa agrícola i la cohesió. L’objectiu inicial era tancar un acord abans de les eleccions europees. El desembre passat els líders de la Unió Europea (UE) van topar de cara amb la realitat i es van marcar com a objectiu la tardor del 2019. Vist el calendari, i que el Regne Unit encara és dins el club, el més probable és que l’acord es retardi fins al 2020. El Parlament Europeu, que ja ha tancat la seva posició, hi juga un paper crucial ja que haurà de codecidir el pressupost amb el Consell.

La reforma del sistema europeu d’asil

És sens dubte el gran fracàs d’aquesta última legislatura i un dels principals objectius després de la constitució de la nova Eurocambra que arrencarà el 2 de juliol. La crisi migratòria desencadenada el 2015 va posar de manifest que el sistema en vigor, que obliga el país d’entrada a tramitar les peticions d’asil, no servia per alleujar la pressió sobre els països d’entrada, essencialment llavors Grècia i Itàlia. Tampoc va funcionar el pla de repartiment dissenyat per Brussel·les per distribuir 160.000 refugiats entre els diferents estats membres. Al contrari, ha obert una profunda bretxa entre l’est i l’oest que ha acabat als tribunals. El resultat és que el paquet de propostes de la Comissió per crear un sistema comú ha quedat aparcat.

La reforma de l’espai Schengen

La crisi migratòria i els atemptats terroristes de París i Brussel·les van produir una reacció en cadena que va causar una víctima col·lateral: la lliure circulació dins de l’espai Schengen. Van ser molts els països que van decidir reintroduir controls fronterers, i alguns –Àustria, Alemanya, Dinamarca, Suècia i Noruega– encara els mantenen avui dia. El 2017, la Comissió Europea va presentar una proposta per actualitzar les regles i garantir que els controls interns continuaran sent una cosa “excepcional”. Gairebé dos anys després els plans continuen sense aprovar-se. Consell i Parlament van començar a negociar, però a començaments d’any van decidir suspendre les converses per la falta d’acord. L’Europarlament vol reduir el període inicial de controls autoritzats de sis a dos mesos, limitar el termini màxim a un any en comptes dels dos anys actuals i més garanties dels governs.

La privacitat i les proves digitals

Europa és líder mundial en estàndards de protecció de dades, però les seves regles sobre privacitat de les comunicacions electròniques són antiquades. Els serveis d’internet, segons la Comissió Europea, poden llegir les nostres comunicacions a internet sense el nostre consentiment. La proposta de modernització de les regles, presentada el gener del 2017, segueix bloquejada. També han quedat pendents els plans per bloquejar la difusió de continguts terroristes a internet i obligar les grans plataformes –com Facebook, Google o Twitter– a retirar-los de la xarxa en el termini d’una hora.

Aigua de l’aixeta gratis de millor qualitat

La Comissió Europea vol millorar l’accés a aigua potable a tota la UE. Brussel·les calcula que entorn del 5% de la població de la UE està en risc de tenir problemes de salut derivats de la mala qualitat de l’aigua i que l’11% té problemes per accedir a aquest preuat líquid. La seva proposta, presentada l’1 de febrer del 2018 arran de la primera iniciativa ciutadana d’èxit, pretén reduir els riscos sanitaris per sota de l’1% i garantir que tothom tingui accés a aigua de l’aixeta de bona qualitat. El pla, per exemple, planteja que els restaurant i bars hagin d’oferir aigua de l’aixeta gratis.

Un sistema europeu de garantia de dipòsits

La proposta de la Comissió Europea data del novembre del 2015. És l’últim pilar que queda per aprovar per completar la unió bancària, millorar la protecció dels ciutadans, i dels seus estalvis, davant de noves crisis de deute,com la del 2012, i augmentar l’estabilitat i resistència del sistema. A més del nou fons de garantia de dipòsits la UE encara ha de posar en marxa un fons per evitar que els ciutadans paguin les crisis de la seva butxaca. Aquest tallafoc serà, no obstant, molt limitat i el fons de garantia de dipòsits continua bloquejat per les reticències d’Alemanya i altres falcons del nord d’Europa.

Coordinació de sistemes de seguretat social 

Disset milions d’europeus, el 3,3% de la població, vivien i treballaven el 2017 en un altre Estat membre, el doble que en la dècada anterior. La interacció entre els sistemes de seguretat social dels diferents països de la UE és complexa, fet que genera una càrrega a treballadors, empreses i administracions. Brussel·les va proposar el desembre del 2016 simplificar les normes. La tramitació, no obstant, no ha acabat i ha quedat aparcada fins a la nova legislatura. Brussel·les també veu clau la modernització de la fiscalitat i l’adopció d’un nou instrument contra el proteccionisme de tercers països. Brussel·les va presentar la seva proposta el 2016. Encara està bloquejada.