EL FUTUR DE L'ESGLÉSIA

Steve Bannon contra el papa Francesc

L'exassessor de Trump coopera amb l'extrema dreta per conspirar contra Francesc

L'estrateg ha creat una universitat a Itàlia per formar futurs ultranacionalistes

D’esquerra a dreta, Steve Bannon, Matteo Salvini i Michael Modrikamen, líder del Partie Populaire belga.

D’esquerra a dreta, Steve Bannon, Matteo Salvini i Michael Modrikamen, líder del Partie Populaire belga. / twiter

4
Es llegeix en minuts
Rossend Domènech

Diumenge passat, els ultradretans italians de Forza Nuova, es van acostar a la plaça de Sant Pere del Vaticà, quan el Papa resaval’Angelus, portant una enorme pancarta. “Bergoglio com Badoglio, prou immigració”, deia. Pietro Badoglio va ser el mariscal que, gràcies a un cop d’Estat, va substituirBenito Mussolini, per la qual cosa els neofeixistes l’acusen de traïció. És la primera vegada que es produeix a Roma una contestació semblant contra el Pontífex.

“Avui li ha tocat a Jorge Bergoglio, després serà el torn dels mitjans de comunicació, els magistrats militants i els polítics venuts a Brussel·les”, va escriure Forza Nuova al seu compte de Facebook, a què van sumar centenars de comentaris i insults contra Francesc. “No és un veritable papa”, deien en resum.

Poques hores després del’Angelus  papal, Facebook Itàlia tancava 23 pàgines, amb 2,4 milions de seguidors, per difondre notícies falses sobre immigrants, missatges antisemites i eleccions europees. La meitat de les pàgines recolzaven a la Lliga i als antisistema del Moviment 5 Estrelles (M5S), segons ha comunicat la xarxa social. Els serveis secrets de Roma han detectat, també d’acord amb un informe del Parlament, que a mesura que s’acosten els comicis europeus ha augmentat el trànsit a les xarxes socials, procedent de l’Est d’Europa, com va passar en els comicis nord-americans.

The Movement

Hi ha un fil visible, que les cròniques italianes relaten dia rere dia i que uneix Forza Nuova, el ministre de l’Interior, Matteo Salvini i altes jerarquies del’Església catòlica amb l’extrema dreta republicana dels EUA iSteve Bannon, l’exguru de la campanya electoral de Donald Trump. Actualment està establert a Europa per orientar políticament i econòmicament les formacions populistes, primacistas, sobiranistes i antieuropees, a través del que ha anomenat The Movement. Després de les eleccions del 2018 que van donar la victòria a la Lliga i l’M5S, Bannon ja va dir que “Roma és el centre de la política mundial”. Però no es va quedar allà.

A Roma, Bannon s’ha entrevistat amb Salvini i emissaris de l’antisistema M5S.L’única foto publicada de la trobada els mostrava tots dempeus al passadís d’un palauet en la penombra, semblant que retrataven una reunió de carboners.  A Trisulti, a la regió romana, l’exguru ha pres possessió d’una abadia cistercenca i després cartoixa, reduïda a monument nacional per falta de monjos, per transmetre “el pensament de Bannon a les pròximes generacions”, segons va dir el seu lloctinent a Itàlia, Benjamin Harnwell. És a dir, una escola-universitat de 350 places per a futurs ultranacionalistes europeus. L’hi va adjudicar la fundació Dignitatis Humanae Institute (DHI) per 100.000 euros anuals i durant 19 anys. Diners que, segons Harwell, procedeixen de les diverses fundacions i associacions vinculades a Bannon.

El cardenal Raymond Leo Burke és president d’almenys una d’elles, allunyat del seu lloc pel papa Francesc. Juntament amb els cardenals Carlo Caffarra, Walter Brandmüller i Joachim Meisner, Burke va firmar el que es coneix com una sèrie de “dubtes” sobre posicionaments del Papa respecte a la moral catòlica que va exposar a l’encíclica Laudato si’la més nova i global de Francisco. Els quatre religiosos constitueixen l’oposició més intensa contra Bergoglio.

Burke és, a més, un mentor del Tea Party,l’extrema dreta nord-americana, vinculada al seu torn a multinacionals de l’energia i associacions antiimmigrants, citats per Francesc quan critica “l’economia de les sobres” o els desheretats de la terra. Per Burke existeix una Església i una antiesglésia, aquesta última representada pel Papa actual, al qual els quatre cardenals i els seus emissaris acusen de ser “herètic” i demanen explícitament la seva “dimissió”.

Monestirs, en l’origen 

Idèntica acusació i petició a què a començaments d’aquest mes van escriure nombrosos professors universitaris i teòlegs en una carta publicada en diferents idiomes a diversos portals catòlics tradicionalistes. Els mateixos que l’agost passat també havien publicat la petició al Papa perquè dimitís, escrita per l’exnunci de la Santa Seu a Washington, Carlo María Viganò, bon amic de Burke.

Notícies relacionades

“No els llegeixo”, va respondre Bergoglio quan li van preguntar sobre la iniciativa. No obstant, fonts internes de la cúpula vaticana donen per fet que aquest conjunt de crítiques i peticions “procedeixen del mateix sector conservador nord-americà de Bannon”, que considera Francesc com un problema per a les seves polítiques socials i econòmiques.

Mentrestant, en una altra cartoixa llunyana, a 800 km de la de Trisulti, està sorgint la primera resposta a l’escola-universitat de Bannon. Es troba a la localitat d’Avigliana, en plens Alps. Inspirant-se en l’encíclica Laudato si’, alumnes procedents de tot Europa estudien la complexitat del món contemporani. Sembla el que va passar mil anys enrere, quan l’Europa del futur també va començar a construir-se alsmonestirs. 

La rebel·lió dels llençols

<span style="font-size: 1.6rem;">Tot va començar a Salern i Bembrate, al sud i al nord de la <strong>península itàlica. </strong>Dijous passat es va repetir a Campobasso, a la regió de Molise, a la Itàlia meridional. Quan el ministre de l’Interior, Matteo Salvini, va arribar per a un míting electoral, de 200 balcons penjaven <strong>llençols pintats </strong>amb proclames com “Aquesta Lliga és una vergonya”, “Seguim sent humans”.  Divendres l’escena es va reproduir a Nàpols i aquest diumenge passarà a Milà amb l’acollida de Salvini per a un <strong>míting electoral</strong> amb la presència de diversos centenars de llençols penjats. “Quaranta-nou milions de balcons”, ha escrit la CGIL, primer sindicat del país, amb referència als 49 milions d’euros que el Suprem reclama a la Lliga per ser diners públics utilitzats per al seu finançament de manera irregular. En l’acte havien d’estar Marine Le Pen i Viktor Orban, però han causat baixa.</span>