Les eleccions europees agreugen el duel entre Macron i Le Pen

Al celebrar-se en l’equador del mandat, les eleccions al Parlament Europeu del 26 de maig es plantegen a França com un referèndum sobre la gestió d’Emmanuel Macron en els dos anys que fa que és a l’Elisi. Els resultats s’hauran de llegir en clau nacional. En dependrà la marxa de la resta de la legislatura i fins i tot l’escenari de les pròximes presidencials.  

La formació del president, La República en Marxa (LREM), i el partit de la ultradretana Marine Le Pen, Reagrupament Nacional (antic Front Nacional), lluiten acarnissadament per la primera plaça i, segons l’últim sondeig de l’institut Ifop, LREM i RN empatarien amb un 22,5%. L’electorat de Le Pen està més mobilitzat que el de Macron, a qui les enquestes li auguren un vot de sanció, ja que la meitat dels electors utilitzaran la seva papereta per mostrar el seu descontentament amb el Govern.

En aquest nou enfrontament, els dos antics rivals de la segona volta de les presidencials del 2017 es juguen alguna cosa més que el nombre d’escons a Estrasburg. Quan fins i tot no s’ha apagat la crisi dels armilles grogues –que ha tret al carrer la França que no arriba a final de mes– si el partit de Le Pen supera el de Macron, el president veurà el seu mandat hipotecat i el pes europeu de França, minvat.

"El risc que corre Macron si la candidatura de LREM no queda primer és que Marine Le Pen li dirà durant el que li queda de mandat que no té la legitimitat dels francesos i que la pròxima presidenta de França serà ella", afirma el politòleg Christian Lequesne en conversa amb aquest diari.

Nacionalisme i guerra

Conscient d’aquest perill, el president ha entrat en campanya disparant directament contra la seva principal adversària. "La candidatura de RN és la de la destrucció d’Europa. Jo soc patriota francès i europeu, ells són nacionalistes. És diferent. I el nacionalisme, com va dir François Mitterrand en un dels seus últims discursos, és la guerra", va afirmar en la cimera informal que els 27 van celebrar a Sibiu (Romania) el 9 de maig.

I va afegir: "Quan veiem una Xina cada vegada més forta i que els Estats Units intenten imposar els seus punts de vista a la resta del món, necessitem tot llevat el fet que Reagrupament Nacional guanyi. Posaré tota la meva energia perquè no ho faci".

Marine Le Pen va recollir el guant immediatament i va dir que Macron se n’hauria d’anar si perd el 26 de maig. "El president converteix aquestes eleccions europees en un referèndum a favor o en contra d’ell. Molt bé, ho accepto. Però en aquestes condicions haurà d’estar a l’altura, l’honestedat i la dignitat del general De Gaulle i haurà d’anar-se’n si efectivament perd", va explicar a l’emissora France Info.

Aliances

L’antic Front Nacional –que en les eleccions europees del 2014 va ser el partit més votat, amb el 24,8% dels vots i 24 dels 74 escons que corresponien a França, segons dades del Ministeri de l’Interior– aposta per rendibilitzar l’auge dels extremismes a Europa per forjar aliances transnacionals que reforcin el seu lideratge a França.  

El seu cap de llista és el jove Jordan Bardella, estudiant de geografia de 23 anys, criat a la ‘banlieue’ parisenca i amb un ascens meteòric en el partit, mentre que el cartell de LREM el lidera l’exsecretària d’Estat d’Assumptes Europeus de 55 anys Nathalie Loiseau, una diplomàtica que no enlluerna les masses i ha tingut alguna ensopegada amb el seu passat, com va revelar el diari ‘Mediapart’ al publicar que, qui es presenta com la capdavantera del combat contra el populisme, va figurar en una llista d’extrema dreta sent estudiant de Ciències Polítiques.

Mobilització del Govern

El president ha acudit en el seu auxili mobilitzant el Govern en ple perquè els ministres acompanyin Loiseau en aquestes dues setmanes de campanya i donant una pàtina verda al programa electoral per atreure el vot ecologista.

Notícies relacionades

Un videojoc contra els insectes Le Pen i Mélenchon

Els ostatges alliberats a Burkina Faso arriben a París

En un context de gran volatilitat, serà clau el resultat del partit conservador Els Republicans. El seu candidat, François Xavier Bellamy, un professor de filosofia de 33 anys representant de la dreta catòlica, podria atreure l’elector que no acaba d’identificar-se amb Macron. Ipsos li dona una intenció de vot del 14%.

Una de les poques certeses és que la participació serà escassa. En baixa constant des de 1979, es preveu que només acudeixi a les urnes el 43% del cens. Els comicis serviran també per avaluar l’estat de salut de la resta de partits d’oposició, especialment de La França Insubmisa de Jean Luc Mélenchon, a qui els sondejos atribueixen un 10% dels vots, i del Partit Socialista, que corre el risc de no superar la barrera del 5% imprescindible per entrar al Parlament Europeu.