Trump agreuja la guerra comercial amb la Xina

Els Estats Units han complert la seva amenaça de gravar des d’aquest divendres un paquet d’importacions xineses per valor de 200.000 milions de dòlars amb un aranzel del 25%. La decisió s’ha produït mentre els negociadors de tots dos països es reunien a Washington per segon dia consecutiu per provar de desembussar l’acord comercial que ambiciona l’Administració de Donald Trump, decidida a reequilibrar la balança comercial i protegir els secrets comercials de les seves empreses en el mercat asiàtic.

La recrudescència de la guerra comercial està cridada a tenir repercussions planetàries, donat el nivell d’integració de les cadenes de producció en l’economia globalitzada. Els mercats estan nerviosos i tothom sembla que té pressa per trobar una solució. Tothom menys Trump. 

"Les converses amb la Xina continuen de manera molt agradable. No hi ha cap motiu per afanyar-se", ha dit el líder nord-americà en una llarga sèrie de tuits matutins. "Aquests pagaments massius van directament al Tresor dels EUA". Els nous aranzels, que passen del 10% al 25%, afecten 5.700 categories de productes, des de béns d’equip a productes de consum com els mobles o els aparells d’aire condicionat.

Amb aquest nou increment, Washington ha imposat ja aranzels al 50% de les importacions xineses, una estratègia que està utilitzant perquè Pequín accepti els seus termes en l’acord que negocien les dues delegacions. 

Sense èxit

Les converses de divendres van acabar una vegada més sense èxit. "Hem tingut discussions constructives, això és tot el que diré. Gràcies", ha afirmat el secretari del Tresor, Steve Mnuchin, després de reunir-se amb la delegació xinesa encapçalada pel vicepresident, Liu He. La negociació estava aparentment molt avançada, però tot es va torçar la setmana passada, quan l’Administració de Trump va acusar Pequín d’haver "renegat dels seus compromisos". El clima va canviar sobtadament i van tornar les amenaces de Washington. 

Unes amenaces que no han acabat amb la mesura adoptada aquest divendres. "Ha començat el procés per imposar aranzels addicionals del 25% en els 325.000 milions de dòlars", ha escrit Trump a les xarxes. En cas de materialitzar-se, totes les importacions des de la Xina hauran de pagar un impost del 25%.

El dirigent  republicà creu que aquests pagaments fan fort i enriqueixen els EUA. Però els economistes insisteixen que no entenen com funcionen els aranzels, pagats inicialment per les empreses importadores nord-americanes i finalment pel consumidor, a qui es trasllada la pujada dels preus. 

Fins ara el món pot congratular-se de la reacció xinesa, bastant menys bel·ligerant que la nord-americana. "La Xina lamenta profundament que els Estats Units hagin decidit incrementar les tarifes", va afirmar el seu ministeri de Comerç en un comunicat. "No tindrem més opció que prendre les contramesures necessàries de resposta", va afegir sense especificar-les i abans d’expressar la seva confiança en el fet que les diferències es resolguin per la via de la negociació. 

Sense artilleria verbal

La resposta va arribar a penes uns minuts després de l’entrada en vigor dels aranzels, però la urgència no va estar acompanyada de l’artilleria verbal que mereixen els desafiaments irrevocables. Va ser un comunicat succint per no mostrar debilitat, però que evita la crema de ponts i suggereix l’esperança que queda marge per a l’acord.

Un examen de la premsa oficial que serveix d’altaveu de Pequín revela els esforços de contenció. Falten els editorials incendiaris que acompanyen els conflictes oberts. Fins i tot s’aprecia mesura en l’ultranacionalista diari 'Global Times'. Hu Xijin, el seu editor, admet que un acord imminent és difícil i revela que la Xina "està preparada per al pitjor", però remarca que "les dues parts continuen negociant" i "la porta no continuarà tancada durant gaire temps".

Pequín està acostumat a bregar amb un líder que ha acusat la Xina de violar (en el sentit sexual de la paraula) el seu país i ha reduït el seu sacrosant principi d’"una sola Xina" a element de tripijoc en la guerra comercial. Les crisis més fragoroses entre les dues potències s’han desinflat després del contacte entre dos líders que, almenys de portes enfora, comparteixen una estima mútua.

Trump va dir aquesta setmana haver rebut "una carta molt bonica" de Xi Jingping i va suggerir que molt aviat parlaria amb ell per provar de desencallar la situació mitjançant la diplomàcia personal.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

El Regne Unit rep una xifra rècord d’immigrants en un dia electoral clau

En la seva croada comercial, el líder republicà té a favor seu la bona marxa de l’economia nord-americana, així com el recolzament del Congrés. Però en alguns estats el rebuig dels aranzels és notable, particularment entre els agricultors, on el president té un dels caladors de vots més fidels. La seva Administració ja els ha donat alguns ajuts financers per compensar les pèrdues, tant pels costos extres que paguen per la maquinària xinesa, com pels aranzels imposats per Pequín a productes com la soja nord-americana. 

Però en volen més i Trump s’ha compromès aquest divendres a utilitzar els ingressos obtinguts pels aranzels per comprar-los els seus productes. "Amb els 100.000 milions de dòlars que ingressarem, comprarem productes agrícoles dels nostres grans grangers i els enviarem als països pobres i famolencs en forma d’ajuda humanitària", ha tuitejat.