31 maig 2020

Anar al contingut

ELECCIONS AL PAÍS AUSTRAL

Els primers resultats apunten que el partit de Mandela conservaria el poder a Sud-àfrica

El recompte parcial concedeix al Congrés Nacional Africà el 55% dels vots, de manera que baixaria de la cota del 60% que sempre havia aconseguit

La participació baixa gairebé 10 punts respecte als comicis celebrats el 2014

Efe

Els primers resultats apunten que el partit de Mandela conservaria el poder a Sud-àfrica

MIKE HUTCHINGS

El recompte electoral a Sud-àfrica apunta a un nou triomf del Congrés Nacional Africà (CNA), que, tot i que perdria bastant recolzament respecte a altres comicis, conservaria la majoria per mantenir en el càrrec l’actual president, Cyril Ramaphosa.

Les dades donades a conèixer fins a les 15.00 hora local (14.00 GMT) assignen al CNA, el partit que va liderar Nelson Mandela, un 57% dels vots de les eleccions generals d’ahir, si bé el resultat encara podria variar considerablement durant aquesta jornada, en la qual la Comissió Electoral Independent (IEC) sud-africana espera completar fins al 90% de l’escrutini.

En aquest escenari, el principal beneficiat seria el principal partit de l’oposició, la liberal Aliança Democràtica (AD, centre), que amb el lideratge de Mmusi Maimane milloraria els seus suports fins a quedar-se amb el 23% dels vots. El tercer partit més important del país, els Lluitadors per la Llibertat Econòmica (EFF, per les seves sigles en anglès) s’anotaria gairebé un 9% dels vots.

Això suposa també un augment de les xifres de l’extrema esquerra respecte als comicis generals del 2014, però l’EFF es quedaria bastant per sota del creixement que li vaticinaven els sondejos i dels desitjos del líder del bloc, Julius Malema.

Caiguda de la participació

La IEC també ha difós que la xifra de participació va ser del 64,49 %, total que suposa una caiguda de gairebé 10 punts respecte a les eleccions del 2014.

La votació del 8 de maig va ser tranquil·la, sense gairebé incidents, després d’una campanya electoral marcada per les promeses de lluita contra l’estesa corrupció, l’elevat atur i l’extrema desigualtat prevalent dels temps de la segregació racial de l’apartheid. Alguns partits, no obstant, van fer arribar sospites a la IEC sobre el possible vot doble dels electors en algunes regions.

La gran incògnita és saber si el CNA aconseguirà mantenir els seus històrics nivells de recolzament o si els escàndols de corrupció dels últims anys –especialment sota el mandat de Jacob Zuma (2009-2018) fins que va ser obligat a dimitir fa poc més d’un any– i els pobres resultats econòmics passarien factura a Ramaphosa.

Sempre per sobre del 60%

El CNA sempre havia estat per sobre del 60% en totes les eleccions generals celebrades des de la victòria de Mandela (1994-1999), que va inaugurar la democràcia al país austral fa 25 anys.

En els últims comicis celebrats fins ara, les municipals del 2016, el CNA ja va caure fins al 53,91% del recolzament total a escala nacional. En les generals del 2014, la CNA va obtenir el 62% dels vots, davant el 22% de l’AD i el 6% d’EFF.

Ramaphosa, que va aconseguir el lideratge del partit el desembre del 2017 després d’un ajustat resultat davant una facció pro-Zuma, ha promès millorar els pobres serveis públics, crear llocs de treball i lluitar contra la corrupció. Però s’ha vist limitat per les divisions dins del seu propi partit, on partidaris de Zuma encara conserven la seva influència i s’oposen a la seva agenda.