Anar al contingut

Els euroscèptics, a l'assalt del Parlament Europeu

MARTA LÓPEZ

En dues setmanes,  més de 373 milions d’europeus afrontaran un retrobament amb les urnes que potser sigui el més significatiu des que el 1979 es van celebrar les primeres eleccions a l’Eurocambra. Perquè tot i que en molts dels 28 estats –sí, els britànics també voten– aquests comicis es dirimeixin en clau interna, la construcció europea es juga en aquest vot, amb l’imparable ascens de les forces que la qüestionen, la volen revertir i poden tenir capacitat de fer-ho. 

Sota l’impuls del ministre de l’Interior i viceprimer ministre italià, Matteo Salvini, les forces euroescèptiques –que ja participen en els governs de set països de la UE– aspiren a convertir-se en primera força de l’Eurocambra per transformar l’Europa d’avui en "l’Europa de les nacions". I si aquest objectiu de ser la primera força s’entreveu llunyà –les forces euroescèptiques estan ara dividides en tres grups parlamentaris–, sí que és innegable el creixement que les enquestes atorguen a aquests partits, la qual cosa aventura una Eurocambra més fragmentada.

Sense majoria

Per primera vegada, segons els sondejos, les dues grans famílies (populars i socialistes) que fins ara s’han repartit el poder a Europa no sumaran la majoria superior al 50% dels vots i necessitaran el recolzament d’altres forces polítiques. La simple equació per la qual les dues forces majoritàries consensuaven alguns dels càrrecs més importants de la UE pot resultar ara una mica més complicada.

Des dels comicis passats, el Consell Europeu ha de tenir en compte els resultats electorals per elegir el president de la Comissió Europea, que ha de ser ratificat pels eurodiputats. Els favorits aquest any són Manfred Weber, ‘spitzenkandidat’ (el terme alemany per designar el cap de files) del Partit Popular Europeu, i el socialista Frans Timmermans.  

Aquest dilluns 9 de maig, dia d’Europa, el director de Comunicació del Parlament Europeu, Jaume Duch, ha insistit en la necessitat de mobilitzar el vot dels europeistes en uns comicis que es caracteritzen normalment per una baixa participació. En l’última convocatòria, el 2014, a Espanya només van participar el 43,8% dels votants, lleugerament per sobre de mitjana europea del 42,6%.

Per Duch, “seria un error” que els europeistes es quedin a casa. “L’Eurocambra –va subratllar– s’ha consolidat com una de les institucions clau a la UE, que aprova la major part de les lleis europees, que després tenen efecte per a 508 milions d’europeus”, ha subratllat.  Per això, la campanya posada en marxa pel Parlament Europeu porta per títol "Aquesta vegada voto", amb la mirada especialment en els joves, que són els més abstencionistes (26% de participació en el 2014). 

El fantasma del 'brexit'

La incertesa del 'brexit' planeja sobre a més uns comicis en els quals fins fa molt poc no es comtava amb els 73 eurodiputats britànics. Però el fracàs de la primera ministra britànica, Theresa May, a aconseguir que el Parlament de Westminster li aprovi l’acord de sortida a la UE farà que els ciutadans britànics tornin a elegir els seus representants a Estrasburg, que abandonaran el seu escó en el moment en què es faci efectiu l’abandonament de la UE per part del Regne Unit. Qui sap quan.