Al-Assad i Rússia llancen una gran ofensiva contra el bastió opositor sirià d'Idlib

Trenta atacs aeris al dia: un, dos, tres, quatre, cinc. Trenta vegades, cada dia, un avió escopint foc i mort a sobre de casa teva: sis, set, vuit, nou, deu. Trenta vegades el mateix, sense que es vegi el final: 15, 16, 17, 18. Els teus veïns ja no poden més i fugen. Tu aguantes, perquè no vols perdre l’últim que et queda: 20, 21, 22, 23, 24, 25. Avui no t’ha tocat; has sobreviscut, però encara falta: 26, 27, 28, 29, 30.

Aquesta és la mitjana, que, durant tota una setmana sencera, ha hagut de patir la població del sud de la regió siriana d’Idlib, l’última sota control opositor al president sirià, Bashar al-Assad. Una mitjana de 30 bombardejos diaris durant set dies: 200 en total. En només aquests dies, segons l’Observatori Sirià pels Drets Humans (OSDH), 52 civils han mort a causa d’aquestes bombes, llançades, en la seva gran majoria, per l’aviació russa.

Són els pitjors bombardejos sobre Idlib de l’últim any i mig: des que van començar les negociacions per crear una zona de desescalada militar. Turquia i Rússia la van acabar de pactar el setembre de l’any passat: van negociar un alto el foc que ara és paper mullat, perquè aquest acord no tenia en compte els grups gihadistes que, en aquell moment, controlaven una petita part d’Idlib.

Però ara –des del gener–, aquests grups, vinculats a Al-Qaida, controlen gairebé el total de la regió. L’alto el foc és mort.

300.000 de desplaçats

300.000 de desplaçatsAixí, des de fa una setmana, unes 300.000 persones, informa l’OSDH, s’han escapat dels bombardejos d’ Al-Assad i Rússia que de moment (només) fuetegen el sud d’Idlib. I ho han fet cap al nord: als camps de refugiats que són just a la frontera turca.

“Aquests últims bombardejos són molt més intensos i més amplis que els anteriors. Els avions no paren de passar, i els atacs són constants. Cada dia que passa són més intensos”, ha dit un portaveu de l’oenagé opositora Unió d’Organitzacions d’Ajuda Mèdica i Salvació (UOSSM, en anglès), amb base als Estats Units. Aquesta oenagé té diversos hospitals dins d’Idlib: en els últims dies, informen, quatre d’ells han sigut bombardejats.

Acords no complerts

Notícies relacionades

Hatay: la frontera entre la guerra i la pobresa

La guerra siriana compleix vuit anys

Acords no complertsUna bona part del tracte entre Ankara i Moscou era que Turquia, que té llocs d’observació a Idlib, s’encarregués d’acabar amb els grups gihadistes que operen a la zona. No només no ho va fer, sinó que, durant aquests mesos, Al-Qaida ha pres el control de la província, i, des d’allà, ataca amb morters i drons casolans la base aèria que Rússia té a pocs quilòmetres de distància.

El president rus, Vladímir Putin, ja ho va dir la setmana passada: no descarta una operació militar a gran escala a Idlib. Cosa que generaria un mal de cap enorme al seu amic i president turc, Recep Tayyip Erdogan. Si hi hagués una gran ofensiva contra Idlib, els civils que hi viuen –uns tres milions‑ es llançarien cap a la frontera turca; i Turquia, que ja acull 3,6 milions de refugiats i busca, cansada d’ells,  fórmules per tornar-los al seu país, vol evitar-ho tant sí com no.