Els EUA animen l'Exèrcit veneçolà a combatre Maduro

Un dels primers països a mostrar el seu recolzament a Juan Guaidó ha tornat a ser elsEstats Units, que des de l’inici de la crisi veneçolana s’ha pronunciat clarament a favor de l’opositor i en contra de Nicolás Maduro, a qui fa mesos que intenta apartar del poder, sense èxit de moment.  

En aquest sentit, l’assessor de Seguretat Nacional de la Casa Blanca, John Bolton, va instar les Forces Armades de Veneçuela a defensar "les institucions legítimes contra la usurpació de la democràcia", una declaració que va fer després que el mateix Guaidó anunciés que compta amb el recolzament de l’Exèrcit. El secretari d’Estat, Mike Pompeo, va assenyalar a Twitter que els EUA "recolzen totalment el poble veneçolà en la seva recerca de la llibertat i la democràcia".

Guaidó, reconegut com a president interí de Veneçuela per més de 50 països des de ja fa diversos mesos, va anunciar el llançament de l’operació Llibertat per aconseguir "el cessament definitiu de la usurpació" que considera que fa Maduro de la presidència, mentre que des del Govern es va denunciar la posada en marxa d’"un cop militar" a Veneçuela.

 La Gran Bretanya, amb Guaidó

Amb la mateixa contundència es va expressar la Gran Bretanya, tot i que va reclamar una “resolució pacífica” per acabar amb el règim de Maduro. "Hem sigut clars en què el Regne Unit, juntament amb els seus socis internacionals, reconeix Juan Guaidó com el president constitucional interí de Veneçuela fins que es convoquin unes eleccions presidencials creïbles", va declarar un portaveu de Downing Street, seu de la residència oficial de la primera ministra, Theresa May.

Una mica més continguda es va expressar la portaveu d’Exteriors de la Unió Europea, Maja Kocijancic. "Reitero la posició que mantenim des de fa molt de temps que hi hagi noves eleccions" presidencials a Veneçuela.

Més contundent es va mostrar el president de l’Eurocambra, Antonio Tajani, que va escriure a Twitter que el que passa al país caribeny "marca un moment històric per a la tornada a la democràcia i la llibertat a Veneçuela, una cosa que el Parlament Europeu sempre ha recolzat."

També va destacar "l’alliberament, per militars a l’ordre de la Constitució", de l’opositor veneçolà Leopoldo López, premi Sàkharov a la llibertat de consciència que atorga la institució que presideix Tajani. És "una gran notícia". "¡Visca Veneçuela lliure!", va sentenciar Tajani,

Colòmbia demana lrebutjar a "dictadura" de Maduro 

Igual de clar que Tajani va ser el president de Colòmbia, Iván Duque, que no va dubtar a cridar l’Exèrcit veneçolà a posar-se del costat de Guaidó i “del costat correcte de la història”. "Fem una crida als soldats i al poble de Veneçuela perquè rebutgin la dictadura i la usurpació" del poder de Maduro, va escriure a Twitter.

En la mateixa línia es va expressar la vicepresidenta de Panamà, Isabel de Saint Malo de Alvarado. "Panamà disposat, immediatament. Ha arribat el moment de redoblar esforços en recolzament al poble veneçolà per al ràpid retorn a la democràcia", va afirmar a les xarxes socials. Panamà forma part del Grup de Lima, que recolza Guaidó, i no reconeix Maduro des que el gener passat va prendre possessió del càrrec després d’unes eleccions en què no hi va participar l’oposició per falta de garanties.

Oposició de Rússia i Mèxic

Molt diferent ho veuen els països alineats amb Maduro, al capdavant dels quals hi ha Rússia. "Els militars segueixen al costat del Govern legítim. Cap instal·lació militar ha sigut presa per l’oposició", va dir un portaveu de l’Ambaixada de Rússia a Caracas. Sobre el contingent militar rus desplaçat fins a Veneçuela des de fa mesos, va afirmar que no està previst que hi intervingui. “No són militars que participin en accions de combat”, va sentenciar el portaveu diplomàtic rus.

Molt més vehement es va expressar el president bolivià, Evo Morales, aliat de Maduro, que va condemnar "enèrgicament" el que va descriure com un "intent de cop d’estat a Veneçuela". "Estem segurs que la valenta Revolució Bolivariana liderada pel nostre germà Maduro prevaldrà contra aquest nou atac de l’imperi", va afegir Morales, referint-se als Estats Units.

Mèxic, en la neutralitat

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Milei acusa Sánchez de portar la "decadència"

En canvi, el Govern mexicà no va perdre la neutralitat. "És molt clara la nostra actitud, desitgem que hi hagi diàleg, que es respectin els drets humans, que no s’aposti per la violència en tots els països del món perquè el respecte al dret aliè és la pau", va dir el president Andrés Manuel López Obrador.

Aquesta actitud dona continuïtat al discurs de López Obrador en política exterior des que va arribar al poder l’1 de desembre del 2018, una opció que passa per la no intervenció en els conflictes interns d’altres països. Després de la proclamació de Guaidó com a president encarregat de Veneçuela al gener,el Govern mexicà es va desmarcar de la majoria de països americans i va apostar per una posició neutral davant de la crisi veneçolana, demanant una solució política al conflicte.