Mesura polèmica

Buenos Aires instal·la contenidors d'escombraries intel·ligents que no es poden obrir

L'alcaldia els col·loca al centre de la ciutat i només els poden obrir els veïns amb una targeta personal magnètica

Els moviments socials asseguren que l'objectiu és evitar l'espectacle de les persones buscant menjar i cartrons

zentauroepp47785509 buenos aires190420210347

zentauroepp47785509 buenos aires190420210347 / Juan Ignacio Roncoroni

3
Es llegeix en minuts
Abel Gilbert
Abel Gilbert

Corresponsal a Buenos Aires

ver +

"Si hi ha escombraries que no es notin", se sol dir a l’Argentina quan s’intenta dissimular una realitat. Les autoritats de la ciutat de Buenos Aires s’han pres la frase al peu de la lletra. O almenys això sembla després de la instal·lació a l’avinguda Corrientes, coneguda pels seus teatres, cines i restaurants, de 18 contenidors d’escombraries que només s’obren amb una targeta magnètica. Els veïns i els amos dels comerços són els únics que els poden utilitzar. Una vegada que es tanquen queden hermèticament bloquejats.

El ministre d’Espai Públic, Eduardo Macchiavelli, ha explicat que amb l’ús d’aquests dispositius "intel·ligents",  que ja s’han provat en moltes ciutats europees, es podrà evitar "que la gent hi entri i en tregui porqueria". D’aquesta forma, ha afegit, "es podrà millorar molt la neteja" de la capital.

El projecte pilot supera, no obstant, les qüestions higièniques. Quan cau el sol, la zona cèntrica de la ciutat i els barris més acomodats comencen a rebre una processó d’homes i dones que burxen en papereres i contenidors. Se solen emportar restes de menjar, cartrons o algun trasto vell. Travessen els carrers amb carros improvisats. Moltes vegades són famílies senceres les que es reparteixen les tasques de regirar entre les escombraries.

Consignes oficials

D’acord amb dades oficials, la pobresa fueteja gairebé el 34% dels argentinsla pobresa fueteja gairebé el 34% dels argentins. El president Mauricio Macri va arribar al poder a finals del 2015 amb la promesa d’erradicar-la completament. La "pobresa zero" va ser retirada aviat del repertori de consignes oficials. La quantitat d’indigents s’ha duplicat a la capital durant els últims tres anys: es calcula que unes 200.000 persones estan vivint al carrer, mentre que el 20,9% dels habitants de la ciutat més rica del país no arriben a poder-se comprar els aliments bàsics.

L’Argentina té la inflació més alta de la regió després de Veneçuela. El 2018 es va acostar al 50%. Només el març d’aquest any va ser del 4,7% i en la primera quinzena d’abril, d’un 3,3%. El Govern es va veure obligat a prendre una mesura "populista" i ahir va congelar els preus de desenes de productes bàsics. 

Unes 4.400 persones dormen als carrers del país. Busquen escales de metro, bancs, cantonades, obres en construcció o simplement s’ajeuen al costat d’un edifici. Entre elles hi ha la major part de les persones que regiren les escombraries a l'espera d’una troballa o una possibilitat. Per això la mesura del Govern de la capital, adscrit al macrisme, ha provocat irritació en els moviments socials. Juan Grabois, un jove dirigent la Confederació de Treballadors de l’Economia Popular (CTEP), pròxima al papa Francesc, ha augurat poca vida als nous contenidors d’origen italià. "Duraran una setmana perquè quan la gent està malament i desesperada per menjar no li importa si tenen o no la targeteta especial per obrir-los".

Capacitat instal·lada

Notícies relacionades

La crisi argentina té unes dimensions que no es recordaven des del 2001, l’any en què el país va esclatar pels aires amb el ‘corralito’ bancari i la caiguda del president Fernando de la Rúa. La capacitat instal·lada de les indústries és, a hores d’ara, similar a la de fa 15 anys. El tancament de locals comercials ha crescut un 57%. En un any van deixar d’existir 400 pizzeries. Es tracta d’un menjar que forma part de la dieta diària dels argentins, en les seves versions sofisticades i més populars. El preu de l’electricitat i les matèries primeres, entre elles ni més ni menys que la mozzarella, fan inviable el negoci.

Segons Grabois, l’objectiu de les autoritats de la capital és que "els pobres no vagin al centre de les ciutats", una de les postals de l’Argentina per al turisme internacional. "Busquen una política cosmètica davant d’una realitat dramàtica". Macchiavelli va negar que aquest fos el propòsit de la idea. "Moltes vegades queden les tapes obertes i algunes persones es queixen de les olors que surten dels contenidors".