Delictes de suborn

L'Audiència Nacional estudia l'extradició de l'exjutge peruà Hinostroza

Les autoritats el reclamen per delictes d'organització criminal, tràfic d'influències i negociacions vetades

LM03  LIMA  PERU   18 10 2018 - Fotografia del 4 de octubre de 2018  cedida por la Agencia estatal Andina  muestra al exjuez Cesar Hinostroza  i  quien habla durante su presentacion ante el Congreso en Lima  Peru   Hinostroza  el exjuez peruano investigado por presuntamente liderar una gran red de corrupcion en la Judicatura de su pais  ha pedido asilo en Espana  confirmaron hoy  jueves 18 de octubre de 2018  a Efe fuentes del Ministerio espanol del Interior  EFE Hector Vinces Agencia Andina SOLO USO EDITORIAL NO VENTAS

LM03 LIMA PERU 18 10 2018 - Fotografia del 4 de octubre de 2018 cedida por la Agencia estatal Andina muestra al exjuez Cesar Hinostroza i quien habla durante su presentacion ante el Congreso en Lima Peru Hinostroza el exjuez peruano investigado por presuntamente liderar una gran red de corrupcion en la Judicatura de su pais ha pedido asilo en Espana confirmaron hoy jueves 18 de octubre de 2018 a Efe fuentes del Ministerio espanol del Interior EFE Hector Vinces Agencia Andina SOLO USO EDITORIAL NO VENTAS / Hector Vinces (EFE)

2
Es llegeix en minuts
El Periódico / Agencias

La Sala Penal del’Audiència Nacional  estudiarà aquest dimecres si entrega l’exjutge César José Hinostroza a les autoritats peruanes, que el reclamen per delictes d’organització criminal, tràfic d’influències i negociacions vetades a funcionaris.

L’exmagistrat estava sent investigat per delictes de suborn i tenia prohibit abandonar el seu país, però va sortir de forma clandestina la matinada del 7 d’octubre i va ser detingut 10 dies després a Espanya, on havia demanat asil, en execució d’una ordre cursada per la Interpol.

Després de ser posat a disposició de l’Audiència Nacional, l’instructor José de la Mata va acordar per risc de fuga enviar-lo a la presó mentre la justícia peruana tramitava la sol·licitud d’extradició, una decisió que va confirmar el passat 28 de gener descartant les al·legacions de l’exjutge.

La Secció Primera de la Sala Penal va avalar el 13 de març mantenir-lo a la presó fins a la vista d’extradició per tractar-se d’una persona escapada del seu país "per no afrontar una responsabilitat penal presumpta".

"No tenim cap dubte que es va sostreure voluntàriament i intencionadament de la justícia peruana mentre aquesta advertia de l’inici d’un procés contra el reclamat, si bé no podia actuar fins que s’obtingués la necessària acusació prèvia del Congrés de la República del Perú al tractar-se d’un membre del Tribunal Suprema", explicava la interlocutòria del qual va ser ponent Enrique López.

Fins a 15 anys de presó

En la primera ordre de presó provisional, De la Mata va explicar que Hinostroza està acusat al Perú de liderar "una organització criminal dedicada a realitzar nomenaments i ratificacions il·legals dins del Poder Judicial, utilitzant el seu càrrec", xarxa que "estaria dedicada a la comissió de delictes de corrupció de funcionaris en totes les àrees del Poder Judicial a nivell de Lima Metropolitana".

També se li imputa haver realitzat "coordinacions il·lícites com a jutge suprem de la República amb el Consell Nacional de la Magistratura per patrocinar el jutge Ricardo Chang Racuay en un procés de ratificació", així com de "recolzar de forma clandestina per gestions il·lícites per a una millora laboral de Verónica Rojas Aguirre al Tribunal Superior del Callao".

Notícies relacionades

De la mateixa manera, les autoritats peruanes reclamen l’entrega de l’exjutge per haver realitzat suposadament "negociacions en la contractació incompatibles de personal jurisdiccional en la Segona Sala Penal Transitòria del Tribunal Superior de Justícia de la República a conseqüència de gestions il·lícites amb l’exconseller Sergio Noguera Ramos".

D’acord amb l’ordre internacional de detenció cursada per la Interpol, aquests fets podrien constituir al Perú "delictes de patrocini il·legal, tràfic d’influències, negociació incompatible i organització criminal", previstos en el Codi Penal del país sud-americà, i la pena màxima que podrien tenir en una sentència ascendeix a 15 anys de presó.