22 febr 2020

Anar al contingut

COMICIS EUROPEUS

Salvini llança la seva aliança ultra de cara a les eleccions al Parlament Europeu

El líder de la Lliga reuneix a Milà les formacions d'extrema dreta alemanya, danesa i finlandesa, tot i que aspira al fet que s'uneixin més partits a la denominada "internacional sobiranista"

Rossend Domènech

Salvini llança la seva aliança ultra de cara a les eleccions al Parlament Europeu

Luca bruno

“Tenim l’objectiu de guanyar i canviar Europa”, ha dit el líder de l’extrema dreta italiana, Matteo Salvini, en la presentació avui a Milà de la campanya del seu partit, la Lliga, per a les eleccions europees del 26 de maig. Salvini, ministre de l’Interior i vicepresident del Govern italià, va estar acompanyat de líders d’altres formacions ultradretanes europees, com Joerg Mauthen, d’Alternativa per a Alemanya, Olli Kotro, del Partit dels Veritables Finlandesos, i Anders Vistisen, del Partit Popular de Dinamarca. El polític italià aspira a convèncer els ultres europeus perquè s’uneixin en la denominada “internacional sobiranista”, una aliança amb la qual espera assaltar l’Eurocambra a través de les urnes, el 26 de maig.

L’acte, no obstant, va comptar amb notables absències, com la del primer ministre hongarès, Viktor Orbán, la francesa Marine Le Pen –amb qui Salvini es va reunir divendres a París– i el polonès Jaroslaw Kaczynski, líder del partit Llei i Justícia i veritable home fort de Polònia. Tampoc hi ha assistit el partit Vox, malgrat haver sigut convidat, segons ha informat la premsa local, ni els dirigents dels principals partits ultres d’Àustria, el Regne Unit o Suècia. “Hi són només els nous”, va dir Salvini, referint-se als partits ultres tot just incorporats a les negociacions amb el líder italià. A la Lliga esperen poder reunir els absents el pròxim 18 de maig en una gran manifestació en clau electoral també a Milà.

Salvini espera que l’aliança ultra es converteixi en “la primera formació política europea, la més nombrosa” que “guanyi i canviï” la UE, tot i que, de fet, el polític italià sembla ser l’únic que de moment treballa per a això. “Avui en aquesta taula no hi ha nostàlgics extremistes, els únics nostàlgics són a Brussel·les”, ha dit Salvini. El cert és que la internacional dretana europea està més dividida que unida, extrem que el mateix Salvini reconeix clarament. “Formem part de famílies polítiques diferents [...], però l’important és que estem allargant les aliances, estem treballant per fer realitat un nou somni europeu, tot i que per a alguns de Brussel·les sigui un malson”.

Dividida per Rússia

Segons els analistes econòmics italians, però també per a alguns dels líders de la mateixa ultradreta europea, com els austríacs, existeixen moltes reticències a l’hora d’unir-se al projecte que impulsa Salvini, ministre d’un país amb el deute més alt del món (després del de Grècia), que algú, algun dia, haurà de pagar.

L’heterogènia ultradreta que Salvini desitja unir està també dividida en temes com la relació amb Rússia, que l’italià intenta millorar després de la sancions occidentals per la invasió de Crimea. Una posició que xoca frontalment amb Orbán, dirigent d’un país en altre temps en l’òrbita soviètica. Els ultres suecs, per la seva banda, han reiterat en nombroses ocasions que mai s’uniran “a qui és recolzat per Rússia”, cosa que sembla una clara referència a la Lliga de Salvini. Alguns sumaris oberts a Itàlia investiguen temptatives russes per influir en el pròxim vot italià a les europees. 

Immigració i Maastrich

Els únics temes que semblen unir els partits europeus d’ultradreta són els de la immigració, cosa que comporta el reforçament de les identitats nacionals i el tancament de les fronteres externes de la UE, i la “transformació de l’Europa de Maastrich”, que Salvini i els seus possibles aliats identifiquen amb l’Europa de les finances i els banquers.  Per a Salvini el “Tractat de Maastrich defensava el respecte de la identitat, però va ser traït per les burocràcies europees”.

Salvini espera aconseguir per a l’aliança ultra 150 escons de l’Eurocambra i convertir l’ara per ara desunida internacional dretana en el segon grup polític del Parlament Europeu, per davant dels socialistes del PSE, que compta amb 144 escons. El primer grup és el dels Populars (PPE) que compten amb 188 escons. Si es repeteix, com sembla problable, el bloc entre populars i socialistes, la ultradreta es convertiria en la tercera formació d’Estrasburg. Falta per delucidar la col·locació del partit de Viktor Orbán, actualment en el grup del PPE, que no vol abandonar-lo davant de la incerta aventura dels ultradretans.