25 ANYS DESPRÉS

Ruanda recorda les víctimes del genocidi amb un missatge d'unió i pau

Representants de diferents estats acompanyen el país africà en el 25è aniversari de les matances de tutsis

Més de 80.000 morts recuperats en fosses comunes seran enterrats de forma digna

zentauroepp47653946 dai02  kigali  rwanda   06 04 2019   the photographs of chil190407180215

zentauroepp47653946 dai02 kigali rwanda 06 04 2019 the photographs of chil190407180215 / DAI KUROKAWA

2
Es llegeix en minuts
Andrea López-Tomàs

Rwanda és ara una família, per això continuem existint malgrat tot el que hem passat”. Així ha recordat el president ruandès, Paul Kagame, la força d’un país que ha sabut recuperar-se després de patir una de les pitjors matances de la història. Representants d’Estats africans i europeus, entre ells el president de la Comissió Europea Jean-Claude Juncker, han acompanyat la població ruandesa en els actes de commemoració dels 25 anys del genocidi perpetrat pels hutus contra l’ètnia tutsi

Kagame s’ha dirigit a la seva ciutadania entre la qual encara, en el dia d’avui, conviuen víctimes i botxins i ha reconegut la seva capacitat de recuperació per aconseguir reconciliar una societat marcada per la neteja ètnica. “Per aquells d’aquí o de fora que pensen que el nostre país no ha vist prou caos i es volen posar amb nosaltres, en defensa dels nens i de la nostra nació, vull dir-los que ens hi posarem en gran”, ha recalcat el mandatari a la capital, Kigali. 

A la comunitat internacional li ha recriminat una culpa compartida en una tragèdia que va segar la vida de més de 800.000 tutsis (el 70% dels morts) i hutus moderats en tan sols 100 dies de 1994. Kagame ha aplaudit aquells que, malgrat el rebuig, es van molestar a demanar-li al món que aturés aquesta matança i ha recordat a qui van perdre la vida en aquest intent. 

En el mateix acte va intervenir el president de la Comissió de la Unió Africana, Moussa Faki Mahamat, qui va insistir en la necessitat de “continuar lluitant contra les ideologies negacionistes i revisionistes” d’actes tan cruels i inhumans. Al seu torn, el seu homòleg de la Unió Europea, Jean-Claude Juncker, va posar de manifest l’“imperatiu moral i polític” de no oblidar els fets. 

Enterraments dignes 

Els records agres d’una matança ètnica a què el món va donar l’esquena s’han vist compensats amb la notícia de la recuperació de 80.931 cadàvers en fosses comunes excavades que seran enterrats dignament el pròxim 4 de maig. El Monument al Genocidi a Nyanza, al sud-est de Kigali, es va instal·lar al lloc on uns 2.000 tutsis, entre ells 400 nens, van ser assassinats per militants hutus en plena matança ètnica. Allà ja descansen els cossos d’unes 250.000 víctimes

“És impossible comprendre en la seva totalitat la solitud i l’enuig dels supervivents, i, no obstant, una vegada i una altra, els hem demanat fer els sacrificis necessaris per donar a la nostra nació una nova vida”, ha reconegut Kagame, abans de prendre la flama en record a les víctimes al Monument al Genocidi a la capital ruandesa. 

El president ruandès Paul Kagame (dreta) rep el seu homòleg etíop Abiy Ahmed abans dels actes de commemoració. / CYRIL NDEGEYA (afp) 

Sorpresa francesa

Notícies relacionades

Desenes de caps d’Estat i de Govern han assistit als esdeveniments de commemoració amb la sorpresa d’Hervé Berville, un legislador francès d’ascendència ruandesa, en representació del president Emmanuel Macron. La invitació a l’inquilí de l’Elisi es va qualificar d’inaudita  per la tensa relació que manté Ruanda amb el país europeu, que acusa de complicitat en la matança.

Des de 1994, la potència africana assenyala França per haver proporcionat entrenament militar, armament i experiència tècnica a les milícies hutu Interahamwe, que van exercir un paper clau en les matances, tot i que París sempre n’ha negat la implicació. Malgrat això, França va anunciar la creació d’una comissió de vuit investigadors i historiadors per aclarir la presumpta participació en el genocidi ruandès.