L'esquerra marxista aconsegueix el control del Partit Laborista britànic

El Partit Laborista està preparat per guanyar les pròximes eleccions generals  i “reconstruir la Gran Bretanya”, segons Jeremy Corbyn, el seu líder. Corbyn es proposa, “canviar la política” britànica, rescatant-la de, “l’elit, per tornar-la a les comunitats, duent a terme un programa radical amb veritables beneficis per a la majoria i no per a uns quants”.

El veterà i combatiu líder, que va quedar arraconat en l’escó de la permanent protesta durant tres dècades, prepara l’atac a Downing Street, entre els incerts rumbs del brexit. Un sondeig publicat aquest diumenge donava al seu partit cinc punts d’avantatge per davant dels conservadors. Fa a penes quatre anys les seves aspiracions haurien sonat a disbarat sense sentit. Ara, la possibilitat d’un laborisme radical d’esquerres al capdavant del país, és perfectament creïble.

Els joves radicals de Momentum

Des que Corbyn va ser elegit líder, gairebé per accident, el 2015, el laborisme ha canviat de manera irreconeixible. Amb més de mig milió de membres, s’ha convertit en la formació política més gran d’Europa Occidental. La vella guàrdia marxista, marginada pel New Labour de Tony Blair, va ressuscitar. Ho va fer gràcies a l’empenta d’una plataforma ciutadana, Momentum, que va inundar el partit de joves militants. Gràcies a la mobilització a les xarxes socials, el grup s’ha fixat com a objectiu lluitar contra les elits liberals i donar veu als sectors marginats i empobrits de la ciutadania.

Alguns han descrit els activistes de Momentum com un grup d’idealistes en mans de trotskistes manipuladors. La premsa tradicional els veu amb mals ulls, però el seu missatge ha calat entre la gent indignada amb els eterns plans d’austeritat i la desigualtat social cada vegada mes gran.  Impulsant Corbyn han creat una xarxa d’organitzacions locals que han anat construint una maquinària electoral poderosa. En els comicis generals del 2017 Momentum va mobilitzar milers de simpatitzants. Theresa May va perdre la majoria absoluta. Els laboristes van aconseguir el seu millor resultat en els últims 16 anys.

Vell laborisme, nou començament

El gir del laborisme no es va fer en el cas britànic amb la irrupció d’una nova formació de l’esquerra radical en la política britànica, a diferència de l’ocorregut en altres països, com la França Insubmisa, o a Itàlia, Poder al Poble. Corbyn i Momentum van donar el cop de timó des de dins. “Vell laborisme, nou començament,” deia un dels eslògans del canvi. Els diputats centristes en el grup parlamentari laborista, molts fills polítics de l’era Blair, van provar d’enderrocar Corbyn amb una moció, un any després del seu nomenament. Van perdre i es van convertir en l’enemic a eliminar. Abans que els facin fora, alguns han marxat.

Set han llançat la tovallola i han creat a la Cambra dels Comuns un grup independent, que, amb dos diputats conservadors més, aspira a ser l’embrió de la recuperació del centre perdut en la política britànica. Per evitar noves desercions, el número dos del partit, Tom Watson, un moderat, ha proposat un nou moviment intern per als parlamentaris de tradició socialdemòcrata.

Purga

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Amnistia Internacional recrimina a Espanya la seva política migratòria

Els diputats llevantins han sigut amenaçats de no ser seleccionats com a candidats en les pròximes eleccions, per reemplaçar-los per gent de la corda del líder. La línia oficial laborista ha elegit 96 candidats per a d’altres tantes circumscripcions electorals, en preparació dels comicis. Més d’un terç són pretendents de Momentum i Unite, el sindicat pròxim a Corbyn. Momentum està imposant la seva pròpia gent també als òrgans locals. Se l’ha arribat a considerar un partit dins del partit.   

El brexit també ha corroït el laborisme i ha augmentat la fractura  interna. La posició ambigua de Corbyn ha soscavat la seva popularitat entre les bases joves. Hi ha una rebel·lió patent contra ell, per no haver recolzat un segon referèndum. El 80% dels afiliats vol continuar a la Unió Europea i Momentum demana més i més espai i poder.