ENTREVISTA

Ben Rhodes: «Les baixes civils i els drons turmentaven Obama»

L'exassessor de seguretat nacional d'Obama contesta les preguntes d'EL PERIÓDICO després de publicar un llibre de memòries

Ben Rhodes: «Els errors més grans d'Obama van ocórrer quan va fer les coses a mitges»

jcarbo47533249 ben rhodes190328142335

jcarbo47533249 ben rhodes190328142335

7
Es llegeix en minuts
Ricardo Mir de Francia

Ben Rhodes (Nova York, 1977) es va afegir a la campanya de Barack Obama com a redactor de discursos quan tenia només 29 anys, després de completar un màster en escriptura creativa i treballar en un laboratori d’idees de Washington. Amb el temps es va convertir en un dels seus principals assessors en política exterior. Va liderar les negociacions secretes amb Cuba i va escriure discursos cèlebres com eld’El Caire. Rhodes acaba de publicar ‘El mundo tal como es’,unes memòries del seu pas per la Casa Blanca que es llegeixen com una dissecció no exempta de crítiques de la política exterior del seu cap.

-L’ordre internacional s’està enfonsant amb l’auge del nacionalisme populista. ¿Fins a quin punt és responsabilitat d’Obama?

Moltes de les forces que han portat a aquest nacionalisme es gestaven des de feia anys. La crisi financera del 2008 va crear una enorme inseguretat a Occident i va obrir una porta al populisme. La guerra de l’Iraq va minar la credibilitat en el lideratge dels EUA. L’ordre internacional havia de canviar i Obama va tractar d’alguna manera de canviar-lo a l’utilitzar la diplomàcia per afrontar problemes com el canvi climàtic, l’Iran o la relació amb Cuba. 

-Però no va provar de reformar l’inoperant Consell de Seguretat de l’ONU, no hi va haver càstig per als banquers després de la crisi i institucions com l’FMI van aplicar polítiques molt discutides en països com Grècia...

-Internament, el seu error més gran va ser subestimar l’oposició dels republicans. Només vam tenir dos anys per aprovar lleis al Congrés i això va fer que no poguéssim legislar en immigració o infraestructures, cosa que hagués servit per abordar alguns dels greuges que Trump va explotar després. Internacionalment, crec que té raó. Vam pensar que era necessari reformar les institucions internacionals, però no ho vam prioritzar des de l’inici. Ens vam centrar a respondre a la crisi i retirar les tropes de l’Iraq. En el segon mandat es va intentar alguna cosa més, però la tendència nacionalista ja estava en marxa, particularment a Europa. 

-¿Quina va ser la crisi internacional més difícil amb què van haver d’enfrontar-se?

Síria va ser la més dolorosa perquè no vam poder trobar una manera d’alterar la situació per reduir el cost humà del conflicte. Potser, per a mi, la més difícil va ser Egipte. Al contrari que a Síria, allà hi teníem cartes per jugar atesa la nostra relació amb l’Exèrcit egipci, però mai vam trobar les eines adequades per recolzar la democràcia i pressionar els militars i els Germans Musulmans. Va ser dolorós veure com desapareixia aquest moment d’esperança i tornava la dictadura militar amb Al Sisi. 

-¿Quedarà Síria com una taca moral a l’expedient d’Obama, com Rwanda va quedar al de Clinton?

-Hi haurà gent que sempre ho veurà així perquè la guerra va passar durant la seva presidència. Al llibre argumento que poca cosa hauríem pogut fer diferent, tot i que és una pregunta legítima. No n’hi ha prou amb tenir bones intencions, necessites opcions que puguin funcionar. A Líbia vam entrar-hi i vam traure Gaddafi, però no ho vam fer a Síria. En cas d’haver-ho fet, possiblement ens hauríem embrancat en una altra guerra. 

-Vostè explica que Obama s’avenia amb Medvedev. ¿Per què no va passar el mateix amb Putin?

-Crec que vam malinterpretar el nivell d’alineament de Medvedev amb Putin. Vam assumir que Medvedev no hagués cooperat amb nosaltres per reduir les armes nuclears, sancionar l’Iran o entrar a l’Organització Mundial del Comerç sense el suport ple de Putin. Però quan aquest va tornar a la presidència va canviar el to i el rumb. Les seves polítiques van reflectir 20 anys de frustració, amb l’ampliació de l’OTAN i la UE, amb les guerres de canvi de règim dels EUA al Pròxim Orient. Putin va tornar decidit a fer a fer retrocedir els EUA i Europa. Mai hi va haver una finestra per cooperar. 

-Vostès van bascular cap a Àsia per contenir la Xina, però mai li van plantar cara com ha fet Trump. ¿Se’n penedeix?

-No. Trump s’està enfrontant a la Xina des d’una posició molt més feble. Nosaltres vam treballar amb els seus veïns per crear un front comú en assumptes com el comerç o les disputes territorials. Però al sortir del tractat comercial i menystenir les aliances a Àsia, Trump ho ha dilapidat. Ha plantejat el pols com una conversa bilateral, i Pequín està expandint la seva influència per la percepció que els EUA ja no són de confiança.  

-La Primavera Àrab va presentar una gran oportunitat per impulsar el canvi democràtic. Obama es va pujar al carro inicialment, però va acabar donant suport als dictadors i l’status quo. ¿Li va faltar valentia?

-Crec que va arribar a la conclusió que no es donaven les condicions en aquests països per a una transició ràpida i relativament estable cap a la democràcia per la falta d’institucions i tradició democràtiques, les rivalitats tribals o les preguntes que planteja l’islam en la política. Des que la violència va irrompre en la Primavera Àrab, l’única manera per als EUA de dictar els esdeveniments hauria sigut la via militar i, després d’una dècada de guerra a l’Iraq i l’Afganistan, no hi havia recolzament polític ni popular als EUA. 

-També diu al llibre que Netanyahu mai va voler fer res per la pau. Altres presidents van utilitzar mesures coercitives per pressionar Israel. ¿Per què no ho va fer Obama?

-La política cap a Israel als EUA ha canviat molt en les dues últimes dècades. El Congrés no ens hauria permès exercir una veritable pressió sobre Israel, com va fer George H. W. Bush. El Partit Republicà s’ha ‘fusionat’ amb el Likud israelià. A Obama no li va tremolar el pols per posar en evidència Netanyahu, però vamn gastar tot el nostre capital polític en l’acord amb l’Iran. Vam fer el càlcul i vam pensar que l’acord amb l’Iran podia progressar, però no un acord de pau imposat a Israel. 

-Vostè va negociar amb Cuba. ¿Hi ha alguna cosa que Trump pugui oferir als cubans perquè abandonin Maduro a Veneçuela?

-Crec que s’estan equivocant. La màxima pressió i les crides al canvi de règim juguen a favor de Maduro i la seva retòrica. Tot i que aconseguissin l’objectiu, Veneçuela estaria tan trencada que costaria molt refer-la. Jo hauria intentat negociar amb els cubans i els militars veneçolans. Trobar una fórmula perquè no pensin que ho perdran tot si accepten un Govern sense Maduro. Pot ser que sigui una sortida insatisfactòria, però la realitat és que tens l’Exèrcit parapetat rere Maduro i els cubans. Una negociació a diverses bandes tindria més opcions d’èxit i faria menys mal.

-Una de les polítiques més controvertides d’Obama van ser els assassinats extrajudicials amb drons, que van deixar moltes víctimes civils. ¿Se sent Obama culpable d’aquestes morts?

-Sí. A Obama el turmentaven les baixes civils i l’ús dels drons. Francament, l’ús de qualsevol tipus de força militar. A mesura que va avançar la seva presidència va prendre més mesures per restringir-los i prevenir les baixes civils. Dit això, crec que els drons són menys letals que els míssils de creuer o els bombardejos tradicionals. Hi havia espai per utilitzar-los. Una part del problema és que una vegada que el nostre Govern comença a fer alguna cosa, li costa fer marxa enrere. Podríem haver fet més per acabar amb els drons, especialment sabent que Trump ens succeiria, perquè la naturalesa militar de la guerra contra el terror s’ha esgotat en molts sentits. 

-Obama va definir la seva doctrina com “no facis merdes estúpides”. ¿Quina va ser l’estupidesa més gran que vostès van fer?

-Sempre dic que una part de la doctrina és ‘no facis estupideses’, però l’altra és ‘intenta fer coses intel·ligents’. Els nostres errors més grans van passar quan vam fer les coses a mitges. Vam abraçar la democràcia a Egipte, però mai vam estar disposats a pressionar al màxim l’exèrcit egipci. Vam dir que Assad havia d’anar-se’n, però no vam estar disposats a treure’l per la força. O ho fas o no ho fas. Ara està passant el mateix amb Veneçuela. 

Notícies relacionades

-¿Com veu el futur amb Trump? 

-Estem veient un ràpid declivi en la confiança cap als EUA. El meu principal temor és que sigui reelegit perquè en vuit anys pots canviar moltes més coses que en quatre al no haver de preocupar-te per ser reelegit. Si Trump torna a guanyar, em preocupa molt el futur de les nostres aliances, de l’OTAN, del recolzament a la democràcia. El rumb actual s’accentuarà molt més i crec que l’ordre mundial deixarà bàsicament d’existir tal com el coneixem.