13 d’ag 2020

Anar al contingut

EL CAOS DEL 'BREXIT'

El Govern conservador pressiona per forçar la dimissió de Theresa May

Onze membres del Gabinet amenacen amb la seva renúncia en bloc o «demanar el cap» de la primera ministra, segons 'The Sunday Times'

El Periódico

El Govern conservador pressiona per forçar la dimissió de Theresa May

OLIVIER HOSLET

La gestió del divorci entre el Regne Unit i la Unió Europea fa tremolar les bases del Partit Conservador britànic, del qual n’és la líder la primera ministra, Theresa May. Diversos mitjans britànics han anunciat que onze membres del Gabinet de la mandatària estan ordint un pla per rebel·lar-se contra May a la reunió setmanal de demà amb l’objectiu de forçar la seva sortida del Govern britànic. Alguns dels suposats implicats han negat aquestes intencions i han insistit en el seu recolzament a la líder. 

Segons la publicació de ‘The Sunday Times’, si May es negués a les demandes d’aquests membres del seu gabinet, llavors aquests estarien disposats a dimitir de forma massiva o a “demanar el seu cap” públicament. Ja sonen diversos noms com candidats favorits per succeir May, com el del seu número dos, David Lidington, o els dels ministres de Medi Ambient, Michael Gove, i d’Afers Exteriors, Jeremy Hunt. 

Al conèixer-se aquests rumors a les últimes hores, Lidington, que és ministre de l’Oficina de Gabinet, ha dit a la BBC que dona suport “al cent per cent” a May, marcant distància amb les insinuacions que el col·loquen com a possible successor. En aquesta mateixa línia, es va pronunciar Gove, que ha insistit en el seu recolzament “absolut” a la líder conservadora i ha afegit que “no és el moment de canviar el capità del vaixell”.   

No obstant, conservadors veterans han anunciat a la cadena pública britànica que diversos parlamentaris es plantejarien retrocedir i recolzar l’acord del ‘brexit’ de la primera ministra si May es comprometés a no dirigir la nova ronda de negociacions amb la UE. Entre tots aquests rumors, fonts de Downing Street han assenyalat que, malgrat les pressions, la líder no té cap intenció de dimitir. 

Des del carrer

Els rumors i martingales que s’ordeixen entre els passadissos del palau de Westminster i de Downing Street tenen el seu ressò al carrer. Més d’un milió de persones van sortir a manifestar-se pels carrers de Londres dissabte a la tarda per reclamar la celebració d’un segon plebiscit sobre la sortida del Regne Unit del bloc comunitari. L’embafament davant el brexit es va consolidar en una de les concentracions més multitudinàries des de la protesta contra la guerra de l’Iraq el 2003. 

A més, durant aquesta mateixa setmana, una petició online al Govern que l’insta a suspendre l’article 50 del Tractat de Lisboa i, per tant, a cancel·lar el divorci amb la UE va batre el rècord de firmes de la història del país a l’obtenir més de cinc milions de firmes. 

Westminster parla

Entre aquest clima de tensió i caos, el ministre d’Economia, Philip Hammond, ha decidit pronunciar-se per aclarir que el camí correcte del ‘brexit’ no passa per canviar la primera ministra o el partit del Govern, sinó perquè el Parlament aclareixi què és el que vol. En una entrevista a la cadena Sky News, Hammond ha anunciat que “d’una manera o una altra” la Cambra dels Comuns tindrà la possibilitat de pronunciar-se els pròxims dies sobre les seves intencions.

“Espero que aprofiti l’oportunitat de, si no pot recolzar l’acord de May, dir de forma clara i sense ambigüitats què és el que pot recolzar”, ha assenyalat Hammond. Malgrat les seves exigències, el representant no ha aclarit si el bloc conservador tindrà llibertat de vot a l’hora de pronunciar-se sobre els següents passos a seguir. A més, va afegir que l’opció d’un segon referèndum és “una posició perfectament coherent”. 

Incertesa

Malgrat la tensió creixent sobre la ‘premier’, May encara no ha revelat una alternativa a la d’intentar, per tercera vegada, que la seva proposta de ‘brexit’ tiri endavant al Parlament de Westminster la setmana vinent, sempre que el president de la cambra baixa, John Bercow, permeti la votació. Les coses se li van complicar a la primera ministra quan la setmana passada Bercow li va advertir que no podria tornar a presentar aquest document a la Cambra dels Comuns si no havia sigut modificat de forma “substancial”, perquè ja va ser rebutjat el gener per un marge de 230 vots i el març de 149. 

Si l’Executiu aconseguís aquestes modificacions i, per tant, el recolzament parlamentari, llavors els 27 països de la Unió Europea s’han compromès a fixar una sortida ordenada del Regne Unit el 22 de maig vinent. Altrament, segons va afirmar aquesta setmana el bloc comunitari, les illes britàniques hauran de comunicar abans del 12 d’abril si opten per cancel·lar el ‘brexit’per materialitzar una sortida per la força o si es decideixen per una extensió de la pròrroga que obligaria el país a participar a les eleccions del Parlament Europeu que es faran a la UE del 23 al 26 de maig.